Els que tenim la sort de fer uns dies de vacances, cal recordar que moltes persones no en poden gaudir. Intentem aïllar-nos de la desinformació, la ignorància i els problemes, tot pensant que amb el retorn, les coses hauran canviat, un desig i una esperança.
Al final un miratge, tot segueix igual o pitjor. La guerra a Ucraïna segueix, amb uns dirigents europeus atiant el conflicte, promovent el negoci militar i la despesa, en detriment de la pau i les despeses socials.
La situació a Palestina, que és una vergonya i observem com el govern sionista d’Israel, va assassinant amb total impunitat als palestins tant a Gasa com Cisjordània, amb un genocidi i neteja ètnica. I occident, anar mirant i permeten.
I els problemes mediambientals que posen en risc a la humanitat i al planeta. El comportament irresponsable i suïcida dels Estats Units i dels partits d’extrema dreta, així com l’actitud de determinats sectors econòmics, fa augmentar els riscos, negant el problema i no aplicant solucions. Un exemple evident és el fracàs dels acords per a reduir el problema dels plàstics, on els estats i activitats productores s’han oposat a reduir la producció i aplicar solucions. Sectors lligats a la producció de petroli, als que el medi ambient els importa tres cogombres, i no volen renunciar als beneficis econòmics.
I a nivell local, continuem igual i ja veurem com l’habitatge de promoció pública, els serveis i equipaments públics, la contaminació, l’energia i els problemes hídrics i el sanejament, els residus, entre d’altres, anem trobant solucions.
Aquesta ciutat, com ja he dit altres vegades, deu ser la que té més plans per metre quadrat del món mundial, ara si féssim una avaluació dels mateixos, el nivell d’ineficiència i incompliment és més que evident.
Veurem com s’afronta el POUM, si continuarà sent una mera eina al servei d’una minoria econòmica, si serà una eina de forta implantació de criteris mediambientals, fonamentat amb el decreixement i la qualitat de vida de la ciutadania, amb millors serveis i més equipaments públics. I sobretot, atenen als interessos de la ciutadania i recollint les seves aportacions i garantint les eines de participació.
Veurem si s’acaba la disbauxa en aspectes de mobilitat, i s’aplica d’una vegada el Pla, i existeix algun criteri i línies d’actuació amb criteris de racionalitat i sostenibilitat mediambiental, que de veritat afavoreixi la reducció de la contaminació, afavoreixi el transport públic i als vianants. S’ha d’acabar amb les incoherències i improvisació permanent, anar variant de criteris en funció de la pressió de determinats interessos econòmics, fet que demostra que no hi ha cap línia estratègica d’actuació.
I en els aspectes mediambientals, tenir un a Àrea de Transició Ecològica i un Servei de Medi Ambient inoperants i marginals, no servei de res. Si aquestes no tenen cap influència sobre el conjunt d’àrees i serveis, sinó tenen capacitat de decisió i son mers àmbits residuals, no podem parlar de sostenibilitat mediambiental. Mera publicitat i propaganda del tot ineficient.
I posaré alguns exemples com, cap incidència en el POUM, ni en l’apartat de mobilitat. Cap incidència, ni referència al decreixement, i una foto evident als mitjans de comunicació, cap membre de l’Àrea de Transició Ecològica en la presentació als mitjans de comunicació, això ja determina una línia d’actuació i les prioritats.
I si mirem l’apartat de gestió de residus, la situació encara és més lamentable, no hi ha projecte de prevenció, ni de gestió. El Pla Local de Prevenció i Gestió de residus 2019-2030, no s’han executat les accions, està totalment abandonat en un calaix. Cal tenir en compte que la seva redacció va tenir costos tècnics i econòmics, i és l’únic que defineix una línia d’actuació, avui inexistents.
En el problema dels residus, no es tracta de comprar dos camions i posar contenidors, s’han de tenir línies i estratègies per saber afrontar el problema i assolir els objectius de prevenció i recollida selectiva. I evitar anar copiant a d’altres i comenten els mateixos errors, anar gastant diners en va. Anar fen campanyetes sense criteri i subjectes a subvencions externes, al no tenir ni pressupost, ni criteri d’actuació.
Resta refer les ordenances i noves normes, com la de neteja i gestió de residus, i les fiscals, que no s’han adaptat a les noves legislacions, i que tenen més de vint-i-cinc anys.
I d’una vegada retirar la farsa de la Taxa Comarcal de residus, que és una vergonya i un frau de llei. I sobretot, amaga la covardia dels responsables municipals amb l’objectiu d’amagar els problemes i el que és pitjor, no afrontar-los enredant a la ciutadania amb mers subterfugis, i no solucionant el fons dels problemes.
I no parlem de les eines participatives, com el fracassat Comitè per a la millorà de la neteja i la gestió de residus, que l’Ajuntament s’ha carregat al no creurà amb les eines participatives, i n’ha fet una mera paròdia d’entreteniment, tractant a la ciutadania com mers infants, i no com adults responsables i compromesos.
Bé, molta feina a fer, i sobretot, tenir de veritat criteris mediambientals, línies d’actuació i coherència, deixar-se de discursos de paper i viure de la propaganda que no serveix de res, sobretot, a mig i llarg termini. Per tant, esperem que el desig i l’esperança deixi de ser una ficció i un miratge, per a una realitat.
