Els substantius eclipsi i sol (dia 12) han dominat les nostres emocions durant els primers dies d’agost. Els mitjans ens ho han repetit amb passió: el sol es tapa i, per tant, notem mésfresqueta; veiem llunes a terra poc abans de l’eclipsi; també les perles de Baily; l’anell de diamant; el planeta Venus i la corona del sol. Sobtadament la foscor desapareix. Sí que ha estat l’eclipsi de la nostra vida: a Catalunya no n’hi tornarà a haver cap altre fins al 2180.
Però tant parlar-ne i resulta que no s’ha comercialitzat cap lot eclipsi que podria haver tingut èxit. No parlo d’articles solts sinó d’un cotilló de fora de temporada: mapa del cel, ulleres homologades, repel·lent antimosquits, samarreta commemorativa, opuscle amb indicacions per mirar al cel, llibret de curiositats (amb un QR sobre l’Observatori de l’Ebre i una conferència d’Ignasi Ribas), un calendari d’eclipsis futurs i gomes d’esborrar de colors, una per planeta, per als més petits. Tot ben presentat en una bossa tote. 29,99 €.
Però les emocions de l’agost les dec, en el meu cas, al corfbol. La periodista Lluïsa Tarrida, de MónTerrassa, ha anat seguint la selecció catalana en el Mundial de Korfbal sub-21. Hi ha adjuntat l’enllaç per veure els partits en directe i jo m’hi he enganxat. Sentir cantar Els Segadors a tots els membres de l’equip, en els prolegòmens de cada partit, ha estat una mostra de normalitat desitjada. Després, tu diràs, ha vingut l’emoció del joc i del resultat: victòries de Catalunya contra el Japó (dia 8), la Xina (dia 10), Portugal (dia 13 i dia 16 en la mateixa competició) i Anglaterra (dia 14); derrotes contra Bèlgica (dia 9) i Taipei Xinès (dia 11) —no hauríem de dir Xina Taipei; el cas seria comparable a Gibraltar Espanyol.Si així s’autoanomenés aquesta selecció fictícia, no faríem bé de referir-nos-hi com a Espanya Gibraltar—. L’enhorabona als jugadors i a les jugadores de la selecció, provinents especialment del CK Vallparadís i el CK Castellbisbal. Brillant cinquena posició final per a Catalunya.
També he aplaudit les sis medalles que ha guanyat la barcelonina Iris Tió i Casas en el Campionat Europeu de Natació (fins al 5 d’agost), concretament en natació artística (abans anomenada natació sincronitzada; dita popularment, abans i ara, sincro). Una medalla de bronze, quatre de plata i una d’or en la prova de solo tècnic (dia 4). Quan tindrem els catalans una selecció catalana de natació?
D’emocions estivals n’hi ha hagut força a l’agost, i sempre s’acompanyen de paraules. Començo amb les alegres: els èxits de la marxa catalana en el Campionat Europeu d’Atletisme (dia 15), l’Aplec Internacional de la cultura catalana a Estocolm (també el dia 15), l’exaltació de l’estelada (dia 27) i el famós festival internacional de fotoperiodisme que se celebra a Perpinyà (a partir del dia 29). Després venen les paraules funestes: el terratrèmol de Colòmbia (dia 10) i la gran riuada o esllavissada o inundació entre el Nepal i el Tibet (dia 26) —no hauríem de dir Xina—. També hi ha una paraula que ens hauria de fer reaccionar: la catalanofòbia recurrent, aquesta vegada a Madrid i a Elx (dia 23): perquè, més que fòbia, em sembla que es tracta directament d’odi a tot el que evoca Catalunya. Un odi que passa massa desapercebut.
Finalment, la crisi migratòria ha destapat dos adjectius que els mitjans de comunicació han fet ballar amb poc criteri: humà i humanitari (a partir del dia 3). A Ceuta s’ha viscut un drama humà i per això ha calgut ajuda humanitària, és a dir, “ajut a favor de la humanitat”. Les catàstrofes i les crisis són humanes, no humanitàries; els drames també són humans, amb boies (dia 1), amb controls fronterers (a partir del dia 3), amb crides (dia 15) i amb manifestacions (dia 29)… o sense. Quina és la paraula del mes? Trieu la que us plagui més.
