Com ja he dit moltes vegades, tenim amb el tema dels residus un problema molt greu, tant en termes mediambientals, com sobretot, econòmics. Els propers anys en serà una evidència, apujaran els preus del transport, pujarà el cànon, apujarà el cost de tractament i eliminació, i pujaran les taxes ja que tal com estableix la Unió Europea, és una obligació que els serveis es cobreixin en la seva totalitat, s’han acabat els preus polítics, i anar amagant els costos via impostos.
El Comitè per la millora de la neteja i la gestió de residus, des de fa tres anys advertia a l’Ajuntament de la necessitat d’explicar-ho a la ciutadania amb l’objectiu que aquesta en tingués coneixement i consciència del que venia. I la necessitat de dir a la ciutadania que la recollida selectiva no era un acte voluntari, sinó una obligació i necessitat.
I també indicàvem de la necessitat d’aplicar l’augment de la Taxa de residus de forma gradual i progressiva per a evitar l’impacte actual sobre l’economia familiar, atenen a les pensions i sous existents. No podia ser que els impostos fossin abusius i per sobre del nivell de vida de la ciutadania.
I un problema afegit en el cas de Terrassa, el greu problema estructural de l’Empresa Municipal Eco-Equip, que no podria compensar l’augment amb una millorà del servei, ja que abans havia de solucionar els seus problemes interns de gestió. O sigui, la ciutadania hauria de pagar més, sense tenir garantit un bon servei.
L’Ajuntament, ni cas, ha anat allargant la decisió, no ha informat, ni fet pedagogia, i ara es troba amb un conflicte que l’ha generat ell, per la seva incompetència i opacitat. A la ciutadania li han enviat dos rebuts de la Taxa, un de local com sempre amb un augment del 3% i un de Comarcal amb un augment del 56%, o sigui, de sobte, es troba amb un augment del 59%, quan l’alcalde va afirmar que l’augment impositiu no superaria el 3%. Algú pensava que la ciutadania tindria memòria de peix, i no passaria res.
Sabadell, Rubí i ara Terrassa, estan convocant manifestacions, concentracions, recollida de signatures i altres accions de protesta. Terrassa tindrà una concentració al Raval de Montserrat el dijous dia 27 de juny.
La disbauxa amb aquesta nova Taxa comarcal, on la ciutadania ha quedat sorpresa, no ha entès res, la considera abusiva per l’opacitat i manca d’informació i sense cap estratègia comunicativa, i sense cap contraprestació en la millora del servei.
I un altre aspecte a tenir en compte, cap dels municipis indicats té una estratègia clara per a millorar la recollida selectiva, ja que tenen les dades pitjors, sobretot, Sabadell, Rubí, i Terrassa tot i tenir millors resultats també està lluny dels objectius. Això encara complica més la situació, ja que si no determinen una línia d’actuació clara en el foment de la recollida selectiva, els costos augmentaran.
Aquests ajuntaments han jugat de forma irresponsable a renunciar a les seves obligacions i responsabilitats. La gestió dels residus li correspon afrontar a cada municipi, altra cosa és que es vulgui mancomunar les infraestructures, que no és el cas de la taxa comarcal tot i que s’ha volgut justificar així. La nova taxa té com a objectiu endossar el problema, per a no augmentar la taxa local amb un augment considerable i enganyar a la ciutadania sense assumir responsabilitats per allò que no s’ha fet. Tractant a la ciutadania de forma infantil i absurda.
I s’ha aplicat el manual polític, apugem les taxes i impostos durant el primer any de govern, i quan acabi la legislatura, la ciutadania ja no ho recordarà. Aquest comportament que vol dir tractar a la ciutadania de forma infantil, et pot sortir malament, si aquesta respon de forma contundent i activa.
I un altre perill i risc, la gestió de la neteja i els residus, necessita a la ciutadania activada, disposada a col·laborar i compromesa tant en les accions de prevenció com de recollida selectiva. És la gran protagonista si es vol arribar de veritat als objectius.
Actuar com s’ha fet amb la taxa comarcal, és una irresponsabilitat que pot acabar amb un boicot actiu d’una part de la ciutadania que al no tenir una resposta clara de protesta, només trobi la via del boicot a la recollida selectiva, i no separar les diferents fraccions. Per tant, el comportament dels governs municipals, serà el culpable d’haver generat aquests comportaments per a no fer les coses bé.
És evident, que cal demanar i exigir responsabilitats als responsables polítics, demanar-los explicacions i justificacions, demanar-los que parin la Taxa comarcal i que la deixin d’aplicar i la posin dins la Taxa local per l’any 2025 però amb una bona comunicació a la ciutadania perquè sigui conscient del problema, i sobretot, aquests municipis que no tenen estratègia per aconseguir els objectius s’aclareixin d’una vegada, deixant d’improvisar.
I en cap cas, la resposta de la ciutadania, ha de ser el boicot a la recollida selectiva, al contrari, s’ha d’aconseguir que la totalitat del municipi la faci, això reduirà costos, i avançarem amb els objectius de prevenció i recollida selectiva, aquesta és la via.
I els Ajuntaments han d’augmentar els pressupostos per a fomentar la informació i la sensibilització, amb una estratègia comunicativa i feta amb la ciutadania i les seves entitats.
I és evident, que també cal una legislació que ajudi a reduir el volum d’envasos i altres productes, que evitin generar el volum de residus en la seva diversitat i perillositat. S’ha d’aconseguir un consum responsable i sostenible, i això no recau només en la ciutadania, sinó en tots els àmbits comercials, industrials i legislatius.
Esperem que els responsables polítics n’aprenguin, siguin capaços d’afrontar les solucions, i escoltar les exigències ciutadanes pel bé major que és afrontar el problema mediambiental dels residus. L’opacitat, no tractar a la ciutadania com a adulta, i no escoltar-la empitjora el problema i la indiferència política només allunya a la ciutadania per afrontar les solucions de la complexitat. I una evidència és el distanciament de la ciutadania vers els responsables polítics.
I la ciutadania té amb el tema de la Taxa comarcal una oportunitat per activar-se i lluitar per aconseguir la no aplicació de la Taxa, i ressituar-la on correspon. Això sí, sense comportaments que no ajudin a afrontar el problema. Veurem quina serà la resposta dels responsables polítics després de la seva incompetència.
