Parlem de Flamenc, cante jondo i sons aflamencats d’una forma clara concisa breu per tal d’aclarir d’on venen aquests conceptes, és a dir, a què anomenem Flamenc Clàssic i fusió flamenca. Per tal d’enfilar la qüestió caldria fixar-nos com ho han vist tot això els nostres avant passats, una excel·lent referència la tenim en el Primer Concurs de Cante Jondo que va tenir lloc per primera vegada en la història universal a la Ciutat de Granada, a uns nou-cents kilòmetres de la nostra Ciutat, doncs efectivament no va ser ni a Tòquio ni a Melbourne ni a Nova York ni a la Polinèsia, va ser a Granada a la vessant de Serra Nevada, permeteu-me que comenti una mica com va anar el concurs en qüestió.
El Concurs de Cante Jondo de Granada l’any 1922, aquest mes fa cent anys, és sens dubte l’esdeveniment flamenc més rellevant de la història de l’art Jondo.
Va néixer amb la intenció d’aconseguir el renaixement, conservació i purificació de l’antic cante jondo, tot i que va ser Manuel de Falla (Cadiz 1876 – Alta Gracia /Argentina/ 1946) e Ignacio de Zuloaga (Eibar 1870 – Madrid 1945) amb la col·laboració activa del poeta Federico García Lorca (Fuente Vaqueros 1898 – Granada 1936) els qui van iniciar aquesta inèdita aventura, l’organització va anar a càrrec d’un conjunt d’intel·lectuals; escriptores, poetes, músics i pintors que van atorgar al concurs la categoria artística que ells mateixos defensaven per al cante jondo.
El recinte, el Patio de Los Aljibes de l’Alhambra, durant les festes del Corpus, va ser el marc escollit per les dues sessions de cant flamenc per cantaors no professionals, condició obligatòria per participar, van actuar fora de concurs Pastora Pavón”La Niña de los Peines”, Manuel Torre i Antonio
Chacón que van exercir com membres del jurat del concurs, a més a més de la guitarra de Ramón Montoya (Madrid 1880-1949) i la mítica bailaora Juana Vargas de las Heras coneguda com “Juana La Macarrona” (Jerez 1860 – Sevilla 1947), és a dir, alguns dels veritables continuadors del que avui coneixem com Flamenc Clàssic. Bé, doncs ja estem a prop de clarificar conceptes.
Doncs, quins estils o palos es van dir (cantar) en el concurs?, van establir tres seccions, la primera el Cante per Seguiriya Gitana, el segon cante per Serrana, Polo, Caña o Solea, i el tercer grup o secció cantes sense acompanyament de guitarra; martinete, carcelera, toná, liviana i saeta antiga.
El jurat va determinar que això és el Cante Jondo, tota la resta és flamenc, doncs ja tenim un altra referència, agradi o no es el que hi ha, pel que fa a fusió flamenca està ben clar de què va i si quelcom us sona a flamenc, però no ho veieu del tot doncs estem davant d’un so aflamencat. De tota manera no us atureu en definicions i centreu-vos a gaudir d’aquesta meravella de la música igual que ho és el Jazz el blues, el tango argentí i tantes galàxies musicals més.
El Diumenge 12 d’aquest mes de Juny a la seu de Aca Flamencologia a les 12,30 h. tindreu l’oportunitat d’entendre l’evolució d’uns quants cantes quevan ser interpretar en aquell esdeveniment, sentireu la veu del concursant Diego Bermudez “El Tenaza de Morón” (Sevilla 1850-Puente Genil 1933) fou premi Zuloaga, tambe es bastant probable que pugueu sentir veus de Manuel Torre (Jerez 1878-Sevilla 1933), Pastora Pavon Cruz “La Niña de los Peines” (Sevilla 1890-1969), Tomás Pavón (Sevilla 1893-1952), José Cepero (Jerez 1888-Madrid 1960) com artistes invitats i Antonio Chacon (Jerez 1869-1929) que va actuar com a president del Jurat. Tot això amb permís de l’autoritat i si el temps no ho impedeix.
