Juanjo Marrero: “Vaig aprendre a llegir amb les revistes de motor que comprava el meu pare”

El 2009 va començar l’aventura de l’escuderia Marrero Team. Aleshores estava formada pel terrassenc Juanjo Marrero, arquitecte tècnic i cap d’obra en una constructora, i la seva parella, Alicia, com a navegant. El debut va ser al ral·li de la Plana i a partir d’allà, el vehicle no va parar de rodar. Durant diverses temporades, Juan Marrero (pare d’en Juanjo) també va exercir de pilot i copilot fins que va passar a ser team manager. Va ser aquí quan va entrar en escena Cristian Gascón. Aquest enginyer informàtic en TMB va unir-se a la passió del seu amic d’adolescència, formant una parella que avui encara es manté. El seu debut va ser a la Pujada a la Mata on van aconseguir el primer lloc de la seva categoria i segons a la general. Des de llavors no han parat d’aconseguir bons llocs en tots els ral·lis on han participat, on destaca el segon lloc a la Pujada a la Mata i el primer lloc, aquest mateix 2021, al V Baix Empordà. Món Terrassa ha parlat amb Juanjo Marrero perquè ens expliqués com va sorgir la idea de crear una escuderia pròpia i quins són els reptes i projectes de futur.

Què va motivar la seva creació?

A casa sempre ens van agradar els cotxes, vaig aprendre a llegir amb les revistes Motor 16 i Autopista que comprava el meu pare. Sempre em vaig veure amb un cotxe a la mà. Vaig anar creixent i vaig descobrir el món dels clàssics. Primer, vam comprar un SEAT 124 FL amb el qual vam debutar en ral·lis d’asfalt, després un Rover SD1, més endavant, vam descobrir els ral·lis de terra al Marroc. Va ser allà on vam conèixer les competicions de clàssics sobre terra. Des de 2015 vam passar a córrer amb un Volkswagen Golf GTI mk2 competint tant en terra com en asfalt.

I amb quin objectiu?

L’objectiu sempre va ser gaudir amb els cotxes, intentar fer-ho tan bé com fos possible en carrera i el més important, passar-ho bé juntament amb els integrants de l’equip i els altres participants.

Amb el pas del temps, els objectius han canviat? I l’equip o el funcionament?

Som un equip totalment amateur, intentem participar en el màxim de proves possibles i donar el màxim de nosaltres, intentar millorar sempre i aprendre dels errors per al següent ral·li.

Quin és el secret de l’èxit?

Coneixem bé el cotxe i sabem fins on podem arribar, a més, pilot i copilot ens compenetrem molt bé, confiem plenament l’un en l’altre i això fa que ens concentrem al màxim, cadascun en les seves funcions. Hi ha pau dins del cotxe i sempre hi ha temps per a unes rialles.

En què creieu que podeu millorar?

El cotxe pot evolucionar moltíssim, tant a nivell d’instrumentació com en aptituds offroad.

En quines carreres o circuits participeu?

Nosaltres participem en ral·lis de clàssics més de terra que en asfalt, però ens va tot.

I quantes carreres podeu fer a l’any?

5 o 6, depèn l’any. Amb la situació actual s’han reduït molt les proves i ara s’han concentrat en la segona meitat de l’any.

Esteu dins d’alguna competició regulada?

Participem en l’Offroad Classic Cup de Terra, proves del campionat de Girona d’asfalt i aquí a casa en la Licitada a la Mata de Terrassa.

Més enllà de Catalunya també hi aneu?

Els anys 2011, 2012 i 2013 vam córrer al Marroc. Al 2014 van voler participar en el Ral·li Motorland a Alcañíz i des de 2015 fins ara participem en el Spain Classic Raid, el qual creua per camins de terra tota la peninsula ibèrica, des d’Andorra fins a Lisboa durant 8 dies.

Quina ha estat la vostra millor competició?

Com a experiència total la primera vegada que participem en el Marroc. Pel contrast, paisatge espectacular i el gran grup que formen tots els participants. Esportivament, probablement va ser la primera victòria absoluta que hem aconseguit, que ha estat enguany, en el V Clàssic Baix Empordà. També destacaria la Pujada a la Mata, organitzada per la escuderia Mathc, perquè és la prova de casa i esperem aviat la segona edició.

I quin és el vostre millor record?

Han estat molts… En el primer ral·li se’ns va fer de nit i amb les llums interiors del 124 no vèiem el llibre de ruta, el cotxe de davant ens va haver de deixar una llanterna a manovella…, Aquí, arribar al final va ser l’objectiu! En una altra prova anant en posicions de cap se’ns va creuar un ramat d’ovelles i ens vam haver de quedar parats fins que passessin les 2.000 ovelles.

Com us ha afectat la pandèmia?

Hem tingut sort i a nivell personal no hem hagut de lamentar cap pèrdua ni tampoc a nivell laboral. El nostre entorn familiar i amistats de moment ha sortit ben parat d’aquesta situació que ens ha tocat viure a tots. Des del punt de vista dels ral·lis van haver-hi moltes cancel·lacions. Gràcies als organitzadors algunes proves han pogut disputar-se en altres dates. Vam tenir algun patrocinador que en l’últim moment no va poder donar-nos suport, però és totalment comprensible. La competició ha sabut adaptar-se i nosaltres amb ella.

Quins plans de futur hi ha? Canvis? Millores? Consolidar el projecte?

La idea és continuar creixent com a equip, millorar el cotxe, tancar algun sponsor més i així poder disputar el màxim de proves. A primers d’any vam crear el web de l’equip per explicar el que fem, i també hem actualitzat les xarxes socials. A primers de setembre, participarem en el Clàssic Esprint Alt Empordà, a l’octubre gairebé segur que estarem en el Gran Cros, que és una prova que creua Catalunya també per camins de terra. I a l’hivern, ens ve de gust anar a l’Andorra Winter Ral·li sobre neu. El nostre autèntic somni seria però participar en un Dakar Classic o un Pequín-Paris.

Nou comentari