El Terrassa FC encara continua sent un equip en construcció, un equip que vol ser cada dia més complet en tots el aspectes, però encara queda camí fins a trobar la seva versió definitiva.
Al principi de la pretemporada i de lliga el gran problema era la defensa, una defensa que concedia massa als davanters rivals i que no acabava de funcionar del tot bé. Jordi López, l’entrenador del Terrassa, va treballar en buscar solucions en aquest aspecte fins a poder formar una línia defensiva que estigués a l’alçada de les circumstàncies.
Poques setmanes després juntament amb un canvi de sistema, es va poder solucionar el problema i des d’aquell moment fins al dia d’avui, la defensa del Terrassa és una de les millors de tota la lliga. No només en defensa es van haver de buscar solucions per augmentar el nivell de l’equip, també al mig del camp amb una petita variant que va ser l’entrada d’Álex Fernández per Vivancos, va fet augmentar el nivell qualitatiu de l’equip.
Les mirades ara toca enfocar-les a la zona ofensiva, el que es podria dir que potser és el punt més feble que té ara mateix aquest equip.
No es tracta de què l’equip no generi ocasions de perill sinó que moltes vegades no s’aprofiten aquestes oportunitats clares per transformar-les en gol. Per exemple, el dia que el Terrassa va visitar el CD Ibiza i que va acabar en empat a zero, les ocasions de gol clares desaprofitades van ser més de quatre.
És evident que els davanters de l’equip no estan sent massa afortunats de cara el gol, si repassem els números veurem que Aythami, Jordi Cano i David Jiménez porten dos gols, mentre que Sergi Serrano, Carlos Martínez i Servetti en porten només un gol cadascú.
Unes xifres molt baixes per uns jugadors que teòricament la seva aportació de cara el gol hauria de ser molt més alta si repassem les seves anteriors temporades.
És urgent trencar ràpidament amb aquesta dinàmica negativa, ja que la falta d’efectivitat a l’àrea rival, al Terrassa li ha provocat la pèrdua de punts que el podrien haver alçat fins a la zona de Play-Off.
Això no significa que l’aportació de molts ells no sigui bona, és cert que molts aporten en altres
aspectes més enllà de les seves marques golejadores. Aythami és un jugador que té un gran
sacrifici defensiu a pilota aturada i té un gran talent per poder generar joc, o Jordi Cano que
gràcies a la seva explosivitat i velocitat trenca moltes línies defensives.
El que es innegable és que quan aquests jugadors recuperin el seu olfacte golejador, el Terrassa farà un altre pas endavant molt important.
