Enguany tocava reinventar-se. La pandèmia no ha fet enrere l’empenta dels organitzadors. Els admiro i felicito. Han activat una alternativa ben vàlida a les curses presencials. Tant pel que fa a la Mitja Marató com a la cursa popular Santi Centelles. Calia ajustar- se a la normativa i protocols emanats d’instàncies sanitàries i polítiques. D’acord amb això, hom pot garantir-se que tot es durà a terme de manera molt adient i acurada. La participación individual garanteix una priorització absoluta envers la seguretat total.
Validant idèntics criteris d’altres anys, la pròpia organització segueix defensant el programa “esport, salut i qualitat de vida”. D’acord amb Mútua i Ajuntament de Terrassa, s’ofereix -als esportistes participants- la possibilitat de participar en una cursa virtual i individual. Una forma diferent d’entendre la competició. Tot afavorint l’esforç físic i mental inherent a qualsevol activitat d’aquest tipus.
No hi mancarà l’esperit o rerefons solidari: aquest cop, una aportació econòmica a favor de l’Assemblea local de la Creu Roja. Una entitat amb dilatada trajectòria que ha intensificat el seu ajut humanitari en motiu de la COVID19. Preferentment envers la gent més vulnerable.
El format i/o protocol establerts en la normativa dissenyada en la fita preveu poder-hi participar des de qualsevol indret del planeta. La finalitat rau en donar resposta a una total absència de qualsevol tipus de presència física, amb el risc de contagi que això hauria comportat.
Com sempre, hi ha programades dues distàncies: les abans citades Mitja marató i la cursa “Santi Centelles”, de tan sols 5 quilòmetres. Es podrà fer el recorregut entre els dies 1 i 14 de març. Òbviament, cal fer la inscripció -a la web de la Mitja de Terrassa- mitjançant smartphones, tablets i ordinadors portàtils. El dia escollit per a la cursa caldrà reportar el recorregut i el temps/crono individual. Això es bolcarà en una plataforma digital que recollirà i guardarà les dades.
Val a dir que cada corredor pot pautar-se el propi circuit, assegurant-se la realització de la distància que pertoca. Aquesta nova perspectiva de l’esdeveniment possibilita, fins i tot, una major notorietat tant dels promotors com dels patrocinadors. Per tot plegat, no em resta altra cosa que fer palès el meu reconeixement i felicitació a totes aquelles persones implicades en aquest repte tan engrescador. “Endavant les atxes”! Animo tothom a inscriures i a “fer denteta” amb tots aquells que són escèptics amb temes com aquest. La dita catalana del “conèixer els coixos asseguts” es combat “amb les cames al cul”… Una altra expressió ben plàstica que no significa altra cosa que córrer. “Brams dase no pugen al cel”: no hem de fer cas de mals consells, de desencís o dels qui sempre es queixen. No saben “de quin pa fan rosegons”. Ells s’ho perden!
Mai no hem de perdre l’esma. Certament, lentorn provocat per la COVID19 és més que preocupant. L’organització daquest parell de curses demostra -amb escreix- que “sap el pa que s’hi dóna”. Ara, doncs -en justa correspondència- ens toca, a nosaltres, fer forolla. Situar el nom de Terrassa a tots els racons del món. Demostrant que tenim un cor amb trempera, coratge i rauxa. Que, quan es tracta de temes solidaris, “hi tenim la mà trencada” i “posem tota la carn a la graella”, ”No ens ofeguem en un got daigua”.
