Vivim en un moment històric en què la tecnologia avança a una velocitat vertiginosa. Fa només uns anys ens semblava impensable que una eina pogués respondre preguntes complexes, generar textos o fins i tot crear imatges a partir d’una descripció. I, tanmateix, avui això ja és una realitat quotidiana gràcies a la intel·ligència artificial (IA).
En el camp de l’educació, aquestes eines han despertat moltes expectatives i també certs temors. Alguns es pregunten si arribaran a substituir el paper del professorat, si faran perdre sentit a la nostra professió o si acabaran creant alumnat que depengui massa de les màquines. La meva experiència em diu tot el contrari: la IA, ben utilitzada, pot esdevenir una gran aliada del docent i una oportunitat per enriquir l’aprenentatge.
Pensem en la quantitat d’hores que dediquem a preparar materials, a adaptar exercicis segons el nivell de cada alumne/a, a buscar recursos que motivin i despertin l’interès. La IA ens pot ajudar en tot això: generar idees, crear propostes adaptades, dissenyar activitats més atractives o fins i tot simular contextos reals perquè l’alumnat hi pugui experimentar. No es tracta de substituir la nostra creativitat, sinó de tenir una “mà amiga” que ens permeti guanyar temps i energia per allò que realment importa: estar a prop del nostre alumnat.
He vist companys/es que han aconseguit personalitzar millor l’aprenentatge gràcies a aquestes eines, oferint activitats diferents segons els ritmes de cada alumne/a. També he comprovat com alguns estudiants, que potser es desmotivaven amb les activitats tradicionals, s’han enganxat molt més quan la proposta incorporava recursos creats amb IA: jocs interactius, vídeos adaptats o simulacions.
Però no ens hem d’enganyar: la IA també ens planteja reptes ètics molt grans. Necessitem ensenyar als nostres nens i nenes a ser crítics amb la informació que reben, a distingir què és real i què és inventat, a entendre que la tecnologia pot equivocar-se. Si alguna cosa ha de quedar clara és que la presència del mestre/a és insubstituïble. Som nosaltres els que donem sentit al coneixement, els que transformem una eina en una experiència educativa i, sobretot, els que transmetem valors. La IA no pot substituir una mirada d’ànim, una conversa sincera o l’acompanyament emocional d’un docent.
En aquest sentit, crec que és important que no caiguem en el discurs de la por. La història de l’educació ens demostra que cada avenç tecnològic —des del llibre imprès fins a internet— ha generat dubtes inicials, però al final ha acabat ampliant les oportunitats de l’aprenentatge. La clau és posar la tecnologia al servei de les persones i no al revés.
La meva convicció és que la IA pot ajudar-nos a fer una educació més humana, perquè si ens estalvia hores de feina mecànica, guanyem temps per escoltar més el nostre alumnat, per acompanyar-los millor i per innovar en la manera d’ensenyar. Aquesta és la gran oportunitat que tenim al davant.
L’educació no depèn de les màquines, sinó de les persones que hi posen cor, vocació i passió. La IA pot ser una gran eina, però el motor del canvi sempre serem nosaltres, els mestres.
Mireia Portero Aylagas, Mestra i formadora en innovació educativa
