L’ajuntament de Terrassa, a través de l’Àrea de Projecció de la Ciutat, ha posat en marxa la redacció d’un Pla de Construcció de Marca de Ciutat. L’objectiu: incidir en la projecció interior i exterior de Terrassa a partir dels valors que la defineixen i la singularitzen. A través d’un vídeo promocional penjat a la web Marca de Ciutat, es ven una Terrassa meravellosa, perfecta, idíl·lica, que segur arrencarà, vives i ooohs, i enveges… Però com pot ser que jo visqui en una ciutat que no coneixia, després de 69 anys de ser-hi, sentir-la i estimar-la? Què passa? Vet aquí, potser és la manipulació política interessada, no? I que fàcil és desinformar! És horrorós!
I tant que tenim una ciutat rica amb gent que exerceix art i cultura de mil maneres. Ara, si aquesta gent està cohesionada o és considerada també ciutadà i ciutadana de ple dret, això és una altra cosa. Talent? Sí, en tenim molt. Som una ciutat de més de 236.000 persones. Ara, una fàbrica? On és la fàbrica? Per cert, moltes van desaparèixer amb l’especulació immobiliària de l’època socialista cal dir-ho!
I aquest talent està socialitzat? Democratitzat? Sí clar, som una ciutat universitària, és evident, i tenim molts equipaments. Però fins a quin punt es beneficia la majoria dels ciutadans i ciutadanes d’aquests serveis? Hi ha igualtat d’oportunitats per accedir-hi, els joves? Ciutat del cinema? Perquè tenim la millor escola privada (i caríssima) de cinema de Catalunya? O perquè tenim el Parc Audiovisual? Un històric projecte dels despropòsits, que ha acabat ofert i venut, al capital privat de les productores.
Oferim al món molts esportistes, sí! Però continuem consentint l’esport històric de les elits (l’hoquei), regalant equipaments públics al centre de Terrassa, per exemple. I l’esport de base als barris, com està? Hi ha igualtat d’oportunitats, equipaments adequats?
Que estrany que el vídeo promocional no parli d’una ciutat, inclusiva, on no hi ha problemes d’habitatge, perquè aquest deu ser assequible per a tothom… on no hi ha hagut especulació permesa pel mateix Ajuntament… i on no hi ha desnonaments de famílies, amb menors, cada dia…
I que curiós que el vídeo promocional no surti també que Terrassa és capdavantera en la defensa dels serveis públics bàsics: que no es tanquen línies escolars de l’escola pública, que no se segrega els alumnes de forma intolerable o que la sanitat pública no té cap problema de llistes d’espera o de recursos per a l’atenció primària. Total, qui mana a la ciutat és la sanitat privada, amb la poderosa Mútua de Terrassa al capdavant.
I per acabar de reblar el clau, el vídeo promocional ens parla dels objectius de desenvolupament sostenible (Objectius del Mil·lenni de les Nacions Unides). On, naturalment, a Terrassa es treballa mil per mil per complir-los! Val més que no entri en detalls que aquest és un altre problema. I aquí, encara sort, que la transparència de l’Ajuntament és nefasta i no sabem de les dades que ens dirien del nivell de patiment de moltes famílies que lluiten cada dia, de forma invisible, per a sobreviure.
I finalment, el vídeo promocional crida a la ciutadania a participar per a trobar una marca per a aquesta Terrassa de cinema. I aquí, la meva gran decepció: cap crida, general i profunda a participar per decidir, per exemple, entre totes i tots, quina ciutat volem, com la volem i com l’hem de gestionar?
Trobo a la web Participa Terrassa, on hi ha una sèrie de processos oberts de participació, una sensació de pobresa i manca de realitat desesperant. Per exemple, en el procés de modificació de l’Ordenança de Mobilitat, hi veig nou escasses participacions. En altres tan importants com la del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) o el Pla d’Habitatge Local, les dades de participació són ínfimes. Tot i que es pugui omplir de sigles d’entitats perquè sembli una altra cosa…
Ah, i els famosos pressupostos participatius, que històricament es reclamaven per part de la Federació d’Associacions de Veïns i altres organitzacions, on han quedat? M’oblidava que hi ha un Reglament de Participació Ciutadana, sí, clar. Però que ignora, per exemple, la participació dels infants menors de 18 o 16 anys, quan hi tenen dret per la Convenció dels Drets dels Infants.
Per tant, senyores i senyors que us presenteu com a candidats a l’alcaldia per a les eleccions del 2027, teniu alguna cosa a dir? Davant d’això? Accepteu com a premissa que aquesta democràcia, formal, anomenada representativa, està en crisi total perquè s’ha allunyat de les essències de la democràcia radical i autèntica? Que la democràcia formal o tècnica és el que coneixem com a democràcia representativa i la democràcia com a sistema de valors és el que podríem denominar democràcia radical?
Com tenim el nivell de participació política dels ciutadans i ciutadanes de molts col·lectius invisibles, o invisibilitzats, en les decisions reals que els hi afecten? Sí, solucions formals, les que vulguis, vídeos venent fum, visites de l’alcalde a les cases, moltes. Però una gestió democràtica de l’aparell de gestió de l’Ajuntament, així com actuacions i accions profundes i radicals no! No fos cas que es perdés el control del poder! Que ens va molt bé!
La societat civil reivindiquem una democràcia radical que despulli la democràcia representativa opaca que busca, principalment, l’acumulació de poder i la patrimonialització de les institucions públiques. Sí, a Terrassa som gent meravellosa i fem moltes coses. Però també som capaços i tenim el dret a decidir el dia a dia i el futur de la nostra ciutat.
Parlem, doncs, de democràcia garantista, democràcia plural, democràcia paritària, democràcia participativa, democràcia igualitària, democràcia solidària i democràcia interseccional. Aquesta democràcia de proximitat ens hauria de servir per recordar que l’àmbit municipal ha de ser un espai de resistència per fer front a polítiques municipals excloents i discriminatòries; un espai de dissidència on s’escoltin les veus de les reivindicacions de moviments socials alternatius; i un espai d’alliberament on s’estimuli la lluita per la dignitat humana i per revertir situacions clarament de vulnerabilitat de persones i col·lectius.
Vetllar per la construcció d’aquesta democràcia de proximitat és la raó de ser, la justificació de l’existència i l’essència de la lluita que hem de mantenir totes i tots, començant pels nostres governants. M’agradaria veure un vídeo promocional de què hauria de ser la democràcia a Terrassa i no és, cridant la gent a participar, de veritat!
