!--akiadsense-->
“Les mesures contingudes en aquest Acord es mantindran vigents i seran d’aplicació fins a la presa de possessió del nou Govern de la Generalitat, resultant de la celebració de les corresponents eleccions al Parlament de Catalunya”. Aquesta és la disposició amb què determina quan s’aixeca l’aplicació del 155 de la Constitució a les institucions catalanes segons l’acord del consell de Ministres de 27 d’Octubre. Una situació que podria deixar en mans de Mariano Rajoy el nomenament del Govern de Quim Torra.
Sembla que la fórmula causa i efecte quedaria clara, però no és ben bé així, atès que la presa de possessió del Govern no és un acte jurídic concret segons la legislació catalana. De fet, no existeix com un acte conjunt sinó que són nomenaments individuals. Així ho expliquen fonts de la Mesa del Parlament a El Món, que fins i tot entenen la situació com un buit que deixaria els poders del president de la Generalitat per nomenar consellers en un llimb legal.
A més cal afegir, que si no s’aixeca el 155, el president electe no té les facultats plenes per nomenar consellers. “Ens trobem en una situació inèdita”, insisteixen des del Parlament. La interpretació literal del 155 no permetria a Torra decretar el nomenament dels titulars dels departaments perquè les seves competències encara les retindrien a la Moncloa fins que no hi haguès un nou Govern que no pot nomenar. Una mena de peix que es mossega la cua.
“Per tant, constitueix una paradoxa”, enfatitzen. Tècnicament, no es podria aixecar el 155 fins que no es prengui posessió d’un Govern que el president investit no pot nomenar pel mateix efecte del 155. Així, una de les solucions seria que els consellers fossin nomenats per Mariano Rajoy i, un cop publicat el seu nomenament, s’aixecaria el 155.
Una situació que permetria a la Moncloa bloquejar nomenaments que no fossin del seu grat, com els dels consellers empresonats que volen ser restablerts en els seus càrrecs. Cal recordar que l’organització de la presa de posessió anirà a càrrec encara de la Generalitat intervinguda.
En canvi, una interpretació extensiva inclouria permetre que un cop signat el decret per part del rei espanyol amb el nomenament del president, es donès per restablertes les seves facultats i nomenés els consellers, i un cop nomenats tots, s’intepreti que s’ha consumat la “la presa del posessió del nou Govern”.
