!--akiadsense-->
!--akiadsense-->
Els treballs arqueològics que es fan a les finques marcades amb els números 9 i 11 del Raval de Montserrat ofereixen prou sorpreses. En realitat són dos edificis, i un se’l data cap a la meitat del segle XVII i que ha patit nombroses transformacions al llarg dels segles. De mica en mica, la ciutat redescobreix la seva història, la que porten escrites les pedres. Una de les grans troballes és un cup espectacular en un soterrani, un dipòsit de 2,33 metres de diàmetre, per dos de fondària.
!--akiadsense-->
L’arqueòloga Júlia Miquel té el convenciment que allà s’hi feia vi. I seria perfectament factible si tenim en compte que Terrassa havia estat una ciutat agrícola, i plena de ceps. Fins i tot s’ha vist un espai que fa pensar en una zona on arribaven els carros amb el raïm i l’abocaven. Fins i tot hi ha uns forats al dipòsit on podia haver-hi les fustes des d’on es trepitjaven els grans. El cub, amb forma octogonal, és de pedra i de dins està folrat amb rajoles. Tot bé a conformar que al poble -després vila i més tard ciutat- es produïa vi. Si era per consum propi o per vendre, aquest és un altre tema.
!--akiadsense-->
Les sorpreses no han acabat aquí. Al mur de tàpia central, per la banda de la casa nova, va sortir de dins un forat una creu de fusta. És l’edifici on hi havia la famosa sabateria del centre de Terrassa, la dels germans Prados.
!--akiadsense-->
!--akiadsense-->
Fa un any i mig es van fer les primeres cales i es va constatar que es tractaca de dues cases diferents, una primera de la meitat del segle XVII, aproximadament, que ja s’ha enderrocat. S’hi han trobat murs de tàpia en molt bon estat.
Els arqueòlegs també han localitzat dos armariets encastats. La hipòtesi és que primers es va fer una casa i posteriorment el propietari en va construir una altra annexa. S’han vist tres portes entre les dues. I s’ha descobert que la més antiga tenia una finestra que donava a fora i que es va amagar però no destruir quan es va aixecar el nou immoble. Tampoc es descarta que aparegui el traçat de la muralla, el que ajudaria a donar continuïtat als trams que ja es coneixen i s’han estudiat, i a resseguir per on passava el fossat.
!--akiadsense-->
!--akiadsense-->
!--akiadsense-->
