Aquests dies van sortir les dades del baròmetre de la ciutat, i com no podia ser d’una altra manera, la valoració tant dels dirigents polítics professionals, estiguin al govern o l’oposició, com la dels diferents partits, haurien d’estar altament preocupats, primer pel grau de desconeixement, i després per la baixa valoració en el seu conjunt. I tampoc pot estar molt eufòric el mateix alcalde Ballart, tot i ser el més conegut, la valoració és baixa. O sigui, que la classe política professional a nivell local, s’ho ha de fer mirar, fer autocrítica i alguns començar a plegar.
I un altre aspecte que tampoc és cap sorpresa, els temes que generen més preocupació a la ciutadania, és la neteja (consideren la ciutat molt bruta i abandonada) i el tema de la inseguretat. I el mateix succeeix quan valoren els diferents serveis, la gestió d’Eco Equip i Policia Municipal, surten mal valorades, i això afecta també als responsables polítics d’aquests serveis. La valoració sobre la neteja i la inseguretat, son dos aspectes que es mouen per sensacions, ja que cada ciutadà i ciutadana, la seva percepció d’aquests dos problemes, segur que son diferents. Altra cosa, és si a aquesta percepció, l’acompanyen dades reals i objectives.
En el tema de la neteja, on influeixen diferents elements, com l’eficàcia dels serveis, la ciutadania amb més comportaments incívics i la incoherència de l’Administració a l’hora de fer complir les normes, de no fer campanyes de sensibilització permanents i d’aplicar una política passiva i d’incapacitat per a afrontar el problema. La part de la neteja que és on es veu el problema per part de la ciutadania, està plenament combinat, amb la gestió dels residus, que és on rau de veritat la gravetat. I el més greu, és que la ciutadania no el percep com el veritable problema a afrontar a curt, mig i llarg termini. I els responsables polítics son els primers que no ho entenen, no ho expliquen de forma clara i concreta i no apliquen solucions, perquè l’Ajuntament no té cap estratègia al respecte, i el problema es fa cada cop més gran. I el final, està plenament escrit i els esclatarà a les mans.
I la solució no es anar abocant diners, és tenir una estratègia clara, una bona gestió dels serveis municipals, la màxima transparència vers la ciutadania, explicant la gravetat de la situació, i fer molta pedagogia perquè s’entengui el problema. Deixant d’anar arrossegant el problema des de fa anys, on el nivell d’incompetència, irresponsabilitat i improvisació ens porta a la situació actual.
I en el tema de la inseguretat, tornem de nou a les percepcions, i sobretot, veure com el discurs sistemàtic i estratègic d’alguns partits i col·lectius, que aspectes puntuals, ho converteixen en notícia, i en fan d’altaveus. Les acusacions sobre la immigració, el discurs d’algun barri com si fos la Mina, convertir l’ocupació com un delicte lligat als robatoris i atracaments, no ajuda a tranquil·litzar la vida, tot generant una bombolla com si això fos la realitat. I moltes vegades, oblidem un altre aspecte important, les deficiències en la gestió de la Policia Municipal al llarg dels anys, amb la incapacitat de millorar-la, ens ha situat amb un servei conflictiu i amb molts problemes no resolts, i com és evident, la ciutadania, també ho percep. Per tant, és normal que la inseguretat sigui el segon problema i el servei responsable, un dels mal valorats.
Però en tots aquests temes no podem oblidar qui en van ser els responsables que durant quaranta anys van governar la ciutat. I recordar que alguns van tenir responsabilitats directes en l’última legislatura, tot pensant que la memòria és feble. Ara son els grans cridaners, son els que busquen recuperar com sigui el govern que van perdre. I quan haurien de callar per la seva incompetència i irresponsabilitat, augmenten la cridòria.
En la gestió de la neteja i la gestió de residus, així com en el tema de la seguretat, o sigui, la gestió de la Policia Municipal, el PsoE-Psc, en tenia la responsabilitat directe. I a més de no solucionar res, van ser els que miraven a una altra banda, sense donar solucions a la gestió d’aquests serveis i problemes, tot i que en sabien la mala gestió que es feia. I sobretot el grau d’incompetència política en la gestió d’Eco-Equip que encara avui l’estem patint. Alguns poders fàctics locals, recorden aquells temps que manaven i feien negoci, en tenien el monopoli pactat amb el govern local, tenien l’urbanisme municipal al seu servei, aquells anys que alguns en diuen de gloria, gràcies a uns alcaldes i governs al seu servei, els anys vuitanta, noranta i dos mil, van ser perfectes pel seus negocis. Allò que alguns venen i desitgen amb el discurs de la ciutat al món, productiva, amb iniciativa… Senzillament, un mer miratge i amagar una realitat inexistent.
En contraposició al desmantellament funcional, de l’empresa municipal Eco-Equip, que gràcies a aquelles polítiques nefastes a partir de l’any 2012, i sobretot, 2014, la van ensorrar en la misèria plena, i encara avui n’estem patint la incompetència. I alguns dels seus responsables, son els que avui criden, i tenen la barra d’exigir solucions que quan van governar, van ser uns veritables impresentables d’unes polítiques nefastes en temes de gestió de residus i de neteja, entre d’altres. És evident, que el govern actual ha de resoldre i afrontar aquesta herència rebuda, i que no es pot viure de les xarxes, la publicitat, la propaganda i les capçaleres dels diaris. Aquesta és una estratègia de curt termini, que al final, la no solució dels problemes, acaba explotant per la realitat que és tossuda. Però no pot ser, que aquells que fa anys van llençar per la claveguera els seus principis ideològics, i només els ha preocupat la cadira i el sou com a professionals polítics, i que alguns pensaven que l’Ajuntament i el partit, tot era seu (Afirmacions d’un secretari d’organització), siguin ara els promotors de la cridòria permanent, ells ja van demostrar la seva incapacitat i incompetència.
Davant de tota aquesta disbauxa, ha de ser la ciutadania i les seves entitats, les que imposin els seus criteris, entomin amb força un model amb capacitat de decisió, exigint al govern local que es deixi de viure de titulars, tenir memòria per no oblidar als incompetents que ara criden, i sobretot, recuperar l’exercici de ciutadania, amb el que això vol dir en drets, però també en obligacions. I reitero, en el tema de la gestió de residus és on tenim un problema greu a resoldre, i si continuem despistats en la neteja, la incompetència i no es fa res, patirem de veritat. I en els temes d’inseguretat, primer s’ha de resoldre d’una vegada la gestió de la Policia Municipal. Després no permetre que els discursos d’inseguretat, es converteixin en la línia estratègica d’alguns partits i col·lectius molt concrets.
