MónTerrassa
Pista de gel. Entre revolucions, miratges i contradiccions va la cosa

La política municipal no pot viure només de la publicitat i propaganda, ha de tenir una proposta amb contingut, una estratègia real i sobretot, coherència i transparència. Com no es pot tenir un discurs mediambiental i malbaratar sistemàticament el concepte “sostenibilitat”. No podem convertir els greus problemes mediambientals en una mera anècdota, un discurs buit de contingut i estar permanentment en contradicció, això és una irresponsabilitat i una pèrdua evident de la credibilitat davant de la ciutadania, si llavors vols demanar la seva complicitat, col·laboració en l’aplicació de solucions.

Ja fa anys que hi ha una denúncia evident de científics, persones i col·lectius, sobre tot allò que afecta al Medi Ambient, tant a nivell del planeta, com dels territoris com les ciutats, i Terrassa, no som cap excepció.

Hi ha molts dels vectors mediambientals que ja no tenen solució, d’altres encara hi som a temps, si ens creiem l’aplicació de solucions. I el sistema econòmic i model de consum, per mitjà dels responsables polítics, han d’entendre que no hi ha possibilitats d’equilibris entre l’economia capitalista depredadora i destructiva, i les solucions per salvar-nos com a societat.

L’aplicació de mesures mediambientals afectaran plenament al model imperant. Encara recordo a l’inici d’aquesta legislatura municipal com el govern va fer aquella afirmació publicitària sobre la “Revolució verda”. Utilitzar aquest concepte tant impactant, era molt agosarat i perillós, que es podia quedar en una mera frase sense contingut, pura propaganda a cop de titular periodístic. I així ha estat, la revolució, ni ha estat això, ni de verda en tenia res.

I si anem a la política municipal en cada un dels vectors mediambientals, veurem que per desgràcia no hem avançat, al contrari, una política plena de contradiccions i incoherències, això si, on la paraula “sostenible” és un mer eufemisme. El Servei de Medi Ambient, cada vegada sembla més aquell que va crear el Psc, en un moment de moda, només dedicat a l’entorn natural i sense cap política mediambiental creïble i de curt abast.

Fa uns dies els comerciants del Centre van tenir una reunió amb l’alcalde, que en comptes de defensar i aprofitar per a explicar que motivava la illa de vianants pels temes de contaminació de l’aire, es va excusar endossant el problema a la directora de mobilitat, una incontrolada.

En els temes de residus, el desgavell i no tenir cap estratègia i línies d’actuació en temes de prevenció i gestió, el problema s’agreuja i no es compleix cap dels objectius que cal abordar.

S’han eliminat de forma incompressible, alguns serveis i departaments en el seu dia estratègics en temes de comunicació, informació, sensibilització i educació ambiental com era el Centre de Documentació i Educació Ambiental. És més, els pressupostos dedicats a aquests apartats no han crescut, al contrari. Al no haver-hi cap estratègia, només es depèn per a fer algunes campanyes de sensibilització quan es disposa de subvencions i ajuts externs.

Creiem tant en les polítiques de sostenibilitat, que reduïm el pressupost municipal en un 6%, que encara deixarà més limitada la política d’aquest Servei d’una forma evident.

I entrem en les contradiccions evidents, reclamar amb l’Ajuntament de Sabadell, l’ampliació del Quart Cinturó, que farà malbé pel seu impacte en el territori tota la zona Nord i l’Anella Verda, que ja pateix un fort impacte amb el camp de Golf i el futur desenvolupament amb la posada en marxa dels Bellots 2, ja demostra el contrasentit i la poca credibilitat d’aquest Ajuntament.

I així podríem anar fent llista, de la famosa Revolució verda i els conceptes de sostenibilitat. I faré referència a un últim aspecte perquè ja em sembla del tot
impresentable i injustificable. Tornarem a posar la famosa pista de gel a la plaça Nova aquests festes de Nadal, tot justificant, la necessitat de dinamitzar aquest espai i de rebot al Centre.

Aquest és un contrasentit amb tots els criteris de sostenibilitat, despulla el concepte de revolució verda i deixa retratat al govern amb tot el referit a l’estalvi i eficiència energètica, i la lluita contra el Canvi Climàtic. Tot per la incapacitat d’enfrontar-se als interessos econòmics d’un sector, que la seva solució no passa per posar pistes de gel, sinó per a una política diferent de dinamització i promoció del comerç durant tot l’any. I que treu tota credibilitat al mateix govern municipal, i sobretot, al regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, que només li deixa el nom, sense cap credibilitat en qualsevol política del seu servei.

És més, la Comunitat Europea, el govern central, la Generalitat, s’omplen la boca de la necessitat d’estalvi energètic tot demanant la màxima col·laboració i responsabilitat a tots els àmbits i sectors per a reduir el consum i l’eficiència. I l’Ajuntament farà dues coses que contradiuen aquesta necessitat, posar més llums de Nadal i posar la pista de gel que genera un fort consum, i uns alts índex de contaminació. Per tant, s’ha perdut una bona oportunitat per a tenir una mínima coherència sobretot en el context actual.

Llavors com demanarà a la ciutadania que tingui sentit de la responsabilitat davant dels problemes mediambientals, amb quina exigència ètica pot demanar res, quina credibilitat es pot tenir, cap ni una.

Senzillament, una política de curt termini, sense cap criteri, mera propaganda, un volum d’incoherències, quan per a afrontar als problemes greus de caràcter mediambiental, es necessita convenciment, coherència, transparència, participació i una forta ètica per a tenir la força moral per a ser exemple enfront de la ciutadania. Llavors alguns podran parlar de Revolució, sense necessitat de rebolcar pel fang aquest concepte. Però bé, és el que hi ha…!

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa