Fa uns dies sortia la notícia a la premsa local de la quantitat de milions d’inversions a Eco- Equip SAM, sobretot des de l’anomenada nova etapa de l’empresa, després de la mala gestió, al final reconeguda per l’equip de govern, i la necessitat de revertir la situació. Indicar que massa triomfalisme, publicitat i propaganda, i ni una autocrítica.
Amb una nova imatge corporativa, serà la quarta des de la seva creació. Atenen que la segona, la de l’Aprofitem, va ser veritablement trencadora i un canvi corporatiu d’empresa important, amb molta forà i una novetat, que va trencar amb la imatge subordinada i tradicional. No com ara que ha copiat la de Fem-ho be!, que és externa i lluny d’una imatge corporativa que afavoreixi els interessos corporatius de l’empresa. I això comporta una pregunta bàsica, cal gastar-se diners en aquesta actuació quan hi ha un munt de prioritats a resoldrà? Algú pensa que un canvi d’imatge resoldrà i farà oblidar les deficiències del servei i la seva mala gestió. Un canvi merament estètic, afrontarà la gravetat dels problemes? Estic convençut que no, ja que els problemes son estructurals i de fons.
I en termes de comunicació, no és només fer un canvi estètic corporatiu, ni millorar la web que ja tocava. Es tracta de posar en marxa un departament de comunicació corporativa potent, que treballi la informació de forma adequada, que sigui un captador d’informació per a disposar d’experiències a aplicar, de novetats que l’ajudin en la presa de decisions, i evitar fer actuacions i experiències fracassades. I també activi campanyes d’informació i sensibilització que aconsegueixin apropar-se a les entitats ciutadanes, buscant la seva col·laboració i compromís d’una forma directe sense interferències municipals, recuperar aquella estratègia de relació, d’escoltar i buscar la connivència amb les entitats, sobretot veïnals…
I també ha de millorar la gestió amb inversions d’eines informàtiques que faci els serveis més eficients, i que augmentin la productivitat i la racionalitat en el funcionament d’aquests.
I sobretot, tant els responsables de l’empresa, com els treballadors han d’entendre que son un servei públic, i que s’han de comprometre a millorar el funcionament, garantir la productivitat i l’eficiència, i reduir l’absentisme. I adequar-se als canvis que es puguin produir en funció dels sistemes que s’apliquin per arribar als objectius de qualitat en la neteja, i per a arribar als objectius de recollida selectiva. I en aquest apartat encara estem molt lluny d’aconseguir-ho.
I caldrà d’una vegada complir amb els objectius i posar els mitjans per a garantir la neteja per a dins dels contenidors, cosa que ara no passa. I posar en marxa d’una vegada el model de recollida de voluminosos (del Segle XX) a tota la ciutat, i deixar de mantenir un sistema de recollida ineficient com ja s’ha demostrat. I ampliar i millorar el servei de Deixalleria Mòbil d’horaris i punts de parada.
I un altre aspecte important a efectes de millorar la gestió d’Eco-Equip, i evitar anar llençant diners sense criteri. Cal que l’Ajuntament tingui clar com vol arribar als objectius de recollida selectiva, amb quins sistemes, sota quins criteris, precisament per a evitar anar copiant sistemes fracassats, anar fen inversions sense cap criteri, i anar abocant diners en un forat buit, i anar improvisant sense un criteri clar. I aquest és el problema greu, perquè l’empresa pugui saber on derivar les inversions i les línies d’actuació. Per desgràcia l’Ajuntament no té cap criteri, ni estratègia i va fent mer seguidisme de criteris externs, que tampoc saben on van, ni que fer. A lo millor no seria necessari anar comprant contenidors, quan a lo millor d’aquí quatre dies es tornarà a canviar el sistema.
Això si, tota aquesta ineficiència, manca de criteri i estratègia, mala gestió, la festa la paga la ciutadania amb els seus recursos.
Quan el Sr. Xavier Cardona, diu: “Si no hi ha una col·laboració entre ciutadania i administració, és molt difícil mantenir la ciutat en ordre. El civisme és clau per tenir una Terrassa més neta”. Aquestes afirmacions serien veritat i queden molt boniques, però lluny de la realitat.
Hi ha una part de la ciutadania que ja col·laborà de forma gratuïta amb un esforç per a separar els residus, ha de fer allò que ni les indústries generadores d’envasos fan, ni les 2 administracions ajuden a motivar a aquesta ciutadania, amb comportaments poc transparents, tractant a la ciutadania com si no fos adulta, no permeten la seva participació en les decisions. Aplicant una fiscalitat, com la Taxa comarcal que és un despropòsit, un frau de Llei, i d’uns responsables polítics que s’amaguen de les seves responsabilitat no dient la veritat. Ni voler explicar el fons dels problemes, sense voler aplicar els millors sistemes de recollida per anar aplicant sistemes fracassats, i que només generen negoci i grans beneficis als proveïdors de contenidors, camions i serveis. I el que es pitjor, no serveixen per assolir els objectius de recollida selectiva.
Per tant, on està l’esforç i compromís municipal per a exigir-se una millor gestió i dir la veritat a la ciutadania, deixant d’enredar-la com es fa ara. Per a no dir-li la veritat i reconèixer que no hi ha projecte, ni estratègia, pura improvisació.
Cal tenir en compte que les dades de prevenció, que cada cop son pitjors, ja que el Pla Local de Prevenció està abandonat en un calaix, i demostra la incompetència municipal, atenen que és un Pla molt més ambiciós que el que ha presentat el Consorci de Residus fa uns dies. I les dades de recollida selectiva, son una ficció, estan estancades, amb 44,94%, ja que son brutes, o sigui, incorporant els impropis que no hi ha manera de reduir-los en algunes fraccions. Si com diu l’Agència de Residus ara l’objectiu seria millorar la qualitat de la recollida selectiva, llavors el problema s’agreuja, i passaríem al 33% de recollida selectiva neta, molt lluny dels objectius, 55- 60%.
I és evident que necessitem la col·laboració de la ciutadania per a millorar les dades, i que el 60% faci la recollida selectiva, i els 12% que ja la fa, millori el que fa. Per això cal cuidar-la, buscar incentius, cal recordar que les úniques bonificacions existents son de l’any 2003, ni una més. I no enredar-la, ni enganyar-la, ni cofoismes absurds.
Per això cal que hi hagi un pressupost molt més alt en informació i sensibilització, ara és del tot ridícul, no hi ha campanyes municipals, totes son externes d’altres organismes externs, no hi ha cap estratègia comunicativa. I sobretot, cal fer-ho buscant la relació amb la ciutadania i les seves entitats territorials. Cal disposar d’aquests pressupostos, perquè a les actuacions d’Eco- Equip, necessita un suport específic que ajudi al servei, per això no es fan les millores, no hi ha pressupost.
I un altre aspecte important, si de veritat es vol arribar a assolir els objectius de recollida selectiva, cal aplicar els millors sistemes, això vol dir, que un 50% de la ciutat ha de fer porta a porta (aquí entrarien els habitatges, i el que anomenem grans productors), i l’altre 50% amb contenidors (i aquests no cal que siguin els mal anomenats intel·ligents, que tenen més cost d’inversió, manteniment i reposició, i no arriben al 40% de RS). I s’ha perdut una oportunitat de fer el porta a porta a tres barris, per a fer una prova pilot amb contenidors tancats, que serà una pèrdua temps. Proves pilot per després no aplicar-les, i podria posar exemples. Algú està enredant a l’equip de govern per a fer el gran negoci amb la implantació dels contenidors tancats.
Molta feina a fer, i sobretot, ens cal que algú es deixi de mera propaganda i posi d’una vegada sentit comú, per a evitar llença diners envà, i que la ciutadania entengui el problema, i participar en les decisions. I només assolirem els objectius aplicant sistemes combinats, evitant els cants de sirena d’anar a un sistema ineficient i més car com son els mal anomenats contenidors “intel·ligents”, que no assoleixen els objectius allà on s’estan posant.
