M’he emportat una bona alegria llegint la premsa local. Parlaven d’un jove de Terrassa que ha obtingut la segona millor nota de Catalunya a les PAU. Me n’alegro sincerament per ell, podrà accedir als estudis que desitgi. La segona alegria va arribar en conèixer una altra dada: els tres millors resultats de Terrassa són d’alumnes que procedeixen d’instituts públics. Centres on estudien alumnes de realitats molt diverses i on l’ensenyament està en mans de funcionaris que han accedit al seu lloc mitjançant rígids processos de selecció.
Arran d’aquesta notícia m’han vingut diverses reflexions que intentaré ordenar. La qualitat de l’escola pública tot i les dificultats Durant els últims anys, i especialment en els últims mesos, l’educació pública catalana ha viscut moments convulsos. La comunitat educativa va esclatar davant la falta de recursos i les mancances acumulades durant massa temps. Malgrat tot, fins i tot en aquestes condicions, els professionals han dut a terme la seva tasca amb compromís i una vegada més, els resultats demostren que l’escola pública ofereix una educació excel·lent.
La segona reflexió té a veure amb la raó de ser del doble sistema educatiu. Pot resultar cridaner, que els sectors que més reivindiquen l’anomenada “cultura de l’esforç” no sempre confien en el sistema públic per als seus propis fills. Hi ha contradicció quan s’enalteix el mèrit individual mentre es busquen determinats avantatges de partida.
Sovint s’intenta justificar l’elecció de determinats centres apel·lant a una suposada diferència de qualitat. Però les dades de les PAU demostren que l’excel·lència no és patrimoni de la xarxa concertada.
Una altra justificació que sento sovint: la ràtio d’alumnes nouvinguts amb dificultats lingüístiques pot alentir el desenvolupament de les classes. Aquest argument resulta difícil de prendre seriosament perquè hi ha immigrants en tots els estrats socials i en tots els models educatius. A més, fa quaranta anys, als nostres barris gairebé no existia immigració però ja existien els mateixos centres concertats.
Això posa sobre la taula que el factor diferencial mai va ser l’origen; és la classe social. No poques persones busquen que els seus fills construeixin des de petits una xarxa de contactes que consideren beneficiosa per al seu futur.
Hi ha qui aposta per la vàlua del seu fill i per una bona formació i altres prefereixen apostar per aconseguir-li una bona agenda. Els resultats també desmunten alguns tòpics sobre el funcionariat. Els professors no van opositar per tenir dos mesos de vacances i els resultats estan aquí. Darrere de cada alumne que assoleix l’excel·lència, hi ha anys d’acompanyament per part de docents que creuen en la seva feina. Hi ha milers d’hores de preparació de lliçons, correcció, tutories i més feina invisible. La qualitat educativa requereix coneixements, esforç i, sobretot, vocació. No s’aconsegueix únicament amb la motivació que pugui donar un bon calendari laboral.
Amb freqüència es presenta els empleats públics com a professionals acomodats que treballen amb menys exigència que en altres àmbits. L’existència d’estabilitat laboral no converteix automàticament ningú en pitjor professional. De la mateixa manera, la gestió privada no garanteix per si sola una major qualitat.
Tot i que aquesta reflexió neix a partir d’una notícia sobre educació, es podria estendre a molts altres àmbits: la sanitat, els serveis d’emergència, la seguretat i l’administració pública en general. L’educació pública de Terrassa acaba d’oferir una demostració pràctica d’això.
Un bon servei públic es dona si hi ha recursos, bona organització i compromís dels professionals. Per això convé cuidar el sector públic, dotar-lo de mitjans suficients i escoltar els qui hi treballen quan denuncien mancances. Són serveis que sostenen bona part de la nostra convivència i el seu funcionament repercuteix directament en el benestar col·lectiu.
Per tot això la notícia d’aquests tres estudiants de Terrassa no només és bona per a ells. També és un recordatori que l’educació pública continua sent una de les eines més poderoses per generar oportunitats i talent; que uns bons serveis públics són clau per a la cohesió social.
Zeus Cabrera, membre d’Esquerra Unida de Terrassa.
