Som a l’era I del canvi climàtic i deu ser lògic anar encadenant rècords de temperatures (dia 7, el primer); nits tropicals, nits tòrrides i nits roents (dies 7 i 8, l’aperitiu), i pics en cada onada de calor (dia 15, el pic de la tercera onada; dia 29, l’inici de la quarta onada).
El dimarts de la segona onada de calor (dia 7), vaig queixar-me a la feina de les altes temperatures: del carrer, no del despatx ni de les aules. “Ja no ens en recordem, però l’any passat estàvem igual”, em va dir una companya. M’ho va dir per rebaixar la temperatura de sensació. Per cert, us en recordeu quan els meteoròlegs ens donaven també aquesta dada? Ara gairebé ni l’esmenten. A mi em molesten tant les calorades, siguin recents, presents o oblidades, que no vull de cap manera que la paraula del mes tingui a veure amb la calor.
Em direu que la paraula del juliol hauria de tenir relació amb els incendis. Però això també vol dir calor (extrema), humitat relativa baixa i, sovint, per acabar-ho d’arreglar, marinada. El primer gran incendi va ser el de les Gavarres (dia 3); després van venir un colla de focs simultanis (dies 6, 8 i 15, entre d’altres, també a Espanya i a Europa), i una afortunada expressió que va esgrimir un responsable dels Bombers per advertir la població: abstingueu-vos de fer turisme d’incendi (dia 5). És el que practiquen alguns curiosos quan, després que el foc ho hagi cremat tot, se’n van a visitar la zona.
La paraula no, però el mèrit se l’enduen tots els bombers (cada dia del mes): s’hi juguen la vida. El dia 10 de juliol, per exemple, va fer un any que Antonio Serrano va morir en l’incendi de Paüls. Potser l’any passat estàvem pitjor.
La paraula del mes no hauria de passar pel Tour? Només tres dies de volta ciclista francesa a Catalunya (dies 4, 5 i 6) van generar una gran expectació, començant per la presentació dels equips davant la Sagrada Família, a Barcelona (dia 2). Aleshores ja feia calor. Hi ha un gal·licisme que ha despuntat, grand départ (dia 4), mentre que altres paraules s’han perfilat com a esprínters: l’exhibició de Pogacar al Tormalet (dia 9); Pogacar, embalat (dia 14); Pogacar, calculador (dia 18); Vingegaard cau (dia 19); Pogacar, pentacampió (dia 26). A roda, per dir-ho en argot ciclista, trobem el nom escurçament (dia 12, que es va escurçar una etapa per la calor) i l’adjectiu ràpida (dia 15, “l’etapa més ràpida de la història”).
També podríem parlar del Mundial, que finalment es va acabar amb la selecció espanyola campiona (dia 19). Un tal M. Rajoy va escriure que la selecció francesa de futbol, que va acabar en quarta posició, té un gran nivell, sí, però no té francesos (dia 10). Que valents són els polítics quan no fan de polítics.
La paraula del mes també podria girar entorn de les festes majors. Totes les festes majors són dades: quantes activitats, quants artistes, quins espais, quins dies, quin pressupost… Les dades canvien cada any, però les paraules es mantenen. La Festa Major de Terrassa en té una vintena, pel cap baix: la baixada del drac, el ciri, el pregó, el capgròs i el Raval infernal (dia 3); els castells i el correfoc (dia 4); l’ofici, el seguici, el penó —que enguany compleix cent anys— i la traca —que fa tapar les orelles a la gent que la sent de prop i als qui contemplem l’espectacle darrere els vidres— (dia 5); la cercavila infantil i els versots del ball de Serrallonga (dia 6), i per descomptat el castell de focs —que aquesta vegada es va absentar per l’elevat risc d’incendi—, les havaneres i el rom cremat (dia 8).
Finalment, una locució candidata podria ser notes de tall (dia 10), però també llei d’amnistia (dia 16), finalíssima (dia 19), llei antitabac (dia 21), esfondrament i esvoranc (dia 22), massificació turística (dia 26), indult parcial (dia 28) i espai Schengen (dia 31). I aprofito per donar l’enhorabona als cinc concursants terrassencs de l’Atrapa’m, si pots, de 3cat. Van explicar amb gràcia les nostres paraules llòfia, taifa, xena, dàkar (o dàcar) i cardenal (a vegades cardinal) (dia 29).
Em quedo, tanmateix, amb una història que es repeteix cada any i que ens porta fins als màrtirs Sant Pere, Sant Cristòfol i Sant Valentí. “Sou tres estels lluminosos/ d’una claror benfactora./ Us venera i us adora/ Terrassa amb els corsjoiosos”. Parlo dels goigs (dia 5), que es reparteixen quan s’acaba l’ofici de Festa Major. Goigs sempiterns.
