Terrassa recupera el cultiu de la vinya en una finca municipal de Mossèn Homs

Carles Caballero: "Si, fruit d’aquest projecte, en un futur pròxim podem obtenir una varietat que porta el nom de la ciutat i fer vi, podria ser un incentiu perquè els grans propietaris de finques apostessin per la vinya"

Fa dos segles, Terrassa era una de les terres de producció de vi més important de Catalunya, amb una varietat de vinya que portava el nom de la ciutat i que es venia a la meitat del territori. Ara, l’Equip de Govern vol recuperar el passat vitivinícola de la ciutat i de la comarca amb un projecte que contempla plantar vinyes en una de les parcel·les de Mossèn Homs, situada a l’Anella Verda, amb la voluntat de recobrar el cep autòcton local, com era el Terrassenc. Actualment, tant la vinya com l’olivera estan poc representats a Terrassa, ja que la producció agrícola local està dedicada als cereals, els farratges i la petita horta de subsistència.


Per al regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Carles Caballero, aquesta és una iniciativa de recuperació de memòria història. «Si, fruit d’aquest projecte, en un futur pròxim podem obtenir una varietat que porta el nom de la ciutat i fer vi, podria ser un incentiu perquè els grans propietaris de finques apostessin per la vinya i, d’aquesta manera, divulgar el nom de Terrassa arreu», ha afirmat avui el regidor, en la roda de premsa de presentació del projecte. També ha explicat que la voluntat és iniciar aquest conreu en una finca municipal perquè en un futur pugui tenir continuïtat en propietaris privats.


Un dels objectius del projecte és reintroduir la varietat del cep Terrassenc, de la qual
encara hi ha vinyes. Precisament, aquesta és una de les que figura en el projecte de
recuperació de varietats antigues de vinya, que, entre d’altres organismes, impulsa
des de fa dos anys la Denominació d’Origen Bages. El cep del Terrassenc és vigorós
i dóna un raïm negre, de gra atapeït color verd fosc abans de la maduració i resistent
al fred i a les plagues. Des de l’Ajuntament, es vol obrir el projecte a la participació
ciutadana fent una crida a travès de les xarxes socials de Medi Ambient perquè si
localitzen una vinya creixent al mig del bosc, la puguin geolocalitzar i enviar la
informació al correu electrònic [email protected] La campanya es divulgarà
per Instagram (@terrassamediambient), Twitter (@trsreciclabe) i Facebook
(@Terrassareciclable).


La plantació dels ceps (4.500 en total) es farà en una finca d’1,6 hectàrees de
Mossèn Homs, que va quedar inactiva fa uns mesos i que ara es recupera, ja que un
dels objectius de l’Anella Verda és restablir la màxima superfície de terrenys per ser
conreada. L’Ajuntament adjudicarà el seu arrendament. El futur llogater es farà
càrrec del manteniment de la vinya i tindrà l’obligació de dedicar el 10% dels ceps
(uns 450, aproximadament) al cultiu experimental per recuperar la varietat autòctona,
previ informe de l’Institut Català del Vi (INCAVI). L’Ajuntament es farà càrrec de les
despeses de preparació de la parcel·la (instal·lacions, llaurada, analítica del sòl,
plantació…) prèvies a l’inici de la producció. El contracte tindrà una durada de 10
anys, prorrogable fins a un màxim de 30.

Des del segle XVIII
L’expansió de la vinya al Vallès Occidental s’havia iniciat en el segle XVIII, i continuà
amb molta força durant la primera meitat del segle XIX. Cap a mitjan segle XIX era la
comarca catalana amb una major especialització vitivinícola, per davant de l’Alt
Penedès, el Bages i l’Anoia, amb un 68% de la superfície conreada dedicada a la
vinya de les varietats com el picapoll, la garnatxa, el macabeu, el xarel·lo i les
autòctones locals com el Terrassenc. La producció de Terrassa i Sabadell
representava el 17% de la producció de la província de Barcelona. La reactivació de
la producció vitícola catalana durant la primera meitat del segle XIX és resultat de
l’increment dels intercanvis comercials de l’economia catalana amb els mercats
americans.


La plaga de la fil·loxera va provocar una caiguda dels preus del vi i una regressió del
conreu de la vinya. A principis del segle XX, la industrialització de la comarca va
representar la pràctica desaparició del patrimoni agrícola local i la disminució del
sector de la pagesia. Els anys 1960, amb l’eclosió de la construcció, es va tancar un
cicle històric de predomini agrícola al Vallès Occidental per convertir-se en una
comarca industrial i metropolitana.

Nou comentari