L’Associació Memòria Terrassa, ha obert de nou el debat sobre la figura d’Alfons Sala, i la necessitat que sigui retirada qualsevol referència en l’espai públic de la ciutat. Reclamació feta a l’Ajuntament de Terrassa perquè apliqui la Llei de Memòria Democràtica i per un personatge que fa anys hauria d’haver estat retirat dels espais públics.
Un article a un mitjà de comunicació local, amb el títol: “La retirada de la memòria a Alfons Sala: un atzucac”, analitza el debat generat per l’esmentada Associació. I en aquest cas, no estic d’acord que sigui un atzucac, és senzillament, una reiteració de l’absurd, quan afecta determinats prohoms de la ciutat i propers als interessos dels poders fàctics econòmics i empresarials. Estic convençut que si en comptes de ser un personatge lligat als interessos industrials i al servei de les classes dominants, fos un personatge proper als obrers, sindicalista, republicà i d’esquerres, no hi hauria debat, senzillament, romandria oblidat per la història. Per tant, la regidora i l’Ajuntament, el que han de fer és aplicar la Llei i l’ètica, i deixar-se d’excuses, un govern suposadament d’esquerres, no hauria de tenir cap dubte al respecte.
Em sorprèn que la regidora Montserrat Caupena, afirmi que “és un debat complicat al ser una figura controvertida i antipàtica, i que sense ell Terrassa no tindria certs elements”. Doncs no té res de complicat, i el problema no és si era simpàtic o antipàtic, senzillament, cal seguir la seva biografia i analitzar al personatge, i extreure conclusions sobre les bondats i les maldats. I Terrassa, només té un sol element de referència, l’antiga Escola Industrial, ara UPC, res més. Tota la resta és la d’un miserable sense ètica, ni escrúpols. I després és un contrasentit afirmar que s’està treballant per a retirar-li els honors franquistes. Llavors en què quedem, si era un fervent servidor del règim franquista, i estava d’acord en la seva brutalitat i criminalitat, on estan les complicacions i els dubtes?
I una altra opinió que m’ha sorprès i que contradiu la que durant anys ha expressat ERC, que ho tenia molt clar sobre el personatge, que s’havia de retirar de l’espai públic sense contemplacions, encara més, algun dels seus dirigents referint-se al monument del Passeig, afirmava que quan es va retirar de la plaça Vella, s’havia d’haver desmuntat i portat a peces al magatzem municipal. Quan l’Ona Martínez diu ara que: “va ser més que un franquista” i que el seu paper en la història de la ciutat “és complex i objecte de molt debat historiogràfic”. Llavors un ja no entén res, estem en l’absurd, sobretot, perquè el seu partit durant el primer període del Segle XX, el van patir fins l’any 1939.
I en quan als dos historiadors locals que han expressat la seva opinió al respecte, en Marcel Taló historiador i representant del CEHT i en Josep Puy historiador i biògraf del personatge. En primer lloc cal expressar el meu respecte als dos, i gens d’interès a generar cap debat al respecte, ja que jo ho tinc molt clar, i per això dic i afirmo la meva opinió sobre el personatge, al que he estudiat amb certa profunditat, el seu temps, i en concret des de 1890 a 1945. I la part de més interès, des de 1923 a 1945.
I també vull indicar un altre aspecte, sempre és molt bonic quan escoltes als historiadors, quan parlen d’objectivitat. Això ho escoltava a la facultat durant la llicenciatura i doctorat, i a molts al llarg dels anys. Doncs jo ho tinc molt clar, i per això soc molt poc objectiu davant dels fets històrics, com dels seus personatges.
L’afirmació de què els historiadors es fonamenten en els documents, està molt bé, en la teoria, però després venen les interpretacions i aquestes no són objectives, són personals. És el mateix que quan un escull fer la biografia d’un personatge històric, o d’uns fets, és per a un interès personal. Jo vaig escollir estudiar el moviment obrer del 1923 al 1945 a Terrassa i la Comarca, per a un interès històric però també de proximitat al moviment, no era un interès casual. I sobretot, quan molts historiadors treballen sobre la història contemporània, i en determinats períodes, la segona república, la guerra civil, el franquisme…, l’objectivitat es perd, i podríem analitzar i valorar moltes obres i opinions al respecte. És el mateix que quan s’afirma que els jutges apliquen les Lleis i les normes jurídiques, doncs bé, això és fals, cada jutge té ideologia, i aplica aquesta, i el franquisme va ser un exemple, i des de la transició, tenim molts exemples al respecte.
I perquè deia això, perquè en Taló afirma que el CEHT no té una posició definida, i aquest és el problema, que ja hauria de tenir-la clara i precisa. I cal dir que el que planteja l’Associació és una decisió política i no historiogràfica, és un contrasentit. Què vol dir aquesta afirmació, manca de compromís. Llavors hauríem d’anar a molts fets on política i història, es van creuant. El CEHT, atenen un encàrrec de l’Ajuntament, va valorar i determinar revisar el repartiment de mèrits i homenatges durant el franquisme, llavors feia historiografia o política? Alguns historiadors, com en Torrella Niubó i d’altres, quan feien les seves obres i valoracions de la guerra civil i el franquisme, feien història o política? Quan les dues històries locals la dels anys vuitanta i l’última, quan parlen de l’etapa republicana, la guerra civil i el franquisme, on hi ha una càrrega subjectiva dels fets, repetits i reiterats sense un criteri qualitatiu al respecte, és història o política? I així podríem anar fent una llarga llista de treballs, llibres, biografies i estudis que tenen més contingut polític que històric, tot i la pretensió dels seus autors.
Per tant, ja seria hora que el CEHT s’hagués definit i compromès d’una vegada. La defensa d’en Josep Puy, tot i que no la comparteixo, és comprensible, va fer la seva biografia. La de l’última etapa, la de suport al franquisme, no hi entra a fons i hi ha moltes mancances. Segurament, caldria actualitzar aquesta primera obra sobre el personatge. Jo he intentat conèixer al personatge, lligat al seu període i l’estudi del moviment obrer des de 1910 a 1945. Això m’ha permès estudiar al personatge en el seu conjunt. I, per tant, l’afirmació de ser una figura complexa i polièdrica, res més lluny de la realitat, la línia d’acció i pensament, són molt clares i definides. I afirmar que no es pot treure al personatge del seu context, llavors tenim un problema, i no podríem fer estudis i biografies de ningú, Pi i Margall, Canóvas, Alfons XIII, Primo de Rivera, Franco, i així una llarga llista. Alfons Sala, té un perfil molt clar quan analitzes la seva manera de fer i actuar, la línia de pensament i a qui dona suport. I que el mèrit sigui haver portat l’Escola Industrial a Terrassa, no té res a veure amb la seva línia d’actuació global. El concepte de situar-nos en el mapa en els estudis tècnics, era només un objectiu al servei dels seus, no de la societat, mai hauria acceptat la funció actual d’aquell centre. I el fet de ser de dretes i monàrquic, no té res a veure amb el que es demana, moltes persones amb la seva afinitat, no hi ha hagut cap demanda.
Ni per l’actuació durant la seva etapa política resultat del seu temps, on la corrupció i la tupinada era un fet habitual. És sobre l’etapa pitjor de la seva vida, el seu compromís i defensa del règim franquista, la criminalitat d’aquest i els assassinats que va considerar un fet necessari als que donava suport incondicional. D’això estem parlant.
I és evident que la història, i menys en la nostra etapa contemporània no necessita tenir de forma visible determinats elements físics per a explicar-la. I el monument d’aquest personatge en l’espai públic, és del tot innecessari i injustificable. Si atenem a les afirmacions d’en Josep Puy, “no s’han de retirar ni símbols ni res…”, llavors encara tindríem el monument dels caiguts al Passeig, i molts d’altres que s’han anat retirant tant a la ciutat, com a molts municipis de l’Estat. I encara tenim present els debats sobre que fer amb el Valle de los Caidos, el monument a Tortosa, i el de Mola a Pamplona.
Espero que d’una vegada tanquem el debat i actuem sense dilacions, ni excuses.
