Diguem-ho clar, encara hi ha tràfic de persones al món. Una realitat àmplia i complexa que afecta a dones, homes, nenes, nens i persones transgènere. Especialment, però, a dones i nenes en un 72% dels casos. Aquest tràfic, malauradament, es manifesta de moltes formes amb un reflex molt cruel de la condició humana i de la capacitat de fer mal. Explotació sexual, laboral, esclavatge, treballs forçosos, tràfic d’òrgans, explotar la mendicitat, matrimonis forçats, obligar a cometre delictes i altres situacions que, reiterem, encara existeixen.
Avui costa molt dir que es commemora o es celebra res. Més aviat, es reivindica i s’evoca el Dia Internacional contra l’Explotació Sexual i el Tràfic de Dones i Infants. Traficar amb éssers humans amb fins d’explotació és, clarament, una gravíssima violació dels drets humans, una forma moderna d’esclavitud i una de les expressions més cruels de violència de gènere. I tot i que les xifres sempre són molt fredes, és molt eloqüent saber que el tràfic afecta cada any 2,5 milions de persones.
L’Estat espanyol continua sent, per desgràcia, un país farcit de crueltat i d’hipocresia, on cada dia milers d’homes compren els serveis sexuals, majoritàriament de dones. Hi ha estudis que afirmen que la indústria del sexe a Espanya és una de les més actives del món. La Fiscalia d’Estrangeria, al 2018 va indicar que l’explotació sexual i la trata de persones “mouen més de cinc milions d’euros al dia”. Entre el 90 i el 95% de les dones prostitutes són víctimes de trata o d’explotació sexual. Potser algú pensarà que la prostitució s’ha reduït al no veure’s tantes noies o dones al carrer o a les carreteres. Però és una trista realitat que continua molt vigent en pisos, en clubs, en habitacions d’hotels i, cada cop més, a través d’internet. A la xarxa no només es pot comprar sexe, sinó que també existeixen fòrums en els quals es comenten les seves pràctiques sexuals, degradant la dona encara més.
Tot i que hem avançat una mica en el debat públic quan al dret de les dones, dia rere dia es continuen vulnerant mentre seguim “debatent” si cal aplicar un model com el suec (que penalitza els clients i protegeix les dones) o l’alemany, que legalitza la prostitució. Mentre “debatem”, però, la prostitució segueix fent el seu cruel camí al nostre voltant, en pisos on és més difícil de controlar pels cossos de seguretat i molt difícil accedir-hi sense una ordre judicial. Les màfies ho saben i aprofiten per seguir explotant persones, principalment dones estrangeres, les més vulnerables. En els pisos les condicions són pitjors que al carrer, el control més ferri, l’esclavitud més asfixiant. La majoria de dones traficades viuen amb una indefensió total, amenaçades, i maltractades. I tot amb l’objectiu de poder ser abusades per part d’homes que, pel fet de pagar, es pensen que tenen drets sobre aquell cos, sobre aquella vida. Molts són homes, abusadors, que després d’aprofitar-se de la dona o la noia corresponent, tornaran a casa sota el paraigües de la doble moral, abraçaran els seus fills i explicaran com de bé li ha anat el dia tot i que ha tingut taaantes reunions. La cara fosca de la humanitat és als nostres carrers, no ho oblidem.
Recordem també com s’ha incrementat el consum de pornografia per part d’adults, joves i fins i tot nens i nenes. Sí, nens i nenes. Segons Save the Children, set de cada deu adolescents consumeixen pornografia (7 de cada 10, sí!), a la que hi solen accedir als 12 anys. Una pornografia on moltes dones que hi apareixen també són víctimes de tràfic, sense oblidar la imatge que es transmet del cos de la dona gairebé com un objecte que es pot utilitzar sense miraments. Quan una persona menor d’edat entra en una pàgina pornogràfica li cridarà l’atenció i continuarà mirant sense dir res als pares, obrint pas a l’addicció i altres problemes com la distorsió de la sexualitat, la cosificació de la dona o la normalització de la violència. Mai abans s’havien donat abusos sexuals de nens per altres nens o violacions grupals de “manades” que reprodueixen escenes pornogràfiques.
La roda de l’explotació, doncs, segueix girant. Siguem còmplices actius per acabar amb l’explotació sexual i amb l’esclavitud en qualsevol de les seves formes, i recordem que ningú ha d’estar en venda.
Comissió d’Igualtat de Gèneres
Tot per Terrassa
