!--akiadsense-->
La Fundació Jaume Bofill ha alertat que la preinscripció escolar que enguany es farà principalment de manera telemàtica i una alta mobilitat de les famílies pel coronavirus “empitjoraran” els nivells de segregació escolar a Catalunya. L’organització ha reclamat al Departament d’Educació que articuli urgentment “criteris clars i homogenis” per detectar i distribuir l’alumnat vulnerable per raó sociocultural o socioeconòmica si vol evitar un increment d’aquesta segregació i que incrementi la reserva de dues places per aula per aquests col·lectiu. Segons un informe de la Fundació, Catalunya ha reduït la segregació escolar només quatre punts percentuals en els últims cinc anys, amb un 44% de segregació a primària i un 35% a secundària.
Regust agredolç de l’informe @FundacioBofill sobre segregació https://t.co/8cUxCyzPdB#Terrassa continua encapçalant l’índex de segregació a primària, tot i que amb una lleugera millora. pic.twitter.com/Tbgm8tWegK
— Teresa Ciurana (@Teresa_Ciurana) May 15, 2020
Catalunya, entre els 8 països de la UE amb més segregació
L’informe incorpora una anàlisi de la situació actual de la segregació escolar a Catalunya, que revela que està entre els vuit països de la Unió Europea (UE) amb pitjors índexs. Així, entre el curs 2013/2014 i el 2018/2019 la segregació escolar a primària va passar del 48% al 44% i a secundària del 39% al 35%. El 53% de municipis de més de 10.000 habitants han empitjorat els seus nivells en els darrers cinc anys i els 44 municipis amb alts nivells de segregació escolar han continuat empitjorant en aquest període. Aquests tenen una segregació escolar per sobre del 30% a primària i del 20% a secundària. Entre els que presenten taxes més elevades de segregació hi ha Terrassa, Badalona, Esplugues de Llobregat, Tarragona, Sant Feliu de Llobregat, Ripollet, Sant Sadurní d’Anoia, Olesa de Montserrat, Molins de Rei i Lleida, entre d’altres. L’informe apunta que, en contra del que es pugui pensar, 30 dels 42 municipis amb més segregació tenen un percentatge de població estrangera per sota de la mitjana.
En l’altra cara de la moneda, gairebé una vintena de municipis han reduït de manera continuada la segregació en els darrers 12 anys. Es tracta dels municipis que han desplegat mesures constants i diverses i són “els que ara tenen una millor posició per afrontar la crisi de la covid-19”. La Fundació Bofill ha alertat però que són “una minoria”. Entre els que presenten índex de segregació més baixos hi ha Sant Andreu de Llavaneres, l’Escala, Santa Coloma de Farners, Alcanar, Palamós, Vilanova del Camí, Badia del Vallès i Abrera.
L’informe també destaca que hem adoptat mesures ambicioses que comencen a donar fruits.
Algunes oportunitats a destacar:
– Aquest és un objectiu de ciutat que tots els integrants del Consell Escolar Municipal assumeixen com a propi, i cal dir-ho i agrair-ho públicament.
— Teresa Ciurana (@Teresa_Ciurana) May 15, 2020
122 municipis
L’estudi ‘Estat i evolució de la segregació escolar a Catalunya 2020’ analitza les dades d’escolarització per als 122 municipis de més de 10.000 habitants de Catalunya en base a informació del Departament d’Educació, el Síndic de Greuges i altres estudis recents. L’estudi permet veure l’evolució de la segregació del curs 2001/2002 fins al 2018/2019 i situar-la en el context actual. Precisament sobre el context actual, apunta que la crisi de la covid-19 està provocant a curt termini un ràpid increment de la població vulnerable i això farà que s’incrementi el nombre d’alumnes d’aquestes famílies en molts centres i, per tant, els índex de segregació escolar, “ja que no hi ha suficients mesures de detecció i d’escolarització equilibrada”.
Aquesta alerta respon també a una previsió d’increment de la matrícula fora de termini i viva, que és la que acostuma a fer la població vulnerable. Això anirà acompanyat a una manca de places reservades a alumnes vulnerables, ja que l’organització sosté que molts centres només les reserven fins al juliol i partint d’un nombre baix de les mateixes. El director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, ha apuntat també que el fet que la preinscripció sigui majoritàriament online també pot agreujar la segregació ja que moltes famílies optaran pe opcions “conservadores”. El fet de no haver pogut fer portes obertes, farà que les famílies amb perjudicis optin per la preinscripció online “revisant els propis prejudicis” i les que ho facin presencialment seran les que hi viuen al costat, i per tant, es manté el patró de segregació, segons Palacín. Palacín ha afegit que en la situació actual també hi juga un paper clau les escoles “que han estat presents” durant el confinament. I, tot i que ha explicat que hi ha estudis que apuntarien que les concertades han estat menys absents per a les famílies, això no es pot concloure i es desconeix si pot haver-hi famílies que preinscriurien els seus fills a la pública i que ho acabaran fent a la concertada.
– S’han pres mesures pioneres i atrevides com mitjos grups a la preinscripció, o la reserva de places, que donaran fruit en pocs mesos.
– L’aposta per a potenciar els projectes educatius de centres amb baixa demanda, que donarà resultat a mig termini @educacio360@aliancesmagnet
— Teresa Ciurana (@Teresa_Ciurana) May 15, 2020
Mesures urgents
Davant d’aquesta situació, la Fundació Bofill ha instat Educació i ajuntaments a desplegar sis mesures d’urgència. En primer lloc, establir criteris “clars i homogenis” per a la detecció d’alumnat vulnerable i poder fer una correcta distribució. En segon lloc, aposten per un augment de la reserva de places per aquest alumnat ja que el mínim actual de dos per aula està “molt lluny” de la realitat, segons ha indicat el cap de projectes de la Fundació, Joan Cuevas.
A més, ha reclamat estendre aquesta reserva com a mínim fins al setembre per acollir el previsible augment de matrícula viva. En quart lloc demanen als ajuntaments que despleguin dispositius de detecció de l’alumnat vulnerable ja que la Fundació ha lamentat que actualment es detecta poc a aquest col·lectiu i de manera molt dispar entre els municipis. En aquest sentit, ha posat en valor la importància de comptar amb Oficines Municipals d’Escolarització (OME) i ha lamentat que hi ha 19 municipis catalans que no estan detectant alumnat vulnerable a P3.
També reclamen que les preinscripcions fora de termini es centralitzin en aquestes OME per poder fer una bona planificació i distribució. Per últim, reclamen als consistoris activar “amb urgència” mecanismes d’orientació i acompanyament de les famílies en el procés de matriculació, preferiblement en format presencial o en format digital allà on no pugui ser de cap altra manera.
A banda de les mesures urgents, fa un seguit de reclamacions a llarg termini com acabar amb les quotes d’escolarització que barren l’accés a les famílies més vulnerables i per això aposta per activar un contracte programa com a mecanisme per al finançament asimètric de centres concertats en funció del volum d’alumnat vulnerable que s’escolaritza. La Bofill aposta per fer efectiu el principi de “a més corresponsabilització del centre, més finançament”.
