MónTerrassa
La pista de gel, una nova contradicció dins de moltes altres

El tema de la pista de gel, és una polèmica estèril i un nou contrasentit amb moltes de les incoherències en que vivim, i que els responsables polítics professionals no saben com resoldrà, ni afrontar. Una més i un mer debat d’entreteniment. És evident que posar una pista de gel a la Plaça Nova, és una manca de coherència evident, i jo amb tota humilitat li recomanaria a l’alcalde que no fes grans defenses del fet, ja que això només el deixarà més fora de joc i acusat d’ignorant. Si vol defensar la pista de gel, doncs que sigui clar i honest, i digui que ho fa per defensar determinats interessos del comerç de la zona, encara que això no tingui res a veure amb la sostenibilitat ambiental, i sigui una veritable incoherència. I que tingui molt d’èxit, no ho justifica en cap cas, una part important de la ciutadania, viu de les mateixes in coherències en molts aspectes. Això si, les Administracions públiques han de ser exemple d’allò que diuen, i fer pedagogia a la ciutadania.

La pista de gel és un element contradictori amb els criteris de sostenibilitat ambiental, sobretot, perquè contradiu l’anomenada, Revolució Verda que no vol dir, l’estratègia d’accions contra les zones de baixes emissions, contra la lluita decidida del Canvi Climàtic, contra l’estratègia de foment de les energies renovables i l’eficiència energètica, així com la famosa Agenda Urbana 2030, que l’Ajuntament a cop de publicitat i propaganda, a cop de titular en els mitjans de comunicació locals. Val més fer menys publicitat, i de veritat ser un exemple en el compromís pel Medi Ambient de forma efectiva i si cal sense fer gaire soroll.

Es fa una afirmació per justificar de forma absurda el posar en marxa aquesta iniciativa, que el nivell de contaminació i de consum energètic, es compensarà posant una quantitat d’arbres al conjunt de la ciutat. Això és el mateix que afirmen algunes empreses importants al no complir amb els seus compromisos contra el canvi climàtic, miren de compensar-ho sense cap garantia de compliment de res, i amb quatre arbres ja tenen la consciència tranquil·la. Per tant, el compromís aquest de l’empresa gestora de la pista, és una veritable fal·làcia, ja que no podrà compensar absolutament res. I si l’objectiu fonamental és, dinamitzar la zona, doncs hi ha moltes opcions per a fer accions i activitats que compleixin la doble funció, dinamitzar i fer pedagogia a favor de la sostenibilitat ambiental, que a més ajudi a educar-nos com a ciutadania, com a consumidors responsables i compromesos de veritat amb la sostenibilitat. I podria posar molts exemples que compleixin amb aquests objectius. I segur que amb menys cost econòmic i impacte ambiental.

I el tema de la pista de gel, no és una novetat d’aquest govern, això ja ho van iniciar els governs del Psc-PsoE. Per tant, encara és més lamentable i vergonyós que sigui aquest partit un dels que ho critiqui amb tanta contundència, quan van ser ells els que ho van començar. Pensen que la ciutadania no té memòria i és idiota, i que qualsevol oposició a les iniciatives municipals son vàlides, en el fons i en les formes. Un partit sense ètica, ni escrúpols i per recuperar la cadira i el sou professional, son capaços de qualsevol cosa, però bé…! Sobretot, un partit que és va passar les polítiques de sostenibilitat ambiental pel forro, senzillament, no en tenien cap, i el seu nivell d’incoherències després de quaranta anys de desgovern és més que evident. Per tant, tenen un problema greu, cap credibilitat i no poden donar lliçons de res en aquest aspecte. El que si que van garantir, és que els poders fàctics econòmics determinessin el model de ciutat i de negoci, afavorint als promotors i constructors en el seus negocis. Per tant, el millor que poden fer és callar i cridar poc, no son els més indicats per criticar qualsevol política de sostenibilitat ambiental de l’actual govern, ni dels que puguin venir.

Com deia, la pista de gel, és una mera anècdota i moltes de les incoherències existents, quan parlem de sostenibilitat ambiental. I aquestes contradiccions no ajuden a educar i trobar un veritable compromís efectiu, i deixar-nos de polítiques de cop de titular als mitjans de comunicació, però buits de contingut. I més que la pista de gel i el seu debat, em preocupa la manca de política mediambiental d’un govern que viu de la mera improvisació i del titular fàcil. Ho he dit moltes vegades, si de veritat és vol fer una política mediambiental efectiva, doncs cal canviar la jerarquia i fer d’una vegada un Pla d’actuació per al sostenibilitat mediambiental que subordini sota seu tots els aspectes funcionals, l’economia, el comerç, l’educació, les activitats, la cultura… Llavors s’acabarà amb la disbauxa de contradiccions permanents, en qualsevol dels vectors de sostenibilitat (mobilitat, contaminació, aigua, residus, consum…), i posar pistes de gel i aplicar altres polítiques que res tenen a veure amb els criteris de sostenibilitat.

I la llista de contradiccions continuarà amb molts exemples. Ara vindran les Festes de Nadal i Reis, on el comerç i les activitats necessiten que el consum sigui el màxim exponent, irracional i del tot fora de les necessitats reals. Publicitat incitant a aquest consum, on el mateix Ajuntament el fomenta per satisfer els interessos del sector. Per a una altra banda, la publicitat des del Servei de Medi Ambient, per a fer un consum responsable i sostenible. Aquestes dues publicitats competeixen i generen incoherències evidents i que l’Administració Pública hauria de ser capaç de gestionar de forma coherent i responsable. Per tant, és normal que la ciutadania, no entengui res, no tingui cap credibilitat vers les Administracions, i al final faci el que vegi més convenient, encara que les seves accions vagin contra la sostenibilitat ambiental.

I una altra contradicció evident, el foment del vehicle elèctric és del tot un contrasentit. Fa uns dies el regidor responsable s’ha afegit a la moda de foment del vehicle elèctric, sobretot, perquè es fa sense matisos i no es diu la veritat. El vehicle elèctric no és una alternativa real amb criteris de sostenibilitat ambiental, si el seu objectiu es produir la mateixa quantitat de vehicles convencionals, per elèctrics. I arribar a una producció com l’actual i garantir el volum de negoci de les empreses. Si aquesta és l’alternativa real, d’aquí uns anys tindrem els mateixos problemes, ja que les fonts de recursos per a fer un vehicle s’esgotaran, i l’obtenció d’energia pel consum elèctric, serà de les mateixes fonts actuals, segurament, amb més necessitats per la via nuclear, i no tant, per les energies renovables, amb els riscos que això comporta per la ciutadania.

I un altre aspecte important, alguns dels anomenats “estrategues i consultors” de la ciutat, recuperen aquell vell discurs de la ciutat grisa, de la manca d’iniciatives, del baix nivell polític, i així una llarga llista de mancances i necessitats, segons ells. Venen la ciutat com un producte comercial on l’economia i la producció han de ser els eixos fonamentals. Ells davant d’aquestes afirmacions ja es postulen com els grans pensadors i com és evident, ja venen el seu producte al servei de ser part del negoci, per això son propers col·laboradors a les patronals. Alguns inclús, tenen la barra de parlar de la gran època de l’alcalde Royes, com la gran etapa de prosperitat, ara perduda. Com sempre, la memòria és selectiva i feble, i obliden al servei de qui estava i el pacte de favors al servei dels poders fàctics econòmics locals. I un altre oblit d’aquestes afirmacions, és el fet d’oblidar que en aquest model ha d’haver-hi una política de sostenibilitat ambiental que impedeixi que l’economia sigui l’eix fonamental, i sobretot, aquesta ha d’estar subordinada als interessos en favor del Medi Ambient i de la qualitat de vida de les persones que hi viuen i al seu servei i interessos.

Les ciutats i els pobles, han d’avançar amb polítiques al servei de les persones, les que hi viuen ara i les que vindran. No son eines per a generar competència absurda i afavorir els interessos d’unes minories. Ni Terrassa és una excepció diferencial a Catalunya i al món. Hauríem de ser exemple en justícia social, en polítiques reals de sostenibilitat ambiental i de qualitat de vida de la seva ciutadania. Llavors avançarem de veritat i ens deixarem de contradiccions i discursos de paper mullat.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Juan José a desembre 14, 2021 | 15:12
    Juan José desembre 14, 2021 | 15:12
    Menudencias (además de que el ayto. ya explica cómo se compensará). Atención: https://www.xataka.com/espacio/turismo-espacial-bezos-branson-sale-muy-caro-cada-vuelo-emite-co2-como-toda-generacion-toda-su-vida Ya ni los gobiernos mandan, quienes mandan son los multimillonarios. O sea, el dinero. Estamos perdidos, porque en los próximos años ellos seguirán haciendo de las suyas y nosotros empezaremos a sufrir restricciones por parte de nuestros políticos (bajo el ala de las grandes corporaciones, bancos, fondos de inversión, etc.). Nos dirán que es por el planeta, por nuestro bien. Pero la élite económica, a la suya. Si muchos no cambiamos nuestro voto, estamos perdidos.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa