Benvolgut Dani Olmo,
L’enhorabona per l’èxit que has assolit de ben jove en la teva carrera futbolística! És fàcil imaginar com deu ser d’impressionant sentir el reconeixement vers tu i el teu equip, dels milers —què dic milers: milions de persones que us adoren, us victoregen i aclamen pels carrers i als estadis.
Des d’una perspectiva més allunyada de l’emoció del moment, hi ha un cert neguit per si tu i els teus companys, tots joves milionaris, triomfadors supersònics, inspiradors de vocacions, idolatrats per un jovent que us enveja, tindreu la maduresa de pair tota l’admiració que rebeu amplificada fins l’infinit pels altaveus d’un sistema que també té els seus, d’interessos milionaris.
Seria fatal, per exemple, que arribéssiu a confondre la persona amb el personatge, i us arribéssiu a creure que la bona feina que feu en el món del futbol us fa superiors a tantes persones que fan una igual bona feina en camps menys reconeguts, com puguin ser el de la ciència, la investigació, la informació, l’educació, la cultura… Persones anònimes, sovint mal pagades, i a qui ningú aplaudeix la seva feina diària.
Em tranquil·litza pensar que en la vostra carrera bé que hi deu haver algun tipus de formació emocional orientada a prevenir que pugueu caure en un estat d’embriagament causat per l’adulació de tants. Deu ser una temptació molt gran tenir un micròfon tan potent a les mans i mantenir la serenitat de dir alguna cosa sensata, en comptes d’allò fàcil que els teus admiradors esperen que diguis per tal d’alimentar la seva adhesió.
Una altra cosa que em pregunto és si en aquesta emocionant bombolla en què viviu us queda espai per a la reflexió. Com a referent per a tantes persones, la responsabilitat que recau en tu, en cadascú de vosaltres, és enorme. Aprofitar el micròfon per complaure el poder, o per a donar suport a alguna causa noble? Compromès amb el país, o amb l’estat que ens nega les nostres pròpies seleccions? I sobretot, sobretot, Dani: En català, o en la llengua que li disputa l’únic espai del món que a la nostra li pertoca per a poder-se preservar?
La fama comporta una gran responsabilitat i cal estar a l’alçada.
Visca Terrassa!
Visca el Barça i visca Catalunya!
Pepi Oller és membre del CAT @CatalaATerrassa
