L’alerta sanitària que ha obligat a tancar el petit comerç de proximitat de les nostres ciutats, aquell que els hi dona personalitat i les diferencia de qualsevol altre, tindrà conseqüències difícils d’avaluar en aquests moments perquè dependrà, i molt, de la durada d’aquest lockdown i de les possibles “reserves” i múscul d’aquests.
El primer de tot és reclamar a les administracions públiques les mesures fiscals i econòmiques necessàries perquè aquest comerç local no desaparegui. El segon, començar a fer una crida a tota la ciutadania perquè una vegada s’aixequin les mesures de l’alerta sanitària s’aboqui a aquest comerç i centralitzi en ell totes les compres que necessiti realitzar per ajudar-lo a subsistir.
Però el comerç de proximitat, el petit comerç, el comerç local, també ha d’haver pres consciència dels canvis que ha d’aplicar-se perquè cap altra circumstància extraordinària el porti a patir el perill d’extinció. Ha d’assumir d’una vegada per a totes que l’omnicanalitat: disposar d’una finestra a internet a més de la botiga física, és una opció inajornable. Ja sigui sol, ja sigui formant part d’una xarxa d’establiments del mateix sector en un territori delimitat; ja sigui mitjançant les seves respectives associacions, ha d’obrir-se a la xarxa.
Per vendre a l’Índia? No, home no, li sortiria més cara la logística que el benefici que pogués obtenir…, és per assegurar-se una canal de comunicació directa amb el seu client, el de la seva ciutat, el del seu entorn. Un canal estable i continuo que a més li pot servir per establir relacions de fidelització que el retingui en la seva valuosa cartera. De la mateixa manera és inajornable que estableixi fórmules per conèixer a aquest client: quin és el seu correu electrònic, la seva adreça, poder, fins i tot, el seu telèfon…
Conèixer-li donarà les eines necessàries per fer que l’experiència de compra a la seva botiga sigui un element més de vinculació a la seva oferta. I, finalment, ha d’haver entès que sòl no va enlloc. Ha de formar part de les associacions i exigir que aquestes funcionin per alguna cosa més que per organitzar festes i celebracions i comunicar públicament, de forma periòdica, les seves reivindicacions. Ha de servir per planificar i organitzar plans de contingència, proposar fórmules per competir en un mercat cada vegada més ampli, per incorporar noves formes d’adreçar-se i de comunicar-se amb un consumidor canviant, que evoluciona.
No es tracta de preparar-se per un futur coronavirus, que també, sinó d’adaptar-se a un món i un consumidor que és més que probable que moltes vegades compri per internet, però que cada vegada més valorarà el pròxim, l’autèntic, allò que és sostenible: el comerç ciutadà de proximitat.
