MónTerrassa
Margot Moles, una atleta extraordinària caiguda en l’oblit
Foto estudi de Margot Moles 1931, i a la dreta, Margot Moles jugadora de l'Athletic Club de Madrid
Foto estudi de Margot Moles 1931, i a la dreta, Margot Moles jugadora de l’Athletic Club de Madrid | Arxiu Familia Moles

!--akiadsense-->

Resulta sorprenent que una figura de la categoria de Margot Moles Piña hagi passat gairebé vuitanta anys en l’oblit, sense cap record històric ni reconeixement oficial. Al marge del seu impressionant currículum com a nedadora, esquiadora, atleta i jugadora d’hoquei, que n’hi hauria prou per col·locar-la entre les més grans esportistes espanyoles del segle XX, Margot Moles va ser un referent absolut per a tota una generació de joves dones dels anys trenta que van seguir el seu exemple i es van atrevir a practicar esport sense complexos.

Margot Moles era filla de Pedro Moles Ormella i Carolina Piña de Rubies, dos mestres de Barcelona que es van traslladar a Terrassa en l’estiu de 1910 per dirigir l’escola-internat Mont d’Or, instal·lada en la coneguda masia Can Bogunyà. Poc després d’arribar el matrimoni, el 12 d’octubre de 1910, va néixer la seva segona filla, Margot, que va passar els seus primers anys de vida a Terrassa, fins que l’escola va tancar les seves portes el 1914 i la família va marxar a la localitat lleidatana de Balaguer. Allí va viure Margot fins a 1927, quan els seus pares van entrar a treballar en l’Institut-Escola de Madrid, un centre públic de tarannà liberal que fomentava la coeducació i la formació integral de l’alumnat. Aquest context va afavorir que la jove Margot i la seva germana gran Lucinda (Barcelona, 1907) es decidissin a practicar l’atletisme l’any 1929, amb el suport d’un professor d’educació física de l’Institut-Escola, una cosa absolutament inèdita a Espanya fins llavors, ja que es considerava que aquest esport masculinizava la dona.

Margot Moles, esquiadora, a la revista Ahora i, la dreta, reportatge sobre Moles a Crónica
Margot Moles, esquiadora, a la revista Ahora i, la dreta, reportatge sobre Moles a Crónica | Albero i Segovia / Cedida

!--akiadsense-->

L’any següent, es va formar un altre grup d’atletes en el Club Femení d’Esports de Barcelona, la qual cosa va permetre disputar el 1931 a Madrid l’I Campionat d’Espanya d’Atletisme Femení, en un modestíssim camp de terra. A l’any següent, el campionat es va celebrar amb tots els honors en l’estadi de Montjuïc de Barcelona. Des del primer moment, Margot Moles va despuntar en les proves de llançament: va ser campiona de Castella i d’Espanya de disc i pes i en 1932 va establir la millor marca mundial de llançament de martell, que es va mantenir vigent fins a 1975. El seu record d’Espanya de disc també va perdurar fins als anys seixanta. Al mateix temps, va practicar la natació, l’esquí i l’hoquei i va fundar amb un grup d’amics i amigues l’històric Club Natació Canoe de Madrid.

Durant la II República, Margot Moles va ser l’esportista més coneguda del país i cada dos per tres apareixia en les revistes gràfiques. Entre 1934 i 1936, va guanyar tres vegades el Campionat d’Espanya d’Hoquei Femení, com a capitana de l’Atlètic de Madrid, i al febrer de 1936 va ser la primera dona, amb la seva companya Ernestina Maenzade Ferrers, a participar en uns Jocs Olímpics d’Hivern, els celebrats en l’estació alemanya de Garmisch-Partenkirchen. L’esclat de la Guerra Civil va truncar la seva carrera esportiva, encara que va aconseguir un èxit internacional en guanyar la medalla de bronze en llançament de disc en les Olimpíades Obreres d’Anvers de 1937.

Pel seu compromís amb el govern democràtic de la II República, Margot Moles va ser condemnada a l’ostracisme durant el règim franquista i tots els seus mèrits esborrats de la història. El seu marit, l’esquiador madrileny Manuel Pina, va ser afusellat el 1942 i ella es va veure obligada a brodar roba per guanyar-se la vida. Almenys, va veure créixer la seva filla Luly, nascuda el 1939, que es va casar amb un nord-americà i va tenir quatre fills. Margot Moles va morir a Madrid en 1987, a causa d’un càncer de mama.

La ciutat de Terrassa hauria de sentir-se orgullosa d’haver donat llum a una de les esportistes fonamentals del segle XX, com Lilí Álvarez o Blanca Fernández Ochoa, i reivindicar el seu nom i el seu llegat perquè mai torni a caure en l’oblit.

Ignacio Ramos Altamira, autor de “Margot Moles, la gran atleta republicana”

Margot Moles i Ernestina Maenza de Herreros als Jocs d'Hivern del 1936 i, a la dreta, la Margot Moles nedadora
Margot Moles i Ernestina Maenza de Herreros als Jocs d’Hivern del 1936 i, a la dreta, la Margot Moles nedadora | Arxiu família Moles

!--akiadsense-->

Margot Moles als Jocs Universitaris de Torí
Margot Moles als Jocs Universitaris de Torí | Arxiu Família Moles

!--akiadsense-->

Nou comentari

Comparteix