A tots aquells homes i dones que van lluitar, patir i morir per aquella República, com un moment de grans desitjos de canvis i transformacions d’un Estat espanyol i català que tenia una gran oportunitat de deixar aquell model polític ple de misèries, corrupcions i retards culturals després d’anys de control social d’una religió imposada i que va generar la incapacitat d’avançar i de fer les reformes necessàries en temes de cultura, educació, economia i canvis socials i polítics.
La República havia de ser un aire fresc i avançar amb les reformes necessàries, per aconseguir la justícia social, la reforma agrària, imposar els drets de les dones i acabar amb el domini d’aquells sectors econòmics que vivien de l’Estat i d’un model dominat per unes classes benestants parasitàries que vivien a l’entorn del poder de l’Estat i dels seus dirigents, la corrupció, els privilegis i del control de les seves institucions policials, militars i judicials. Com sempre, una monarquia corrupte i parasitària, que al final, amb l’arribada de la República, serà destronada amb l’alegria d’un poble fart i tip, d’aquell model que durant segles havia pervertit tot el model polític i econòmic, al servei d’una minoria que havia convertit l’Estat en el seu espai privat.
Però com passa sempre, aquella República era impossible que guanyes i avances amb els seus objectius, i les il·lusions per la seva proclamació i les esperances i desitjos, es van convertir en problemes permanents, enfrontaments entre partits i organitzacions, molt convulsa, així com un context internacional que ho feia tot més complicat, això entre els defensors. Ja no parlem d’aquells sectors que des del primer moment van estar buscant el moment adequat per a enderrocar-la. Quan un analitza i estudia de forma profunda aquells moments, arriba a la conclusió, que aquells que deien defensar-la, feien impossible que guanyes, sobretot, perquè els seus enemics eren molt poderosos i estaven plenament units amb els objectius.
I així, va ser, uns criminals de militars es van aixecar provocant un cop d’estat, ajudats per sectors econòmics, monàrquics, feixistes, eclesiàstics…, que al final guanyarien després d’una sagnant guerra civil, de matar i assassinar a tots els defensors de la República, de provocar un exili i repressió durant quaranta anys, i una transició maleïda que va garantir als franquistes i criminals continuar controlant l’Estat, i garantir un vergonyós oblit dels republicans i de tots aquells que van lluitar defensant aquella República que havia generat tantes esperances. Per un sou i una cadira, alguns van preferir oblidar i no demanar responsabilitats als criminals.
Després de vuitanta anys d’aquell 14 d’abril de 1931, només ens queda l’anècdota, de fer un record i celebració que hem convertit en un mer record. Alguns s’omplen la boca dels republicans que son, parlen de model republicà i de la necessitat d’anar cap a aquest model, això sí, anem degradant el concepte fins deixar-lo en res. Un d’aquests exemples vergonyosos és el PsoE-Psc, que fa anys va llençar per la claveguera els seus principis tant d’esquerres com republicans, avui s’ha convertit en el gran defensor de la monarquia corrupte i d’aquelles institucions podrides de l’estat que estan al seu servei (militars, guàrdia civil, policia i judicatura). Prefereix oblidar l’etapa republicana, i sobretot, a aquells que ha traït, els que van lluitar, morir i exiliar-se.
I també trobarem a aquells que utilitzen el concepte de República com el que fa servir un mocador, arriben a utilitzar tant el concepte, que l’arriben a degradar ja que en cap cas seran capaços d’arribar de veritat a tirar endavant aquest model i règim polític, perquè no estan disposats a lluitar-hi al marge d’omplir-se la boca. ERC, Junts, CiU…, i així una llarga llista, alguns han arribat a tal nivell de degradació del concepte que s’omplen la boca promovent l’anomenat “Consell de la República”, una eina inútil que només serveix per anar fent entretenint al personal, oblidant que van tenir un moment i una oportunitat per a fer de veritat una proclamació republicana, i per diferents motius d’interessos partidaris i personals, no la van tirar endavant.
Hem convertit el 14 d’abril, en un mer record històric, com molts d’altres. Igual com celebrem el dia mundial que toca, hem omplert els nostres calendaris de meres frases, celebracions i anècdotes, que al final no volen dir res, ja que no som capaços de donar-los contingut, ni de transformar en accions. Sabem que la monarquia, es digui democràtica, teocràtica, dictadura, absoluta, és un mer accident històric, una perversitat, una anomalia injustificable. Un règim corrupte en la seva essència, i l’espanyola encara més, ja que a més de ser-ho, ve delegada per un criminal que la va imposar i la va protegir amb una Constitució que és un cadenat forjat per a no ser modificada, i que li garanteix la seva pervivència al llarg dels anys. Ja pot ser la institució menys valorada, tots els anomenats partits “d’esquerres”, es proclamen teòricament republicans en les formes, però no en el fons.
Per tant, seguirem fen la comèdia d’anar degradant el concepte de República, com si fos un fet, llibertat d’expressió sempre i quan, no surti un jutge tarat de l’extrema dreta, que acabi prohibint la seva utilització, i llavors com cadellets abaixarem el cap, i ho acceptarem. Ho ara que ja l’extrema dreta que influeix i governa en algunes comunitats, imposi canvis en les lleis de memòria històrica-democràtica o com es vulgui dir, i digui qualsevol bretolada sobre el que va ser l’etapa republicana i prohibeixi parlar-ne al considerar-ho un règim totalitari i criminal, lloant les meravelles del franquisme i les seves bondats, I això no cal que ho digui, l’extrema dreta, això algun dirigent polític del PP i dels governs de la UCD, que ara ja s’han tret la careta, així ho afirmaven. El mateix que succeeix a Madrid i alguns altres municipis, on els espais de memòria als assassinats republicans, es destrueixen a cop de mall i excavadora, o es recuperen noms de carrers a militars criminals franquistes.
I mentrestant alguns fan celebracions republicanes per acabar amb l’oblit, altres la degraden amb la connivència de la judicatura més reaccionaria i perillosa, passant-se la Llei de la Memòria Històrica per allà. Deixem-nos de falses celebracions, de degradar el concepte, i d’una vegada, recuperem allò que uns criminals van assassinar. Si de veritat hi ha tants republicans, doncs primer fem un referèndum entre Monarquia i República, canviem la maleïda Constitució franquista, acabem amb els franquistes enquistats en les institucions i fem una Constitució republicana, democràtica i al servei de la ciutadania. I no dels que maneguen l’Estat i els interessos d’una minoria de corruptes i privilegiats. Aquells que s’envolten amb la bandera tot el dia, s’omplen de defensa de la pàtria única, això sí, després se la venen a qualsevol preu sense pagar impostos, i al servei d’interessos externs.
