!--akiadsense-->
El confinament de la waterpolista del CN Terrassa Olga Doménech va durar una setmana. El temps necessari per a deixar-ho “tot en ordre” i veure que podia “ajudar més en un hospital que estant a casa”. Des del 23 de març exerceix d’infermera a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, en una de les plantes destinades a pacients malalts pel coronavirus.
Com per tants altres esportistes d’elit, la vida va canviar per a la cinc vegades campiona d’Europa amb l’Astralpool Sabadell en decretar-se l’estat d’alarma. Sense activitat a la piscina i obligada a tancar la cafeteria que té al barri barceloní de Gràcia, a la waterpolista se li va obrir una altra porta. Inconformista i inquieta, es va llançar a buscar un centre assistencial on posar en pràctica els seus coneixements d’auxiliar d’infermeria i tècnica en documentació sanitària. Porta la waterpolista en els gens la infermeria amb una mare auxiliar de clínica i un pare infermer de psiquiatria ja retirat.
L’antic alcalde de Sabadell i actual delegat de la Generalitat a Barcelona, Juli Fernández, la va posar en contacte amb l’hospital de referència de la ciutat catalana, on Domènech va néixer fa 31 anys. Al Taulí realitza torns de dotze hores a la sisena planta, on atén malalts de la COVID-19.
A la planta sisena
Domènech pren les constants als pacients, els renta, els posa en contacte amb els seus familiars i informa els metges de qualsevol novetat respecte a la seva evolució. Reconeix la waterpolista que tot i que “es treballa molt” durant els torns, la gestió i organització està “bastant controlada”, contradient la sensació de “col·lapse” que li transmetien els mitjans de comunicació quan veia o llegia les notícies.
!--akiadsense-->
Molta càrrega emocional
Després de dues setmanes a l’hospital, la infermera Doménech destaca que tractar pacients amb coronavirus “carrega emocionalment” i que durant la jornada hi ha “alts i baixos” en la gestió de les emocions segons evolucionen els pacients. “No vaig pensar en les emocions quan vaig decidir treballar contra el coronavirus i m’hi vaig tirar de cap. Tenia l’opció de deixar-ho, però sóc aquí “, relata la waterpolista, que té, com totes les seves companyes, un terapeuta per “gestionar” els estats d’ànim.
Olga Doménech surt de l’hospital a les vuit del vespre i aquí s’uneix a l’aplaudiment d’infermers, metges, personal d’ambulàncies, policies, bombers i ciutadans. “Aquest reconeixement ens dona molta força. El més bonic d’aquesta experiència és que tots anem a una”, destaca. Quan se li pregunta quan la vida tornarà a ser com abans, Doménech diu que va “per llarg” i que la “normalitat, amb cautela” tornarà “cap a mitjans de maig”.
La que és una de les waterpolistes més llorejades d’Europa i fins a la temporada passada capitana d’un dels millors equips de la història del waterpolo (el CN Sabadell) veu, però, “complicat” que pugui concloure la temporada, que ja dona “per finalitzada fins al setembre”. Tampoc podrà assistir, com aficionada, als Jocs Olímpics de Tòquio, malgrat que tenia ja comprat el bitllet d’avió per anar a veure jugar amb la selecció espanyola a Bea Ortiz, Pili Peña, Paula Leitón, Maica García o Anni i Clara Espar , amb les quals ha compartit mitja vida a l’aigua. Aquest pla, com tants altres, haurà d’esperar.
