Fa pocs dies que el veïnat del Passeig està que trina. Finalment -i crec que ja tocava- han començat les tan anunciades obres del seu entorn. Prou sé que en tenen per unes quantes setmanes. El que em manté, però, la mosca darrere l ́orella és un possible rerefons o motiu electoralista, en front de les eleccions municipals del 28 de maig. Està clar que, com que jo no visc per aquella zona, les molèsties que hauré de patir particularment són mínimes. Àdhuc, amb un bri de sornegueria, referiré que “els paletes sempre estan en gràcia de Déu: gràcies a ell quan venen …i més gràcies quan carden el camp”. El cert és que Terrassa va tard pel que fa a deures referits a les Zones de baixes emissions (Z.B.E.).
Fa temps que un nombre important de conductors es feien l’orni: obviaven senyals de trànsit que prohibien el pas de vehicles pel vial nord de la via i el posterior enllaç amb la Fontvella i el carrer Puignovell. Si més no, a cop de fuet (“látigo”, en castellà) la gent creu. Entenc que molt abans s’hauria d ́haver endurit l’actuació de la policia municipal envers els infractors. Ara, se’ls hi ha acabat la “moma”. No hi poden passar. En aquest punt, segueixo insistint -pensant en un altre tema- que cal “mà dura” (multes !) amb els VMP (vehicles de mobilitat personal) que desfilen –a tota pipa, impunement- pels altres carrers del centre: bicicletes, patinets, skate.boards, segways, scooters elèctrics i altres estris similars.
Si convenim que Terrassa ha d’ésser “la ciutat de les persones”, aquell famós eslògan municipal de fa uns anys no ha d ́ésser paper mullat. S’han d’aplicar mesures dràstiques que penalitzin la lliure circulació de qualsevol tipus de vehicle, pel bell mig de les ciutats. La reducció de gasos contaminants i una major puresa de l’aire que respirem requereix el pas de molts menys vehicles pels sectors prèviament seleccionats. Pel que fa als sectors peatonals -adscrits a punts de forta concentració comercial- han d’ésser pels vianants.
Per tant, agradi o no, ara toca adaptar-se a les molèsties derivades del nou disseny acordat pel Passeig Comte d ́Ègara… De passada, tanmateix, exigiria simultàniament el “canvi” radical en el nomenclàtor de la via. Sobretot, per a eliminar el record d ́un personatge amb
connotacions no precisament “democràtiques”. Dit altrament, no em toca decidir-ho a mi, però una “solució” intermitja podria ésser adoptar la toponímia de “Passeig”, a seques. O, si se m ́apura, “Passeig de la Mútua”. Ací hi haurien de tenir molt a dir els veïns que viuen allí, mitjançant una consulta popular totalment vinculant. Paral·lelament, és clar, caldria adjudicar un altre nom al carrer del Passeig (que uneix aquesta zona amb la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer: on hi ha l’oficina principal de Correus). Evidentment, trobo redundant I confusiu el Passeig actual -sense altres elements afegits- i un altre carrer que es digui igual. Arribats en aquest punt, reitero la dita castellana del “doctores tiene la Iglesia”. Ja s ́ho faran!
Ampliant el ventall, trobo justa la queixa d’altres habitants de la vila. Per exemple, dlx qui viuen a barris de l’extraradi. Sovint retreuen una injusta distribució percentual de pressupost, en dur a terme modificacions urbanístiques com la que ens ocupa. Sense oblidar-me dels dels carrers Arquimedes i Galileu, que demanen, a crits, una “solució” decidida, valent, contundent i urgent al pas de milers de cotxes per allí, cada dia. Per temes de soroll, contaminació i altres.
Entenc que algun lector m’acusi d’anar-me’n de pal a pal: he començat referint-me al Passeig i acabo en indrets allunyats d’aquell punt. Tanmateix, tot té un sol fil conductor o eix vertebrador: les zones de baixes emissions. El canvi climàtic obliga a prendre mesures que, inicialment, poden semblar impopulars. El cert rau en que no podem, tan sols, rentar la cara/façana del problema. Cal agafar el bisturí i diseccionar “el malalt”, eradicant el problema de fons.
Per tot plegat, benvinguda la reforma del Passeig, seguida de totes aquelles que ajudin a combatre els estralls del canvi climàtic. Tal vegada són petits detalls, sí. En el benentès que la suma de petites fites consoliden un gran objectiu. Oblidem-nos de reptes publicitaris com els que prefixen l ́horitzó del 2030. Queden molt lluny. És hora d ́actuar decididament, malgrat les molèsties que comporta. Sense oblidar -per afegir un altre objectiu ja anunciat, en uns 4 ó 5 anys-
de la vianització de La Rasa.
El món no s ́ensorrarà pas. Ens hem d ́anar acostumant a fer un ús razonable del vehicle privat. Més encara, tenint una bona xarxa de transport públic (bus i “metro”). Deixo per un altre dia el desgavell que signifiquen els 4 pàrquings de
l ́Hospital de Terrassa. És necessari que tothom tibi del cotxe propi per desplaçar-se al CST, havent-hi un servei-bus de dues línies (1 i “H”), amb una freqüència de pas ben ajustada ? Rumiem-hi” !
1 
