La guerra a Ucraïna ens ha reforçat en la cultura de la guerra. Els mitjans de desinformació ja s’han encarregat de garantir un discurs de la guerra, de la pàtria, de la necessitat dels exèrcits i els militars i les seves bondats, aquesta guerra ha estat la gran excusa i justificació, la indústria militar s’està fregant les mans, ja que el seu negoci està garantit i sobretot, els seus beneficis vergonyosos encara més.
Cal tenir en compte que Espanya, és un dels grans països venedors d’armes a qui faci falta, i aquí no hi ha ètica, ni el més mínim escrúpol. Li venen als dictadors més impresentables, i als estats que els drets humans se’ls passen pel forro, és igual que matin a societat civil, com el nivell de destrucció i misèria sigui el que sigui. Senzillament, tot és una mera hipocresia, i no cal especular amb els valors, l’ètica, la democràcia, els drets humans, això si, fem la gran comèdia i victimisme hipòcrita pel que passa a Ucraïna vers Rússia. I això, amb un suposat govern “d’esquerres”, al servei de la dreta i els seus aliats econòmics.
Mentrestant, ens mirem com es mata i assassina al Iemen, com Israel que té la bomba atòmica i té a Palestina com un camp de concertació i mata quan vol a infants i població civil amb tancs i avions, té el desvergonyiment de dir-li a l’Iran que no tingui la bomba atòmica i fa reunions de mediació amb països àrabs afins que son uns estats criminals com ell, i també es proposa com a mediació en el conflicte ucraïnès. El mateix que Turquia un estat on es passen els drets humans pel forro, que mata a civils kurds sense la més mínima contemplació. I Europa, que no deixa de ser un mer especulador al servei dels Estats Units, que ha convertit l’OTAN en el gran negoci al servei dels interessos de les empreses d’armament, que per això paga als seus dirigents polítics de les formes més inversemblants. Al final tot és una vergonya i faria bé la ciutadania, de ser més critica i contundent contra tota la desinformació en la que vivim.
Ara, tots els estats europeus apujaran els seus pressupostos militars, un objectiu que feia anys que els Estats Units reclamaven, i no per a millorar la defensa d’Europa, senzillament, perquè el gran beneficiari son ells i les indústries de guerra. És com l’altre objectiu que era acabar amb el monopoli del gas rus, que ara ells ens portaran els seus excedents, i els pagarem a preus molt més elevats i el nivell de beneficis encara serà més gran. Al final aquesta guerra els importa tres cogombres, ja que com sempre, ho pateix Europa, i ells en son els grans beneficiaris directes. Qui paga tot aquest conflicte, son els civils, i l’economia europea que romandrà en una crisi de greus resultats.
Espanya, per exemple, que és un estat fallit, endeutada fins el moll dels ossos, que ha de fer front a una greu crisi, amb un deute extern que mai podrà pagar, que viu dels recursos provinents d’Europa, que anem de gallets com si fóssim Alemanya, anem pagant tots els dèficits socials amb préstecs i ajuts, que haurem de retornar i no podrem fer front a tots els conflictes socials resultats de la pandèmia, d’aquesta guerra i sobretot, d’un greu problema estructural com és la corrupció d’un estat podrit en totes les seves institucions, incapaç d’acabar amb aquesta xacra.
Tenim greus problemes socials que afrontar, no disposem de recursos per a cobrir les demandes, i ara haurem de pujar fins el 2% dels pressupostos en despeses militars, per a no se sap quins perills ens venen a sobre. Un percentatge per a cobrir a una de les institucions més podrides i corruptes de l’Estat. Ja ho era durant el franquisme, i ho ha seguit sent durant tota l’etapa democràtica, per molt que la ministra de defensa afirmi les bondats dels nostres militars, i segueixi amagant i negant, que l’existència d’estructures feixistes i d’extrema dreta que perviuen en els comandaments i conjunt de militars és una minoria sense cap incidència. L’augment del pressupost haurà posat a tota la cúpula militar en un estat de felicitat immens, el negoci està garantit.
I a l’augment del sentit patriòtic absurd, i l’augment de la despesa i pressupostos, s’afegeix la voluntat d’anar a salvar pàtries en qualsevol guerra per Espanya. Això si, després la pàtria ens la venen a qualsevol preu al servei de les empreses multinacionals i de l’IBEX, i sense el més mínim escrúpol. Això si, a canvi d’entrar als seus consells d’administració, de pagar-los unes bones retribucions. Llavors el fervor patriòtic i la bandera, ja importa tres cogombres.
Segons una enquesta feta, diuen que el 24’90% dels terrassencs aniria a la guerra per Espanya. I al conjunt de l’Estat, tampoc varia gaire. Això vol dir, que a la gran majoria d’espanyols i catalans, els importa tres cogombres la pàtria, la seva defensa, i sobretot, perquè aquesta afirmació és absurda en si mateixa, ja que tot aquest discurs militarista i de suposades confrontacions, només és un mer tòpic absurd del moment en que vivim, sense cap sentit real, ni previsible per molt que alguns responsables polítics ens ho vulguin vendre.
I a mi, que no em busquin per anar a fer guerres enlloc, ni per a ampliar els pressupostos militars, ni per a buscar enemics inexistents, Avui, els enemics de veritat els tenim dins, de l’Estat, de l’Exèrcit, del govern, dels partits, de la Judicatura, dels àmbits econòmics, dels poders fàctics. Si fossin tant patriotes i defensors de la pàtria, lluitarien contra la corrupció i deixarien de participar-hi.
I Europa, no es queda curta, segueix sent un territori podrit, on s’amaga un territori d’interessos empresarials, on el discurs dels drets humans i de la justícia social és un mer marc teòric i de defensa d’un model econòmic caduc, depredador de recursos naturals, on el discurs mediambiental és una mera especulació, per no canviar el model econòmic al servei dels interessos minoritaris, i poc democràtics. Europa com Espanya, son una mera especulació.
Si hem de promoure la justícia social, la solidaritat, l’ajut mutu, una societat justa i equitativa, que no promogui la guerra i la pobresa, allà m’hi trobaran. A defensar absurds, matar per a defensar els interessos d’una minoria corrupte, ja s’ho faran, que hi vagin ells i els matin a tots, per miserables.
Salvador Pérez Riera
