Vivim en un país de pandereta i que no té cap credibilitat, amb unes institucions corruptes i plena de personatges sense ètica, ni cap escrúpol que tot el dia parlen de Constitució i envoltats amb la bandera i la pàtria, però que el seu interès és omplir-se les butxaques i fer gran el seu patrimoni. Amb un Estat fallit i uns polítics professionals només preocupats per la cadira i el sou fora de la realitat del país. I no parlem d’alguns dels partits que només pensen en seguir protegint a determinats poders fàctics i econòmics on el nivell de corrupció i enriquiment patrimonial d’alguns és més que una
evidència.


I allò que hauria de ser un contrapoder a tota aquesta situació, com son els sindicats i en aquest cas els mal anomenats majoritaris, que algú interessadament els va donar aquest títol, suposo perquè sabia que acabarien sent igual que la resta del país, corruptes, eines merament al servei dels sistema, professionals i meres burocràcies estructurals i suportats pels pressupostos de l’Estat. Incapaços de defensar els interessos d’aquells que diuen representar, als treballadors i treballadores, que fa temps han deixat de ser la seva referència, d’aquí el baix nivell d’afiliats.

I acabem amb unes organitzacions empresarials, que al cap i a la fi, sempre han estat les més coherents, defensar els seus interessos amb tota la seva contundència. Al cap i a la fi, saben que l’Estat i els polítics professionals amb els seus partits sempre els tindran al seu costat. Això si, unes organitzacions empresarials (CEOE, Foment del Treball, CECOT…), que sempre han defensat la precarietat, la misèria, els sous baixos, l’esclavatge, la manca de drets laborals, i així una llarga llista. Son patronals a imatge del país, corruptes, interessadament ignorants i sense el més mínim escrúpol. El capitalisme amb tota la seva impunitat. Alguns quan sentien parlar del model de cogestió alemany, es pensaven que era un model autogestionari i comunista, aquest és el nivell del país, sempre diferents en tot.


I anem al tema important, el problema de les pensions. Els governs del PP es van dedicar a buidar la caixa de la Seguretat Social per a dedicar-ho a cobrir diferents despeses. El pagament de les pensions és molt important i permanent, i el Pacte de Toledo és incapaç de trobar una solució que garanteixi el pagament d’aquestes en els propers anys, i fer un sistema estable, evitant anar prenen mesures que en cap cas consoliden el sistema, ni les garanteixen. És un debat permanent i reiterat que genera moltes incerteses tant als pensionistes actuals com futurs.


Ara el govern ha aconseguit un acord amb els dos sindicats mal anomenats majoritaris que ja sap que els té ben subordinats i que signaran el que calgui. Les patronals de moment, s’han despenjat d’aquest acord per considerar-lo una solució precària i merament transitòria. Un mer pacte per pujar les cotitzacions durant deu anys per tornar a omplir la caixa de la Seguretat Social i disposar de fons pel volum de jubilats que es preveu en aquesta dècada (2022-2032).


Però el problema de fons, segueix viu, com garantir el sistema en el temps? I això, és el que no es determina, ni resolt, que és el que demanen els pensionistes actuals i els futurs, en les seves manifestacions i demandes.


Si els governs de veritat els preocupes aquest tema, ja faria anys que s’hauria resolt. Amb mesures com l’avançament de l’edat de jubilació que permeti cobrir els llocs de treball deixats, l’eliminació de les hores extres i evitar la dualitat de feines generaria més llocs de treball i augmentarien les cotitzacions, si de veritat s’actués contra l’economia submergida, el frau i els paradisos fiscals, així com garantir que les empreses de l’Ibex paguin els impostos corresponents i deixin de defraudar, estic segur que només amb aquestes mesures la caixa de la Seguretat Social es recuperaria i li sobrarien diners per a garantir el sistema durant molts anys.

Ara, quan l’Estat i les seves institucions amb la connivència dels partits, no estan disposats a actuar pels interessos del país i ser coherents amb l’exigència de responsabilitat col·lectiva i pel bé comú enfront dels interessos privats, i no actuar contra els defraudadors permanents perfectament localitzats i propers a les institucions de l’Estat, llavors la corrupció és l’eix fonamental i protegida, el problema s’agreuja i mai trobarem solucions a aquest problema, s’hauran d’anar aplicant pedaços i seguir generant incerteses.


O anar promocionant plans de pensions particulars, per anar afavorint el negoci a les entitats financeres i asseguradores, que en alguns casos, son part dels defraudadors, on l’Estat no té cap interès en acabar amb aquest sistema, al contrari, es part important del mateix.


Al marge de les solucions indicades i que no hi ha cap interès en aplicar-les, només hi ha una solució que garanteixi el sistema de pensions, dins el marc dels pressupostos de l’Estat i que cada any estiguin subjectes a l’IPC per a evitar la pèrdua d’ingressos. Aquesta és la única solució estable i que de veritat garanteix la seva estabilitat tant dels presents pensionistes com de futur.

I un altre aspecte important, son les polítiques de foment del treball per a garantir cotitzacions estables, això si, amb la garantia dels drets laborals, treball estable i no precari, reducció de l’atur i garantia de futur per molts joves, tant en el treball com per a ser futurs perceptors d’una pensió digne. Per tant, caldrà fer una Reforma Laboral que garanteixi el dret dels treballadors i treballadores presents i futurs. I sobretot, acabar d’una vegada amb un Estat i institucions corruptes, ja que això és la veritable xacra del sistema al nostra país, i per desgràcia plenament estructurada a tots els nivells, incloent, a aquells que afirmen lluitar-hi.


La corrupció genera injustícia, desigualtats, pobresa, manca d’equitat, actua contra la mateixa llibertat i contra els drets, i només serveix a determinats sectors minoritaris altament enriquits. Un veritable càncer que podreix el sistema i impedeix que la societat avanci amb equitat i la no aplicació de solucions viables.

Salvador Pérez Riera

Nou comentari