!--akiadsense-->
Setmana tant intensa com interessant en el judici del procés del Tribunal Suprem. Aquest dimarts començaran a testificar un total de 24 guàrdies civils que van actuar tant el 20S com el Primer d’Octubre. Uns testimonis importants per desfer o bastir el relat de la violència que les acusacions necessiten per demostrar allò que el Codi Penal exigeix en una lectura sensata del text per convertir un fet en una sedició o una conspiració. La Guàrdia Civil va tenir el seu “a por ellos” particular en un tuit ridícul del seu compte oficial:“El destino susurró al guerrero: “Tú no puedes soportar la tormenta”Y el guerrero devolvió el susurro:”Yo soy la tormenta”. Una piulada que deixava en evidència la intenció política de la seva actuació més enllà del compliment de la instrucció judicial sobre el referèndum que ha deixat una màcula en la societat catalana respecte el cos. Ara les defenses tindran l’oportunitat de saber com es va articular l’Operació Avispa -nom en clau dels efectius de la Guàrdia Civil destinat per aturar el procés- i, sobretot, d’aplacar “la tormenta”.
Les testificals d’aquests efectius arriben just després del darrer testimoni de càrrec del procés judicial: la declaració del Major del Cos, Josep Lluís Trapero. Una testifical que va desarticular el relat de les acusacions en què consideraven “necessària la col·laboració dels Mossos” per assolir l’objectiu del referèndum i la independència. El posat rigorós i dur del Major negant no només qualsevol complicitat al Govern sinó arribant-lo a titllar “d’irresponsable” i assegurar que va exigir al president Carles Puigdemont que desconvoqués el referèndum va desballestar les acusacions.
També les declaracions dels agents arriben després del testimoni de qui va ser màxim responsable del cos a Catalunya, Ángel Gozalo, ascendit a tinent general després de la tardor de 2017 i del coronel també de la Guàrdia Civil que va coordinar el dispositiu de l’1-O, Diego Pérez de los Cobos. Tots dos van assumir sense manies que van substituir els Mossos des de primera hora del matí, el pla B que va acabar essent el pla A i que els efectius que arribaven a les casernes catalanes rebien “un curset d’adaptació a l’entorn”. Declaracions emmarcades en una crítica ferotge a la comandància de Trapero. Al capdavall, tal com es va expressar, Trapero, la batussa entre comandaments també tenia arrels en una llarga guerra de gorres a Catalunya.
Tot i que Manuel Marchena ha ordenat aquests 24 testimonis en un temps molt just, les defenses els esperen amb els ganivets esmolats. Ara bé, hauran de ser audaces en el sentit que han estat sol·licitats per la fiscalia i l’advocacia de l’Estat, que seran els primers en interrogar-los i per tant, marcaran el terreny de joc en què podran jugar. Els lletrats defensors intentaran demostrar que les sensacions dels agents que van participar no es poden traduir en els conceptes de violència o tumultuària que defineix el Codi Penal per condemnar per sedició o per rebel·lió.
És aquí on rau la trinxera. Les acusacions volen aprofitar aquests testimonis -que utilitzaran el mateix llenguatge de la fiscalia com ara “murs humans”– per exposar allò que van viure durant les seves actuacions. La tesi de les acusacions és que la violència per a la rebel·lió, la violència del segle XXI no requereix carros de combat o armes, sinó la desobediència amb una resistència activa que posi en perill l’Estat o l’ordre constitucional. Un concepte de violència civil que les acusacions volen sostenir amb la crida del Govern a defensar les urnes del referèndum. Una defensa que va implicar resistència pacífica per part dels ciutadans i les actuacions contundents per part de les policies espanyoles. És a dir, imputar la violència dels policies als concentrats, i de retruc, als processats que van animar-los a participar.
L’estratègia de les defenses té diversos fronts per atacar. En primer terme, clavar els testimonis a la cadira per aplicar un treballadíssim interrogatori que faci decaure la violència que han estat expressant en els seus atestats. La divisa és: “la violencia típica de la rebel·lió ha de ser exercida pels rebels, no patida”. I sobretot, esmerçar tots els esforços per tal d’acompanyar les declaracions dels testimonis amb els vídeos. Una petició que Marchena ha bloquejat per la celeritat del procés, posposant el visionat a la part de la prova documental. Una decisió que ha empipat les defenses que exigeixen el visionat dels vídeos per desmuntar testimonis i contrastar fets. La defensa considera, i aquí actua molt coordinament, que impedir aquesta fórmula trenca el principi d’unitat d’acte de la vista a més de conculcar el dret a la defensa dels processats. Serà difícil relacionar els testimonis amb vídeos que es visionaran setmanes després. Per això, els advocats pensen mantenir-se ferms i arribar on faci falta per tal que Marchena permeti testificals amb vídeos de relació.
