Clar que Terrassa és una ciutat turística. No en tinc ni un sol dubte. La prova fefaent són els milers i milers de persones que han gaudit de la Fira Modernista el cap de setmana del 7 i 8 de maig. Terrassa té prou atractius per merèixer una visita d’un, dos i fins i tres dies. Té molt més que moltes de les ciutats europees que anem a descobrir. I que ja em sembla bé. Conèixer altres espais, llengües, llocs i cultures mai fa mal. Però valorem el que tenim.

Siguem capaços de veure que l’oferta que podem fer a la gent de fora és espectacular. Vaig tenir l’oportunitat de gaudir de la jornada amb gent de Linyola i de Girona. I anaven sorpresa rere sorpresa. Vam quedar encantats i amb ganes de repetir. I no només la Fira Modernista. Tornaran més cops per veure la resta del patrimoni egarenc. Repetien una frase: “No hauríem imaginat mai el que té Terrassa. Ho veneu poc. No es coneix”.

A Terrassa tenim de tot, força i més

Què podem mostrar? De tot i força; el Vapor Aymerich, Amat i Jover, la Masia Freixa, el Castell Cartoixa de Vallparadís, la Torre del Palau, la Casa Museu Alegre de Sagrera, el claustre de Sant Francesc, el Mercat de la Independència, la xemeneia de la bòbila Almirall, la més alta del planeta amb escala de caragol… No em direu que només amb això, algunes de les grans icones, no n’hi ha prou per passar, com a mínim, un dia a Terrassa. El millor de tot és que aquests elements representen només una petita part del patrimoni egarenc.

Perquè podem afegir com a valors tota l’arquitectura i arts aplicades del modernisme, una passejada per la plaça Vella i pel Raval de Montserrat i el carrer de Sant Pere, una volta pels vials que hi ha per sota de l’estació del Nord, que ens permeten encara reviure cada dia la Terrassa de fa 100 anys. I seria millor si fóssim capaços de recuperar les meravelloses llambordes.

Continuo? Tres colles castelleres en una ciutat que no ha d’envejar res en aquest món dels castells a Vilafranca i a Valls. Bé, m’autoesmeno. Envejo que en aquestes viles es creuen els castells, els viu tothom, es consideren un patrimoni immaterial. Cosa que a Terrassa no sé pas jo si acabem de tenir clar la sort que tenim. I en aquest camp, una cultura popular i tradicional viva, amb desenes d’entitats. I no les menciono perquè em deixaria alguna de les múltiples manifestacions i em sabria greu

Continuo? I ho faig amb espais que es poden veure i palpar. La catedral, el Parc de Vallparadís, escultures urbanes de grans genis mundials, torres d’aigua del segle XIX -d’acord, aquesta és una dèria meva-.

Per no parlar de l’entorn. Sortim de casa i gairebé a tocar tenim natura, arbres, bolets, fonts, un espai protegit…

I segur que me n’oblido de coses. Una ciutat turística d’un dia, de dos i de tres.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Mireia a maig 12, 2022 | 13:56
    Mireia maig 12, 2022 | 13:56
    Si surts del Centre i visites els barris (sobre tot Sant Pere Nord i Ca n'Anglada) veuràs com et passen les ganes de visitar Terrassa.
  2. Icona del comentari de: Tina a maig 14, 2022 | 09:53
    Tina maig 14, 2022 | 09:53
    Jo només espero que si se segueix patrocinant sigui en pro del turista de pastarrufa, cívic, selecte, culte, educat i que si s'entrompa és discret o ho fa al seu hotel. O aquest futur, o veig Terrassa en orris.

Nou comentari

Comparteix