Gràcies a la lluita veïnal es va aconseguir construir en un solar buit la primera escola pública a Ca n’Anglada de Terrassa. Tal com ens recorda el web sobre memòria històrica de Terrassa, va ser a la dècada dels anys 70, quan els veïns van iniciar una campanya per reclamar a l’Ajuntament la necessitat de tenir un centre educatiu al barri, ja que en aquells moments només existien cinc acadèmies particulars -de les quals només tres oferien el cicle escolar complet-, les escoles parroquials o bé, l’altra opció era anar a l’escola Ramon y Cajal, canviant de barri i havent de creuar l’avinguda Barcelona. Un informe del Servei Pastoral calculava que hi havia 1 aula per cada 100 infants, una ràtio que ja es veu que és inassumible, i deixava palesa una deficiència notable.
I és que al barri fins ben bé a finals de la dècada dels seixanta encara hi havia diversos carrers sense asfaltar. Les barraquetes i casetes d’autoconstrucció que van anar apareixent, fruit de la població nouvinguda i classe treballadora, a partir de 1945, van anar ocupant cada cop més espai. En aquella època, només hi havia la parròquia -construïda l’any 1955- i bars. Però l’arribada de més residents, després que s’alcessin els pisos de VITASA a inicis de la dècada dels seixanta, va fer que la població s’enfilés ja fins a les gairebé 20 mil persones. Davant d’aquest fet, és quan van començar a sorgir les veus que reclamaven una escola pública.
Les mobilitzacions i la pressió no es van aturar un cop el ple municipal de setembre de 1971 aprovava la construcció de l’escola, en uns terrenys ubicats al carrer del Doctor Aymerich i Gilabertó, amb Sant Cosme i Mossèn Àngel Rodamilans. I és que dos anys després, tot i que el solar continuava buit, no s’havia col·locat ni la primera pedra. Per això, cansats, el febrer del 1973, els veïns van protagonitzar més accions de protesta. Finalment, una permuta de propietats entre el Consistori i la constructora propietària dels terrenys, Urbanizaciones Noroeste SA, van permetre desencallar la construcció. I va ser així com va néixer l’escola Antoni Ubach i Soler.
