El Barça Femení encetarà aquest cap de setmana la Lliga 2023-24 i ho farà amb set de venjança. Aquest dissabte a les set de la tarda (19h DAZN), les blaugranes trepitjaran la gespa del Fernando Torres per veure-se-les amb el Madrid CFF. Entre cella i cella, la victòria, i a la memòria, una dolorsa derrota.
I és que va ser en aquest mateix estadi on les de Jonatan Giráldez van caure derrotades en l’últim partit de Lliga de la temporada passada. El 2 a 1 posava fi a un rècord molt desitjat: guanyar el títol de la competició regular sense encaixar cap derrota. No va poder ser. Amb unes jugadores que estaven pensant més en la final de la Champions que en el que passava dins del camp, el Barça va entomar aquell 21 de maig de 2023 la primera desfeta a la Lliga des de l’1 de juny de 2021. L’única nota positiva va ser poder veure de nou marcar la capitana Alèxia Putellas, que tornava d’un trencament de creuats.
Ara però les circumstàncies son molt diferents.
Serà la segona jornada de Lliga, tot i que en realitat és el primer partit que es disputi. I no ha estat fins aquest dijous que s’ha sabut que es jugaria. La vaga de les futbolistes va impedir que la setmana passada s’iniciés la competició. Semblava que no s’arribaria a un acord entre sindicats i RFEF, on sobre la taula hi havia la petició expressa d’aconseguir un salari mínim de 23 mil euros. Finalment, s’han conformat amb 21 mil, però amb el compromís que en els dos pròxims anys s’incrementarà fins arribar a la xifra sol·licitada.
Baixes inesperades i diners ingressats
El tema salarial també ha estat objecte de murmuris aquest estiu entre els aficionats blaugranes. A priori, la plantilla del Barça es troba molt per sobre del mínim exigit. Només les futbolistes del filial, que es troben en dinàmica del primer equip, o les de l’A que tot just han firmat el seu primer contracte com a tal, ostenten uns salaris similars.
Tanmateix, i tot i que des de la directiva es va repetir que les retallades que es durien a totes les seccions per ajustar-se al pressupost i al fair play financer no afectarien al femení, no sembla que hagi estat així. Elles han estat l’única secció que va tancar el curs passat amb beneficis i que també espera fer-ho aquest any. Malgrat això, s’ha produït alguna sacsejada a la plantilla que tothom ha atribuït a la necessitat d’estalvi. També al fet que aquest 2024 diverses jugadores clau -com Putellas, Patri Guijarro o Mapi León- finalitzen contracte, i si es vol que es quedin ja se sap que hauran d’abonar quantitats més elevades.
Fins a cinc baixes ha tingut la plantilla respecte la temporada anterior. Una era esperable. Dues han estat pactades. I dues han provocat certa tensió. La marxa d’Emma Ramírez era òbvia. La futbolista repescada de la Real Societat -on era lateral titular- no va comptar per Giráldez i només va disposar de escassíssims minuts.
De les dues pactades, la més cridanera ha estat la marxa de Geyse Ferreira, que ha deixat al club una bona suma de diners (es parla d’uns 300 mil euros). L’entrenador la volia, però la davantera brasilera s’ha deixat estimar pel Manchester United i ha decidit fer el salt a la Premier. La segona ha estat la baixa de la central Laia Codina, que també ha posat rumb a Anglaterra -a l’Arsenal- i que també ha deixat un petit coixí a les arques blaugranes.
Més sorprenents han estat els adéus de Núria Rábano i Ana-Maria Crnogorčević. La primera va ser una rescissió de contracte unilateral. Se la va deixar lliure i la gallega va decidir agafar les maletes i marxar al totpoderós Wolfsburg. Per la seva banda, els rumors sobre la marxa de la suïssa es van disparar quan no va es va incorporar als entrenaments quan ho van fer les mundialistes no finalistes. Ella va mantenir el silenci, només trencat un cop es va anunciar que havia estat traspassada a l’Atlético de Madrid. Amb un any encara de contracte, l’helvètica va manifestar la seva tristesa per la decisió del club.
Fitxatges i promeses del B
Per compensar-ho, els tècnics comptaran amb dos nous reforços. Una cara coneguda i una jove promesa. Formada a la Masia, Ona Batlle, de 24 anys, torna a casa després d’una llarga aventura al Manchester United. La polivalent lateral ha signat fins al 2026 i és garantia d’èxit. Per la seva banda, Esmee Brugts arriba després d’enlluernar al Mundial d’Austràlia amb la selecció neerlandesa. Amb només 20 anys és una de les perles ‘orange’ i hi ha moltes esperances dipositades en ella. Ha firmat per quatre temporades, arriba del PSV Eindhoven i s’espera que ocupi posicions com a migcampista ofensiva (és esquerrana però no té problemes en jugar a cama canviada).
A més dels dos fitxatges, el FC Barcelona ja ha anunciat que hi haurà quatre jugadores del filial que tindran dinàmica de l’A. Son Vicky López -que ja ha disputat diversos partits amb el primer equip-, la italiana Giulia Dragoni -amb només 17 anys i internacional amb l’absoluta italiana-, Martina Fernández -18 anys, migcampista i que ha deixat ja alguna pinzellada del que pot oferir- i Lucía Corrales -que ha meravellat en els partits de pretemporada en el lateral esquerra, fent oblidar per segons a la mundialista Rölfo-.
A més, caldria afegir Alèxia Putellas, absent pràcticament tota la temporada passada. També Jana Fernández i Bruna Vilamala, que es van incorporar en el tram final després de superar una lesió de creuats.
No obstant, molts es pregunten si n’hi haurà prou. I més amb una plantilla que ha tingut 18 mundialistes. Amb molt poc descans a unes cames ja cansades i que, a sobre, sumaran més minuts dels esperats perquè l’estiu vinent hi ha Jocs Olímpics. Les rotacions tornaran a ser clau en un equip que està construït per guanyar-ho tot però que genera dubtes sobre si serà capaç de mantenir la fam de victòria, aguantar físicament unes rivals cada cop més dures, i sorprendre tàcticament a les contràries, ja més avesades a un joc ràpid i de toc.
Aquest dissabte comença la Lliga i el primer test de veritat. L’objectiu: sumar el 9 títol blaugrana.
