1982
Conec el Miquel des de l’adolescència. De l’ambient de l’antiga Plaça Vella de Terrassa dels anys 80, per on encara circulaven cotxes i hi havia aquella baraneta de ferro pintada de color verd on ens hi assèiem i sociabilitzàvem, barrejats entre diverses tribus urbanes.
2015
Molt més tard, els destins ens van unir dins l’àmbit polític i vam ser companys de feina, quan vaig esdevenir regidor de Cultura, Imatge, Comunicació i Premsa de l’equip de l’alcalde Jordi Ballart, que va pactar per governar amb CiU, i en Miquel era el número 1 d’aquella llista, convertint-se, gràcies el pacte, en tinent d’alcalde.
2024
Fa pocs dies, el panorama polític al nostre país ha experimentat nous moviments amb la incorporació d’en Miquel Sàmper i Rodríguez com a nou conseller d’Empresa i Treball, dins el nucli del recent estrenat govern socialista de la Generalitat de Catalunya. Aquest moment històric s’ha considerat l’inici i s’ha titllat de: Una Nova Etapa Política.
L’exconseller d’Interior per Junts, que va deixa de militar a la formació el passat febrer, en declaracions recents, ha demanat “respecte” per la seva decisió i ha utilitzat una interessant metàfora que compara la seva entrada al gabinet amb els processos de divorci i nous enamoraments, subratllant la complexitat de les relacions polítiques i personals. Val a dir que la decisió de Sàmper d’unir-se al govern socialista ha generat un ampli debat, tant dins de Junts com a l’opinió pública. En fer ús d’aquesta metàfora, ha indicat que, igual que en les relacions personals, de vegades cal prendre decisions difícils i fer un pas endavant cap a noves oportunitats. En aquest sentit, Sàmper suggereix que la seva elecció no representa una traïció al seu antic partit, sinó més aviat un camí cap a una nova etapa que cerca el bé comú i el progrés en un moment en què Catalunya enfronta reptes importants.
La ressenya crítica que ha acompanyat la seva decisió s’ha centrat en la percepció que molts veuen el canvi com un acte de conveniència personal més que una veritable recerca de col·laboració política. Tot i això, Sàmper ha emfatitzat el seu compromís amb el progrés de Catalunya, advocant per un enfocament basat en el diàleg i la cooperació. “El respecte és fonamental en la política”, ha afirmat en diferents mitjans, com sempre ha manifestat, insistint que, independentment de l’afiliació política, tothom ha de treballar plegats per enfrontar els problemes de la societat. La seva entrada al govern podria implicar un canvi significatiu en la dinàmica política catalana, especialment en un context en què la governança requereix unitat davant de qüestions crítiques com la recuperació econòmica postpandèmia, la gestió de recursos i l’impuls a la cohesió social. Aquesta nova etapa podria facilitar un enfocament més centrat en els interessos comuns i menys en les diferències ideològiques. Respirem profundament i reflexionem.
La metàfora del divorci i el nou amor també s’hauria d’aplicar com a reflexió sobre les tensions internes que hi ha dins dels partits i coalicions a Catalunya. La política, com la vida personal, sovint és susceptible a canvis d’afinitats i aliances estratègiques. Així, d’aquesta manera, Sàmper sembla convidar a un diàleg sobre com aquestes dinàmiques poden afectar la direcció futura de les nostres polítiques. Sembla que assistim a una nova fase tàctica que podria redefinir les aliances a Catalunya. I Sàmper, en el seu afany per buscar l’entesa i el progrés, es posiciona com un actor clau en un moment crucial per a la política catalana, tot recordant que, malgrat les diferències, el veritable objectiu ha de ser sempre el benestar de la ciutadania.
Aquesta és la composició de lloc actual. Però, des del meu humil punt de vista, resulta molt interessant i de rellevant contrast desgranar què ens deia el protagonista en el passat. Permetin-me fer un experiment de regressió i tornar a publicar, aquí en aquest article, l’entrevista que li vaig realitzar fa gairebé 10 anys, a una de les contraportades que vam anomenar genèricament “face” del periòdic NEWTime de Terrassa, en l’edició 124 del 20/02/2015, amb el títol “Ganes de tornar a casa“.
Wifi del NEWT. Obro el xat amb el Miquel Sàmper (1966). Dll. a les 19.04. Clic!
Flo: -“Abogaadoo” 😉
Sàmper: -Ei, Doctor!
Flo: -La teva cara és blanca o negra?
Sàmper: -Tinc 48 anys. Vaig néixer a Terrassa i visc al poble veí de Matadepera. Estic feliç i encantat amb la meva muller i els nostres 4 fills: el Miquel de 20 anys, la Irene de 18, Júlia de 6 i la petita Mariona de 4. Soc advocat i, actualment, l’alcaldable independent per CiU a les properes eleccions municipals de Terrassa. Aquesta circumstància em porta a estudiar la nostra ciutat de cap a peus. La meva cara és negra perquè la meva mare és de Melilla i em sento identificat amb els colors foscos, la morenor de la pell, les essències i els ambients del sud.
Flo: -El gran salt… a la política!
Sàmper: – Hahaha! Com ja saps vaig ser escollit degà del Col·legi d’Advocats de Terrassa, després adjunt a la presidència del Consejo General de la Abogacia Española i, finalment, president del Consell de l’Advocacia Catalana. El meu interès per la política neix gràcies a una feina que em permet començar a viure el que significa la prestació d’un servei públic, que em motiva tant com l’exercici de l’advocacia; en els dos casos s’ajuda a la gent. Per exemple, tenir la capacitat d’intervenir en temes relacionats amb l’atur o les vivendes que es necessiten… He abandonat els meus càrrecs anteriors i a partir del 24 de maig, probablement, si tot va bé, hauré de deixar el meu despatx, encara que continuarà en mans de la meva dona, que és millor advocada que jo.
Flo: -Ser alcaldable no és possible si un partit no t’ho demana.
Sàmper: – Soc independent. Sempre he estat simpatitzant de CiU però mai militant i mai no he viscut de la política. Quan en Josep Rull va
ser anomenat coordinador general de Convergència em va trucar. Tenim una bona relació de fa anys, ens vam reunir i em va fer la proposta, molt engrescadora però havia de renunciar a tota la meva vida professional. No va ser fàcil prendre la decisió! Em vaig permetre un temps de reflexió, 1 mes, i vaig accedir.
Flo: -I ara?
Sàmper: -Quan se’m dona aquesta oportunitat em poso a conèixer la ciutat i aprofundir els problemes de tothom, per barris, per sectors, arribar al moll dels assumptes independentment del territori, la classe social o el gremi professional. És necessari donar respostes transversals, vàlides per a tots el ciutadans, sense distinció del seus estudis o estatus. La política es crea escoltant la gent per conèixer les seves inquietuds, i atendre els seus suggeriments per construir un relat i un objectiu.
Flo: -El pitjor?
Sàmper: -Em provoca un neguit mental no tenir temps per l’esport. He estat ciclista federat competint amb la penya PC Cicles Morenito. Als 23 anys entrenava uns 400 kilòmetres setmanals, durant 15 temporades. Ara m’he engreixat 12 quilos!
Flo: -Acaba la frase: “quan deixi la política…”
Sàmper: -… tornaré a ser advocat! No sé quant durarà la meva vida pública. Un bon projecte es desenvolupa en 8 anys i si no s’acaba, que ho continuï un altre. No pots perpetuar-te! Crec que no és saludable democràticament passar la barrera dels 2 mandats consecutius.
Flo: -Què et diuen a casa?
Sàmper: -Les jornades d’un polític són de 15 o 16 hores, també en caps de setmana. La senyora i els fills saben que estaré menys temps amb ells; no ho podria fer sense el seu suport! M’ho permeten i ho viuen amb il·lusió. M’encanta la meva família, no m’imagino la vida sense ells! Dues coses fan que les persones siguin felices: anar a la feina content i que la gaudeixis i, la més important, tenir sempre ganes de tornar a casa. Si et passa això, vol dir que ets feliç.
