L’Ajuntament de Terrassa fa quinze anys que, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, organitza el TNT (Festival de Noves Tendències). Un projecte que ha anat progressant, amb apostes cada cop més “innovadores” i trencadores. Res a veure amb aquells primers anys en què hi havia una mirada més local cap als artistes o creadors de la mateixa ciutat, que tenien coses a dir i a fer. Bé, ara es tracta de buscar allò més “revolucionari”, artísticament parlant, també una mica per trencar fronteres “locals” i que es parli del TNT, arreu. Bé, és una aposta “cultural” més, que avui no toca “analitzar” amb més profunditat.
El que si toca és defensar la “llibertat” creativa i artística de gent, que amb més o menys qualitat (això tampoc toca avui, valorar-ho), volen dir coses o transmetre idees, reflexions, pensament crític, parlar de drets humans, per què no?, o simplement “provocar” a un sistema que ja fa massa temps que circula moralment “encotillat”.
Es tracta, aquest cop, de l’espectacle ‘Drag kids’, definit a la programació del TNT 2022, com “un taller intergeneracional de transvestisme”. A realitzar durant els dies vinents 1 i 2 d’octubre. L’activitat és una idea de l’artista Sara Manubens on també hi han col·laborat altres travestis com Mama Lynch, Norma Mor i Symphony of the Seas i que també compta amb l’acompanyament pedagògic d’ArteFactum.
Resulta que en un camerino gegant, es plantejarà als participants inventar un nou cos. L’hauran de pintar i vestir, així com disfressar-se tots plegats seguint aquesta idea. La intenció és, a través del joc, obrir mires respecte a la construcció de gènere. De fet, el 22 d’abril, Manubens i el seu equip ja van oferir aquesta activitat a el mercat de les Flors de Barcelona, sense provocar-hi cap enrenou.
“Ara s’han aixecat, per criticar aquest espectacle, un cop més, les veus “hipòcrites” dels que s’autoanomenen “defensors” de la moral sistèmica“
Bé, doncs ara, s’han aixecat, per criticar aquest espectacle, un cop més, les veus “hipòcrites” dels que s’autoanomenen “defensors” de la moral sistèmica, a favor dels més febles (els infants). I jo em pregunto: aquestes veus que ara critiquen i carreguen contra aquest espectacle “Drag Kids”, sense haver-lo vist (que ja té nassos), que fan, per exemple (no en tinc prou amb dir que hi estan en contra), davant de…
• La vulneració diària dels infants que són desnonats de casa seva, conjuntament amb la seva família, a la nostra ciutat?
• Què fan davant d’aquesta xifra pornogràfica”: el 36,9% dels nens i nenes a Catalunya viu en risc de pobresa o exclusió social (500.000 infants)?
• Què fan de cara al 17,2% d’infants, maltractats, a Catalunya?
• Què pensen fer pel futur dels infants, després que els adults que ara, protesten, per un espectacle, també són corresponsables d’haver contribuït a destruir el planeta, on hauran d’intentar sobreviure, fills, nets?
• Què pensen fer per ajudar a impedir que morin 15.000 infants al món, cada dia, per fam? Aquest sistema de valors “conservadors” que defensen ho podrà aconseguir?
• Què pensen fer per impedir que morin o visquin amb precarietat, infants que travessen el Mediterrani, amb “pasteres”, o que viuen en camps de concentració a Europa o arreu del món?
I podria seguir, la llista és més llarga. Per tant, la conclusió és ràpida:
SI A L’ESPECTACLE “DRAG KIDS”,
NO, ALS DRAGS HYPOCRITES” que conviuen entre nosaltres.
