El cap de setmana del 12 al 14 de juny hem fet un viatge per mig segle d’història viva, un recorregut que neix de la necessitat de retrobar-nos, de posar el cos i de tornar a construir una xarxa política capaç de transformar-ho tot. No és només memòria, sinó el nostre arxiu de lluita i una estratègia col·lectiva per enfrontar els reptes del present, des d’on descobrim d’on venim, per què ens organitzem i com seguim teixint la revolta que vindrà.
Aquest recorregut el fem en un any especialment significatiu per al Casal de la Dona de Terrassa, que celebra el seu 40è aniversari. Quatre dècades d’espai feminista construït des de la persistència, la trobada i la convicció que la política també es fa des dels cossos, des dels barris i des de la vida quotidiana.
La història col·lectiva del feminisme té un moment fundacional que encara ens ressona a la pell: l’última setmana de maig del 1976, amb la mort del dictador encara recent, el Paranimf de la Universitat de Barcelona va deixar de ser un espai institucional i patriarcal per convertir-se en un laboratori d’insubmissió on més de 4.000 dones i dissidències vam ocupar cadires, bancs i passadissos en les Primeres Jornades Catalanes de la Dona. Tot allò que s’havia cuinat en la clandestinitat —a les vocalies de barri i als grups d’autoconsciència— va esclatar en una abraçada col·lectiva que va permetre posar nom, per primera vegada de manera compartida, als nostres desitjos i a les nostres ràbies, obrint camins per al dret al propi cos, l’avortament i la llibertat sexual. Aquelles dones i dissidències van gestar vida contra una política que ens volia mudes, i el seu llegat continua sent la sang que avui ens corre per les venes.
Vint anys després, el 1996, el context havia canviat, però la urgència es mantenia intacta. A l’INEF de Montjuïc ens vam tornar a aplegar sota el lema “20 anys de feminisme”, en un moment en què ja no només buscàvem la supervivència, sinó també el reconeixement mutu de la nostra pròpia diversitat. D’aquella trobada en va néixer una idea revolucionària: la Xarxa Feminista, que va entendre que la força no residia en jerarquies sinó en la capacitat de fer circular l’energia, i va apostar per una xarxa horitzontal i flexible on cada grup manté la seva autonomia, però totes estem connectades pels vincles i l’afecte compartits.
L’any 2006, a les Llars Mundet, fem un salt endavant amb el lema “Les dones sabem fer i fem saber”, afirmant la nostra autoritat, situant les cures al centre de la vida i començant a habitar amb naturalitat conceptes com l’ecofeminisme. Deu anys més tard, el 2016, ens declarem “Radical-ment feministes” i el subjecte polític s’eixampla definitivament: ja no parlem només per a unes poques, sinó que ens reconeixem com a dones, lesbianes i trans. En aquell moment, els feminismes descolonials ens interpel·len sobre els nostres privilegis i el racisme estructural, i ens obliguen a entendre la interseccionalitat com l’única via possible per a una revolta real.
Al llarg d’aquests 50 anys, en assemblees, manifestacions, trobades i jornades, hem continuat el projecte polític iniciat el 1976: el feminisme no com una cosa fixa, sinó com quelcom sempre en construcció, que batega al ritme del món que habitem i de les nostres necessitats canviants, i que ens obliga a fer i refer, a pensar i repensar col·lectivament.
Ens trobem en un moment crític. El 1976 deixàvem enrere una dictadura i el 2026 ens encarem a un context on les derives autoritàries i els discursos d’odi amenacen amb desmantellar drets conquerits. L’angoixa laboral, la precarietat de qui no té papers i la violència estructural ens travessen i sabem que aquests malestars no es resolen en solitari.
Aquestes jornades que hem preparat des del 2023 no han estat un esdeveniment aïllat, sinó un arxiu en moviment que ha culminat el 12, 13 i 14 de juny a la Fabra i Coats de Barcelona. Ens hi hem trobat per fer memòria viva i reconèixer el camí que ens ha portat fins aquí, per teixir xarxes de resistència davant l’extrema dreta i per convertir l’esgotament en proposta política i creativa, però sobretot per celebrar la nostra diversitat com a font de poder i sabers des de totes les nostres identitats, orígens i corporalitats.
Som aquí per fer una revolta feminista. Pels 50 anys passats i pels 50 que vindran. Perquè la història l’escrivim nosaltres, enredades en la xarxa, amb l’orgull de saber que, quan ens trobem, el món ja ha començat a canviar.
El cap de setmana del 12 al 14 de juny, 47 dones de la nostra ciutat han participat a les Jornades, representant espais diversos com el Grup de Dones amb Iniciativa de Can Palet, els Grups de Dones Montserrat Roig de La Maurina, el Grup de Dones de Ca n’Anglada, Dones Unides de Torre-sana, Amunt Dona, GAM, Puntaires, així com representació de la Regidora i la tècnica de Polítiques de Gènere i el Casal de la Dona. Una presència col·lectiva que recull aquesta diversitat de trajectòries i formes d’organització feminista a la ciutat.
Organitzar-nos és la nostra única resposta; juntes som més fortes, fem-ho real.
Mercè Gómez Llobregat
Casal de la Dona de Terrassa
