!--akiadsense-->
Jordi Martín Resina és el vintè president de la història del Club Natació Terrassa, i li ha tocat viure un dels moments més crítics d’aquesta entitat.
Ja són 40 dies de quarentena. Com ho porta personalment? I quin és el deu dia a dia?
Doncs suposo que com la majoria de les persones, és a dir, confinat a casa i intentant estar connectat amb la meva feina i també amb el Club. Bàsicament tasques davant de l’ordinador, atendre el telèfon, veure alguna pel·lícula, alguna cosa d’esport, llegir, etc. En definitiva, portant la situació de la millor manera possible i esperant que acabi tot ben aviat i de la millor manera possible, tot i que la factura que deixarà per davant, fonamentalment en el nombre de persones mortes per la pandèmia, és molt elevada i massa trista en general, però sobretot per les famílies que ho han patit de prop i no han pogut gairebé ni dedicar l’estona final a la vetlla dels seus familiars.
I com ho porta el president del CN Terrassa? Quina és la seva tasca diària?
Amb molta preocupació per l’impacte social i econòmic que tindrà aquesta pandèmia en tots els sectors, inclòs l’esportiu. En el nostre cas, com a entitat de caràcter social i familiar amb el major nombre de socis de tota la ciutat, doncs és evident que l’impacte serà proporcional a aquest volum de massa social. Afectarà a tots els clubs i entitats esportives en general, però molt més a tots aquells que gestionem instal·lacions, perquè això porta una sèrie de despeses afegides de personal, manteniment, inversions, etc. Actualment, tenim 222 treballadors i poques empreses de la ciutat en tenen tants contractats. En relació amb el Club, les tasques són fer un seguiment de les actuacions que es van fent, rebre propostes d’actuació i generar debat en la Junta Directiva, estar en contacte amb les federacions d’aquells esports dels quals tenim seccions esportives i també estar en contacte permanent amb la resta de clubs de natació de Catalunya i les administracions públiques.
És partidari d’acabar les lligues, de deixar les classificacions com estan ara? Té alguna altra proposta? Depèn de cada esport?
En aquest sentit, l’opinió majoritària de tots els presidents dels clubs seria acabar les competicions de la temporada 19-20, però com que això no és possible a mig termini en condicions de seguretat, s’està optant per afavorir la finalització de les mateixes en unes condicions de classificació que siguin el màxim de justes, que no es penalitzin els descensos i sí que es tingui un premi amb els ascensos. Això no és fàcil, però tothom hi posa de la seva part per tancar el tema d’una manera definitiva sense massa greuges. Així s’està fent des de l’esport base fins al de màxima competició o professional.
Com veu vostè a la resta de la directiva i als jugadors de les diferents seccions? De què tenen ganes?
La resta de la Junta Directiva també segueix amb preocupació els esdeveniments i amb atenció especial a la seva parcel·la de responsabilitat dins de la gestió del Club. Preocupació i responsabilitat són les dues paraules que millor defineixen la gestió d’aquests moments, perquè la gran responsabilitat és gestionar acuradament aquests moments perquè el Club, un cop es vagi recuperant la normalitat, pugui tornar a obrir les portes i oferir la qualitat d’activitats i serveis que estàvem donant en unes condicions d’higiene i seguretat òptimes. A nivell d’esportistes, el que volen es tornar el més ràpidament possible al seu entorn esportiu, ja sigui l’aigua, la gespa, el parquet, la sala de fitness, les activitats dirigides, etc. La gent té moltes ganes de tornar al més aviat possible i passar pàgina. A més, l’esport serà, a curt i mig termini, una activitat compartida que ens ajudarà molt a sortir d’aquesta situació i tornar a retrobar-nos i a millorar la relació amb l’entorn i la qualitat de vida.
Què en pensa de jugar a porta tancada?
Això ja no dependrà de nosaltres. En aquest sentit, acceptarem el que s’estableixi per a cada moment per garantir la seguretat. Evidentment no és el mateix, però segurament serà necessari durant un temps, esperem que poc. El més important i el primer pas a donar és tornar a omplir les instal·lacions amb la pràctica esportiva. El públic és un element important, però secundari.
Pot ser un cop dur pera alguns clubs? En poden desaparèixer? Com està el tema económic a l’entitat que presideix?
El cop dur és per a tots els clubs, però molt més per als que tenim la responsabilitat de gestió i que molts socis no entenen. Sí que desapareixeran clubs, sempre que hi ha una gran crisi afecta a molta gent i únicament surten endavant els més preparats. Això no serà una excepció. En el nostre cas, també estem afectats i això evidentment és proporcional al pressupost anual que en el nostre cas és de 8 milions d’euros. Estem perdent molts ingressos per quotes, estem deixant de prestar serveis i és per això que no els facturem. Hem de seguir mantenint les piscines en perfecte estat d’ús perquè no fer-ho suposaria un impacte ambiental molt gran: buidar els milions de litres i tornar a omplir, etc. També molts patrocinadors i empreses col·laboradores ens han manifestat que no ens podran ajudar, a part dels ingressos propis generats per la pròpia activitat de serveis que no facturem. Per garantir la viabilitat econòmica i poder fer front a tots els seus compromisos amb els treballadors, empreses subministradores, etc., el Club s’ha acollit a la línia de crèdit específica COVID 19 (avalada per l’Administració Pública) i hem formalitzat operacions financeres per un import de 700.000€ amb l’objectiu de mantenir la tresoreria necessària per al seu funcionament.
És dels que pensa que mai més res tornarà a ser igual?
A mig termini, les condicions socials s’aniran normalitzant i trigarem un temps, però sí que retornarem als hàbits que teníem fins ara, amb algunes modificacions puntuals. La nostra cultura és la que és i el tipus de relació interpersonal, també.
Té temença que dins del club, quan es torni a jugar, pugui haver-hi un brot de Covid-19?
El brot de COVID-19 es podrà donar en qualsevol lloc, a casa, al carrer, etc. Com a Club treballem, com sempre ho hem fet, per mantenir les màximes condicions d’higiene i seguretat en totes les instal·lacions, començant per les aquàtiques (depuració, cloració, etc.), temes de legionel·losi, neteja, etc. Així continuarem, adoptant les mesures específiques derivades d’aquesta pandèmia.
Considera que potser molta gent pensa ara que és possible viure sense l’esport?
Això ja són opinions personals. L’esport, en la seva naturalesa, és competició, amb un mateix, amb altres, o amb l’entorn i, en un club esportiu, la seva màxima prioritat és i ha de ser aquesta, des de la base fins a l’alta competició i, en els casos que sigui possible i viable dins de l’equilibri pressupostari, també l’esport professional. Això dona vida i és la raó de ser. Nosaltres no hi renunciarem, però ens adaptarem a les circumstàncies d’equilibri pressupostari.
