És una pregunta que, probablement, molts ciutadans s’han fet en algun moment, però que poques vegades es planteja amb prou profunditat.
Si analitzem els currículums dels candidats que les diferents formacions polítiques han presentat a les eleccions municipals de Terrassa durant els darrers deu anys, sorgeix una reflexió inevitable: tenim persones amb la preparació, l’experiència i les capacitats necessàries per assumir la responsabilitat de dirigir una ciutat com Terrassa?
La resposta que em suggereix aquesta observació és preocupant: no sembla que els partits polítics hagin situat la capacitat de gestió i la preparació específica al centre de la selecció dels seus candidats.
Governar una ciutat com Terrassa no és una tasca menor. Estem parlant d’una ciutat amb una dimensió demogràfica, econòmica i social considerable, amb problemes complexos i necessitats molt diverses. Gestionar-la exigeix coneixements d’administració pública, economia, urbanisme, mobilitat, habitatge, serveis socials, seguretat, sostenibilitat i desenvolupament econòmic, entre moltes altres qüestions.
Però, sobretot, exigeix capacitat de lideratge, visió estratègica, experiència en la gestió d’equips, coneixement de les institucions i habilitat per prendre decisions que afecten la vida quotidiana de milers de persones.
I aquí és on cal plantejar una qüestió de fons: els partits seleccionen els seus candidats pensant en les necessitats de la ciutat o prioritzen altres criteris, com la fidelitat interna, la trajectòria orgànica, la capacitat de representació o l’equilibri entre les diferents sensibilitats del partit?
Evidentment, la política no és una oposició a un lloc de treball ni governar una ciutat significa haver de ser especialista en totes les matèries. La legitimitat democràtica prové de les urnes, i qualsevol ciutadà té dret a presentar-se i a ser escollit. Tampoc podem confondre un bon currículum acadèmic amb una garantia de bon govern.
Ara bé, una cosa és tenir legitimitat per governar i una altra de ben diferent és disposar de les eines necessàries per fer-ho amb rigor i eficàcia.
La política municipal necessita vocació de servei, però també preparació. Necessita idees, però també capacitat per convertir-les en projectes viables. Necessita lideratge, però també coneixement dels mecanismes administratius i econòmics que permeten executar les decisions.
No es tracta de buscar tecnòcrates que substitueixin els polítics, sinó de trobar representants que entenguin la complexitat de la responsabilitat que assumeixen i que sàpiguen envoltar-se dels professionals adequats.
Potser ha arribat el moment que els partits polítics es facin una autocrítica i es preguntin si els seus processos de selecció de candidats responen realment a les necessitats de Terrassa.
La ciutat no pot ser simplement un espai on desenvolupar carreres polítiques personals o consolidar estructures de partit. Ha de ser el centre de totes les decisions. I això requereix persones amb capacitat, criteri, experiència i compromís.
La pregunta, per tant, continua oberta: volem polítics que representin els partits o volem polítics que, a més de representar-los, estiguin preparats per governar Terrassa?
Perquè, al capdavall, els ciutadans no votem només unes sigles o unes persones. Estem dipositant en elles la responsabilitat de gestionar el present i condicionar el futur de la nostra ciutat.
I Terrassa es mereix que aquesta responsabilitat s’assumeixi amb la màxima exigència.
I què passa amb les empreses municipals?
Aquesta reflexió no s’hauria de limitar als regidors, alcaldes i candidats. També cal posar el focus en les persones que són designades per dirigir les empreses públiques municipals i els diferents organismes dependents de l’Ajuntament.
En aquests casos, la qüestió encara és més evident: qui selecciona els responsables de gestionar els recursos públics, les empreses municipals i els serveis que afecten directament la ciutadania?
Massa sovint, el debat públic posa de manifest la percepció que aquests nomenaments responen més a criteris d’afinitat política, confiança personal o proximitat amb el partit que governa que no pas a processos de selecció basats en la capacitat professional, l’experiència en gestió i els coneixements específics necessaris per desenvolupar el càrrec.
No es tracta de qüestionar el dret dels governs municipals a nomenar equips de confiança per desenvolupar el seu projecte polític. Es tracta de diferenciar clarament la confiança política de la responsabilitat professional de gestionar diners, patrimoni i serveis públics.
Una empresa municipal no hauria de ser una extensió de l’estructura orgànica d’un partit. Ha de funcionar amb criteris d’eficiència, transparència, professionalitat i resultats. Al capdavall, els seus recursos provenen dels ciutadans i la seva gestió ha de respondre a l’interès general.
Per què no establir processos de selecció transparents, amb perfils professionals definits prèviament, requisits d’experiència acreditables i criteris objectius d’avaluació? Per què no exigir objectius de gestió i avaluar periòdicament els resultats obtinguts?
La confiança política pot ser necessària per governar, però no pot substituir la capacitat professional per gestionar.
Els recursos públics no haurien de ser una recompensa per la fidelitat política, sinó una responsabilitat confiada a persones que acreditin estar preparades per assumir-la.
