!--akiadsense-->
El jugador de la selecció espanyola d’hoquei herba Vicenç Ruiz (Terrassa, 1991) ha assegurat que ser en uns Jocs Olímpics és “el més gran” i que val la pena l’esforç a realitzar per estar en una cita olímpica, una fita que va aconseguir a Rio 2016 i que repetirà, l’any que ve, a Tòquio. “Lluitar per un lloc als Jocs Olímpics és el més gran que hi ha. Tot l’esforç val la pena per intentar-ho. Cal intentar-ho sempre. Si no t’esforces te’n penediràs”, va assegurar en declaracions facilitades pel Comitè Olímpic Espanyol (COE).
Per l’egarenc, pertànyer a la selecció i a l’equip olímpic és un “afalac”. “Poder estar a l’equip és fruit de l’esforç de molts anys i responsabilitat que has de portar al dia a dia i cada setmana”, assenyala. Malgrat que va pensar a retirar-se, finalment ha optat per seguir en actiu i lluitar per ser a Tòquio. “Vaig tenir un petit ‘punt mort’ de fer una possible aturada, però al final fas el que t’agrada, són uns anys molt breus a la vida que cal gaudir molt. Aquest cicle olímpic m’he dedicat a l’hoquei i vull gaudir-lo fins a l’últim moment”, s’ha sincerat.
Sobre el confinament per la pandèmia de coronavirus, lamenta no haver pogut treballar amb l’equip. “El preparador físic ens mana un entrenament setmanal individual i ens hem adaptat a aquesta vida; al final t’agrada entrenar en equip, però estem molt recoltzats pel nostre staff i al final et deixa molt tranquil”, va reconèixer. No obstant això, poder sortir a córrer ha estat una millora. “Visc en un poble i em beneficia una mica viure al costat d’un bosc. Al final és mentalment molt dur, entrenem sols i sense ningú que et vigili, sortirem més forts i això és important per a un esportista”, manifesta.
