Quan encara no havien passat 2 mesos des que el Papa Lleó beneïa la Creu de Jesús -a la Sagrada Família- qui li havia de dir al bon jan de Mn. Lluís Bonet que es retrobaria amb el seu bon pastor!
Certament i per mèrits propis, ell ha estat un dels “pares” de l’obra sublim d’en Gaudí. No podem oblidar que va ésser rector del temple, entre 1993 i 2018. Quan ell hi va aterrar, encara no s’havia construït la pròpia nau del temple i tot just s’havia acabat la façana de la Passió. Compte! La seva trajectòria com a prevere s’ancora en el que jo diria cinc eixos fonamentals:
1.- Aplicar l’esperit del Concili Vaticà II.
2.- El compromís amb les classes socials més febles.
3.- L’ecumenisme.
4.- L’empremta inesborrable que va deixar al seu pas per Terrassa.
5.- Un ferm lligam personal i vivencial amb la “cirereta del pastís” del gruix immens de l’arquitectura gaudiniana.
Son pare (Lluís Bonet i Garí) deixeble del geni Gaudí, fou un dels professionals que continuaren les obres en acabar la Guerra Civil. Alhora, un seu germà va dirigir les obres del temple entre 1987 i 2012. En Lluís també tingué un paper actiu en la causa de beatificació del mestre. Tant va fer pel procés diocesà -als inicis de segle- que podrien culminar amb la beatificació del geni molt abans del que podria semblar. La causa de beatificació s’endegà el mes de desembre de 2023, quan el papa Francesc el va declarar “Venerable” dins l’Església
En la vessant egarenca, va ésser rector, durant al barri de Ca n’Anglada, a la parròquia de Sant Cristòfor (1973-93). Un indret que, encara a hores d’ara, molts coneixem com “la plaza del cura” o “plaza roja”: bressol de mobilitzacions i revoltes obreres. Un àmbit en què Mossèn Bonet sempre estigué al bàndol d’ajudar i donar suport a les classes populars i més desvalgudes. Sense oblidar tampoc el seu lligam amb l’Aplec de la Mola (any rere any, el 10 d’agost, en la diada de Sant Llorenç).
Nomenat Vicari episcopal de Terrassa, just és remarcar que la llavor i/o la guspira del que avui es coneix com a “Consell interreligiós” duu el seu segell personal. Per a ell, la dimensió religiosa no era un toc afegit a l’obra de Gaudí, sinó més aviat la clau imprescindible per entendre’n la pròpia vida i l’arquitectura.
La comunitat parroquial de Ca n’Anglada se l’estimava amb deliri. Fins al punt que li acabà regalant un ciclomotor (de la marca Vespino). Una motoreta amb la que va fer un munt de quilòmetres visitant grups i empenyent tasques pastorals arreu del principat.
Amant com sóc dels adagis, vull cloure aquesta glossa tot exalçant-lo amb un que trobo molt escaient: “la modèstia és la virtut dels savis”. Certament Mn. Lluís Bonet ho era. Amb escreix.
Que la terra li sigui lleu!
