L’any 1983, es va aprovar el primer POUM dins l’etapa dels ajuntaments democràtics. Aquell Pla bàsicament va intentar posar ordre al desgavell urbanístic i especulatiu dels governs franquistes. No pretenia fer grans avenços, però calia definir bé la ciutat, establir unes qualificacions adequades i deixar-ho preparat per a la següent revisió. Cal tenir en compte que estàvem patint la forta crisi del tèxtil i part del metall, on molts espais industrials estaven abandonats, calia començar a redefinir els seus usos, la manca d’equipaments era evident, la urbanització de molts carrers i places era una necessitat, la manca d’habitatges era una necessitat i per tant calia assignar nou sòl residencial per assolir aquells objectius. I com és evident, els criteris mediambientals van ser inexistents, i només es van prioritzar els urbanístics.
L’any 2003, es va aprovar el nou Pla, després de vint anys ja era un altre moment i la ciutat ja havia evolucionat i calia que el nou Pla ja tingués nous criteris, que l’anterior no s’havien plantejat. I tot i tenir fonamentalment criteris urbanístics, ja va començar a tenir en compte alguns criteris mediambientals, cal tenir en compte que ja s’havia aprovat l’Agenda 21 Terrassa i el seu Pla d’Acció Ambiental, i que obligava als tècnics i polítics a tenir-los en compte en la redacció del nou POUM. Tot i això, alguns aspectes importants van restar subordinats als interessos urbanístics i sobretot, dels promotors i constructors locals, ja que els criteris mediambientals els generava molts problemes en el creixement dels seus negocis.
Aquell Pla ja va tenir en compte tot un seguit de criteris de creixement i promoció de la ciutat, amb grans projectes sobretot que afectaven a la requalificació i ús de molts espais abandonats i que calia definir bé, ja fos per a la promoció d’habitatges, com d’equipaments i serveis. I aquell Pla ja va definir quatre àmbits d’actuació prioritària, una d’elles va ser el Barri Segle XX, que disposava de molta superfície verge, on es podia plantejar ara si, un creixement important al disposar de molts espais abandonats. Els altres tres àmbits seria on fer les noves actuacions en habitatges i equipaments, on una de les actuacions importants seria l’eix verd al mig de la ciutat, el Parc de Vallparadís que aniria de Nord a Sud. És més, es comença a plantejar l’objectiu absurd d’apostar per a un creixement de població fins a 250.000 habitants, Això si, una contradicció amb els criteris de sostenibilitat mediambiental, que ho consideren un contrasentit, ja que ningú planteja com s’afrontarà aquest creixement en termes de recursos hídrics i d’energia, generació de residus, equipaments i generació de serveis per atendre a aquest creixement de població.
Tot i això, en aquell Pla es van començar a posar alguns criteris mediambientals que ja recollia l’Agenda 21 Terrassa i el seu Pla d’Acció, en temes de gestió de residus, de mobilitat, energia i estalvi i eficiència en el consum d’aigua. I sobretot, en el plantejament que afectava a l’àmbit del Barri Segle XX, on l’Associació de Veïns ja va imposar tot un seguit de criteris mediambientals, on prioritzava aquests i exigia un equilibri entre la promoció d’habitatges, els equipaments i serveis, i espais verds. Aquell creixement havia de prioritzar els criteris de sostenibilitat mediambiental, evitant un creixement desmesurat que afectes a la qualitat de vida dels seus veïns. Tot i això, després de més de quaranta-tres anys, dos Plans Urbanístics, encara hi ha cinc carrers en aquest barri sense urbanitzar, tot un record a la incompetència.
Per tant, aquell Pla ja tindrà en compte tots els àmbits de creixement i actuació, que son els que han definit l’evolució de la ciutat en els últims vint-i-dos anys. Al marge de les revisions puntuals del Pla per a fer actuacions puntuals en alguns espais.
Be, després de vint-i-dos anys, alguns diuen que ja toca fer la revisió, i l’equip de govern sembla que ja ha acordat fer-la, tot i que de moment està en fase de treballs tècnics d’assessorament i valoració, amb l’objectiu de veure si cal fer una revisió parcial o total. Fins la propera legislatura, no hi haurà participació de la ciutadania en un tema tant important com és aquest, que l’afecta plenament.
Com és evident, la revisió d’un Pla General Urbanístic d’una ciutat com Terrassa, no és fàcil ja que hi juguen molts factors tècnics i normatius, així com un coneixement de la ciutat evident. I ho sabem aquells que hem participat en els dos anteriors, tant com a tècnics, com en nom d’una entitat. Però al marge de complexitat que no pot servir d’excusa, hi ha un element fonamental, cal la participació activa de la ciutadania, i sobretot, de les entitats ciutadanes. I això comporta el compromís municipal de creure amb la ciutadania i tractar-la com a adulta, ja que la seva aportació i compromís és del tot necessari. No es pot només atendre als interessos dels poders fàctics econòmics, com es va fer en altres Plans, que els van determinar gràcies a uns governs als seu servei.
És evident que la ciutat ha canviat des de l’any 1983 i 2003. Ha millorat en alguns aspectes, però no hem avançat en d’altres. I sobretot, el nou Pla ha de tenir en compte els criteris de sostenibilitat mediambiental com a eixos bàsics i determinants, per sobre dels criteris urbanístics, aspectes que els anteriors van subordinar i limitar. És més, avui hi ha una Àrea de Transició Ecològica, que hauria de suposar que tindrà un paper fonamental i imposarà els seus criteris als conjunt d’Àrees de l’Ajuntament, per sobre d’Urbanisme. Però bé, per desgràcia fins ara no ha demostrat res, i és marginal a tots els efectes.
I un altre problema afegit, els anteriors Plans disposaven d’un alt nivell d’expertesa, tant política, com tècnica, i avui això és una mancança evident, sobretot, en alguns àmbits fonamentals. I un aspecte important, per afrontar aquest nou Pla, cal tenir alguna estratègia política i tècnica per a determinar doni les línies d’actuació, prioritats, propostes, estratègies… I el problema és que tot això aquest govern no ho té, Funciona sense cap criteri clar, un alt nivell d’improvisació, massa subordinat a les xarxes i la publicitat i propaganda, i incapaç de tenir criteris de sostenibilitat mediambiental capaços d’afrontar els nous reptes i que el Pla ha de recollir i imposar. Cal tenir en compte tot el referit al Canvi Climàtica i les seves conseqüències, estem en una etapa que s’hauria d’imposar el decreixement, per tant, oblidar-se dels 250.000 habitants que és un despropòsit, tenir polítiques de mobilitat sostenible creïbles, criteris i estratègies en la gestió de residus que ara son inexistents, estratègies clares de reducció de la contaminació i deixar d’improvisar, així com una política clara i sostenible en l’ús dels recursos hídrics, i així una llarga llista.
No és tracta de satisfer de nou al negoci immobiliari, només manca habitatge de promoció pública, i per tant, el que cal es posar l’habitatge buit al servei de les necessitats ciutadanes. I no cal que siguem el patí del darrera de la gran Barcelona, que expulsa a la seva ciutadania a les ciutats perifèriques.
Per tant, comencem a pensar de veritat en aplicar el decreixement urbà, apliquem els criteris de sostenibilitat, millorem la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes, dediquem més espais a equipaments i serveis, i aprofitem aquest Pla perquè de veritat sigui una eina de transformació per a tothom, i no pel negoci d’uns quants.
