Aquest dimarts es reunirà el Ple municipal. Havia de ser divendres, però s’ha ajornat pel dol de l’accident ferroviari d’Urda. Tot el meu afecte per a les víctimes, les famílies i els ferits, i el meu agraïment a qui ha atès l’emergència.
Però entre les mocions que s’hi debatran, que jo vegi a l’ordre del dia publicat, no n’hi ha cap sobre la vaga general de l’11 de novembre. Cap. Ni una. Ni per donar-hi suport, ni per criticar-la, ni per dir que ja hi pensarem. No és una vaga de quatre gats ni un caprici de calendari. CCOO i UGT l’han convocada, amb el Sindicat de Llogateres com a impulsor, perquè tenir un sostre no sigui un privilegi i els salaris permetin una vida digna. El desnonament de la Maricarmen, de 87 anys, en va ser el detonant. I a Terrassa, silenci de ple.
Les causes són estructurals: dècades de polítiques que han premiat l’especulació i han buidat el parc públic d’habitatge. La cistella de la compra costa més d’un 40% més que el 2019, i el salari mitjà només ha pujat un 21,9%. Fes la resta: la diferència se la queda algú, i no sempre se l’ha guanyat.
L’accident d’Urda ens ha deixat sense paraules. Encara no se sap què l’ha provocat: ho dirà la investigació, i caldrà assumir-ne les responsabilitats. Avui toca la solidaritat, no l’ús miserable. Però el dol no ha d’impedir el debat de fons: vull viatjar segur. Això demana més personal, manteniment i recursos, i un sistema ferroviari que no funcioni saturat ni amb el benefici per davant. Crec que només ho garanteix una gestió cent per cent pública. És la mateixa lògica de la vaga: quan allò essencial, un sostre o un tren, es tracta com un negoci, la gent hi perd.
Algú dirà que això és política estatal. Doncs no: els ajuntaments són la porta on pica primer la gent quan no pot pagar, i els plens han debatut mocions sobre conflictes a milers de quilòmetres. A més, dimarts, abans del Ple ordinari, es parlarà d’ordenances fiscals i de pressupost: de com es recapta i de com es gasta. Si això no va de salaris i d’habitatge, no sé de què va. Si l’esquerra transformadora i popular tingués representació al Ple, presentaria una moció. Com que no la veig, la demano aquí:
- Suport del Ple a la vaga general de l’11 de novembre i als seus motius: salaris dignes, dret a l’habitatge i condicions de vida dignes.
- Garantir el dret de vaga a la plantilla municipal i a les contractes, amb serveis mínims estrictament necessaris, proporcionats i no abusius en els serveis de competència municipal.
- Posar al centre de l’acció de govern la millora de les condicions de vida de la classe treballadora, amb serveis públics, habitatge públic i ocupació digna també a les contractes, i reclamar a la Generalitat i a l’Estat una fiscalitat progressiva destinada a habitatge i serveis públics.
Altres ajuntaments ja tenen mocions sobre la taula. Que el Ple de Terrassa no hi dediqui ni deu minuts diu molt de les prioritats, o de la por.
A la vaga no hi anirem pels plens, sinó pels carrers, i organitzats: als centres de treball i d’estudi, als barris, amb els sindicats de classe, els sindicats de llogateres i els moviments socials. Els comitès de vaga els trobaràs a 11N.cat i vagageneral.org. Us demano a totes i tots, veïns i veïnes de Terrassa, que l’11 de novembre secundeu la vaga i paralitzem la ciutat. A més de no anar a treballar, es pot no comprar, no consumir, no repostar, no treure diners del caixer. L’Ajuntament no us ho demanarà. Us ho demano jo. Cal lluitar avui per garantir el demà. L’11N sobren els motius. Només falta que hi siguem.
Ivan Martos, militant d’Esquerra Unida Terrassa
