Un gran edifici modernista de més de 18.000 metres quadrats, en una finca de més 62.500 es ven per un preu de 7,1 milió d’euros. Fa exactament 11 anys que la Fundació Sant Llàtzer la va adquirir. Ara, vendre-la és finamental per a la seva supervivència. Els macroprojectes que hi havia, sobretot el de fer un gran centre de salut, amb Leitat i Consorci Sanitari, no han reeixit. En realitat, no per ganes, sinó per la gran inversió requerida per fer-lo avançar.
Fonts de la Fundació expliquen a Món Terrassa que hi ha grups interessats en l’espai, però que sempre han dit el mateix: no si és en lloguer, i en podem parlar si la propietat es ven. Finalmemnt, el patronat ha decidit posar-la a la venda, amb un termini per presentar ofertes que s’allargarà fins el setembre perquè entre mig hi ha les vacances d’estiu. Els diners seran importants, però es tindrà molt en compte l’ùs que se’n vulgui fer a l’hora de l’adjudicació. També cal valorar que el dispendi econòmic serà elevat, atès que els 7’1 milioms es poden multiplicar per dos o per tres per les tasques de maneniment i rehabilitació i l’adaptació als usos que se le li vulguin donar.
La finca de Mas Viver de Torrebonica és una finca singular i emblemàtica de la ciutat de Terrassa, ubicada en un enclavament estratègic dins de la comarca, limitant amb el terme municipal de Sabadell i els terrenys de la Mancomunitat Sabadell‐Terrassa. Es troba rodejada d’una àrea boscosa, sensiblement plana, envoltada per camps de conreu ecològic i el torrent de la Betzuca, en l’àmbit de l’Anella Verda de Terrassa. L’accés principal es realitza des del trencall de neix de la carretera N‐150, que també dona accés a l’Hospital de Terrassa, disposant, a més, de diferents camins rurals que l’envolten i la doten d’accessos secundaris.
La finca urbana té una superfície total de 62.645,12m2, tots ells en sòl urbà, i s’hi troben diferents edificis construïts, assolint una superfície construïda total de 18.776m2. Els edificis s’organitzen en diferents grups d’entitats, així es podria distingir en tres grups diferenciats: Al cap del passeig principal d’accés hi trobem l’edifici principal de l’antic sanatori amb grau de protecció patrimonial del catàleg de patrimoni de Terrassa, obra de l’arquitecte Josep Domènech i Mansana que el projectà i construí l’any 1911, amb la seva pròpia església, d’estil modernista i actualment des‐sacralitzada. Adossat a aquest edifici principal, i amb connexió interior entre ells per les plantes baixa i soterrani, hi trobem la ampliació de l’edifici de la residència per a gent gran, que s’hi entrega a una de les cantonades formant una L. Al nexe d’unió entre els dos edificis s’hi ubiquen les àrees de serveis; cuina, bugaderia, cosidor, menjadors,… La disposició en L d’ambdós edificis delimita el pati exterior tancat pels altres costat per una antiga muralla del camí ral. Tancant aquest primer grup d’edificacions, en zones properes a aquests espais de serveis hi trobem diversos magatzems i tallers, les dependèncied de la antiga granja escola, els equipaments i pistes esportives, i la piscina coberta amb els seus vestidors.
Un segon grup d’edificacions són els habitatges del personal i treballadors de l’antic sanatori, que es troben disseminats per la part nord‐est de la finca. Es tracta de tres habitatges independents aïllats on hi residia l’administrador, les monges i el masover que tenia cura de la finca i dues parelles d’habitatges adossats, dos a dos on hi residien els metges. Conjuntament amb aquest grup s’hi troben un antic dipòsit d’acumulació d’aigües cobert, i una bassa des d’on actualment es subministra el reg a alguns conreus ecològics veïns de la finca. El tercer grup de construccions el trobem acompanyant el passeig d’accés principal a la finca, tractant‐se d’un grup de construccions amb usos diferenciats de la resta. Són edificis d’ús eminentment agrícola i ramader, on hi trobem boxes per al bestiar, una antiga vaqueria amb les seus recintes per a l’alletament, corrals d’ovelles, un molí, un graner, un assecador, i dos dipòsits de gra. Aquest conjunt està acompanyat per porxades‐garatge de maquinària i tractors, un espai de taller, la cuina dels pagesos, i un conjunt de cinc habitatges amb accés independent des del passeig d’accés principal a la finca.
La Fundació Privada Sant Llàtzer és una entitat sense ànim de lucre que té els seus orígens en la ciutat de Terrassa, sota l’ordre religiosa de Sant Llàtzer de la qual es tenen referències abans de l’any 1559, que tenia per finalitat l’assistència i acolliment de les persones malaltes i desvalgudes. Per Ordre del Ministeri de Governació de data 1 de febrer de 1933, l’entitat, aleshores anomenada “Hospital Casa de Caridad de San Lázaro”, va ser classificada de beneficència particular. La finalitat essencial de la Fundació Privada Sant Llàtzer és acollir, sostenir i tenir cura de les persones malaltes, ancianes i necessitades, amb l’execució d’activitats assistencials, preventives, rehabilitadores, docents i d’investigació. Alhora, s’estableix com a finalitat, afavorir la formació, promoure la docència, la recerca i la investigació en tot allò relacionat amb l’assistència sanitària i socio‐sanitària, així com fer‐ne divulgació i difusió.
El patrimoni, els rendiments i els recursos obtinguts per la fundació estan afectats de forma permanent a la realització de les finalitats d’interès general previstes en aquests estatuts. L’àmbit d’actuació de la Fundació és el territori de Catalunya, amb preferència a la ciutat de Terrassa i la seva àrea d’influència. La Fundació Privada Sant Llàtzer està inscrita al registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya amb el número 495. Es va constituir el 9 de Juny de 1972 i el seu domicili es troba a Terrassa, al carrer Doctor Robert, número 6. La Fundació Privada Sant Llàtzer és titular del 100% del ple domini de la finca anomenada “Torrebonica”, propietat inscrita al registre de la propietat de Terrassa número 2, Secció 3, número 27.712, amb Referència cadastral: 08279/A0/2000045/0001EW, per títol de compravenda autoritzada pel Notari de Barcelona Sr. Joan Rubies Mallol el 30/06/2020.
