El passat mes de novembre els socis del Club Natació Terrassa van escollir a Jesús Cortés com a nou president de l’entitat. El club travessava una difícil situació, després de la dimissió de gran part de la Junta Directiva que va obligar a Joan Herrera, anterior president del club, a convocar eleccions. La candidatura de Cortés es va imposar amb el 43,9% dels vots a Jordi Martin (29,42%) i Sensi Maillo (26,68%). Més de tres mesos després del seu nomenament, MónTerrassa ha parlat amb Jesús Cortés per conèixer com han estat els primers mesos de la presidència i descobrir l’estat del club i els projectes de futur.
En quin estat es va trobar el club quan va arribar a la presidència?
M’he trobat un club que tenia un problema de model, sobretot de model de gestió. Quan vaig arribar, vaig trobar que tenia una gestió molt presidencialista, on els responsables d’àrea no tenien la responsabilitat que havien de tenir i on tot passava o per la Junta Directiva o pel president. I aquest no és el model que a mi m’agrada. A mi m’agrada un model on qualsevol responsable d’una àrea ha de tenir capacitat d’actuació. A més, immediatament vam fitxar també un director general perquè el club estava treballant sense. Estem parlant que el CN Terrassa és un macroclub, amb 240 treballadors i esportistes i una facturació més de 9 milions d’euros. Això vol dir que és una empresa que ha de tenir la capacitat de gestió suficient per a un entorn tan important com aquest.
Com va viure vostè, com a soci i expresident, la dimissió de gran part de la directiva i tots aquells mesos d’incertesa que van succeir?
Bé, des de fora la meva impressió era que el club tenia un problema de capacitat de gestió. Es notava que no hi havia un control i que al treballador li costava prendre decisions perquè sempre havien de sol·licitar l’autorització de la Junta Directiva o del president. Així no es pot treballar. La meva preocupació en aquell moment era saber qui es presentaria a les eleccions i qui es faria càrrec de dirigir el club després d’aquesta crisi.
En quin moment va decidir que volia presentar-se a les eleccions?
Jo no tenia cap intenció de presentar-me a president del club. Un grup de socis em van venir a veure i em van parlar del projecte que tenien. Sabien les dificultats i els problemes que hi havia al club i vaig decidir acompanyar-los en aquest projecte. Vaig veure que aquests nois i noies que m’acompanyen tenien ganes de tirar un projecte interessant. Gent molt preparada i molt bons professionals. A més, el concepte de Junta Directiva que els vaig proposar el van acceptar immediatament. Jo volia una gestió professionalitzada, amb director general i consell d’administració on ens reunim una vegada a la setmana. Aquesta és la fórmula que crec que és la que donarà el futur al club.
“Jo no tenia cap intenció de presentar-me a president del club”
Comenta que el van anar a buscar. Des d’un bon principi volien que presidis la candidatura?
Sí, per dos motius. El primer perquè he estat 18 anys president del club i he deixat moltes relacions. A més, la gent sap com treballo i la manera d’actuar que he tingut com a president. A més, també sabien que tindria el suport de gran part dels socis. Per altra banda, també els interessava l’experiència que jo podia transmetre a l’equip.
Es va imposar amb més del 40% dels vots. Esperaven aquest resultat?
La veritat és que no, ni ho esperava ni ho deixava d’esperar. Jo tenia un tema molt clar; si guanya el club, guanya Jesús Cortés i si guanya Jesús Cortés, guanya el club. Aquest era el meu pensament. Jo tot el que feia, ho feia pel club. Si no hagués guanyat, crec que el club ho hauria notat. Esperar guanyar per tanta diferència? No. Sincerament que no. Pensava que estaria molt més ajustat.
“Si guanya el club, guanya Jesús Cortés i si guanya Jesús Cortés, guanya el club”
Creu que l’anterior gestió va tacar o empitjorar la imatge del club?
No. A veure, si hagués continuat la situació com estava, sí que hi hauria hagut un problema seriós. Però hem arribat a temps, s’ha solucionat a temps i, per tant, no hi ha res que no es pugui reconduir. Sí que és veritat que s’han perdut algunes posicions a les federacions, que ara volem recuperar, però crec que el club no es ressentirà.
Vostè ja va presidir el CN Terrassa durant 18 anys. Quin diferencia creu que hi ha entre la seva anterior presidència i l’actual?
Hi ha algunes diferències. Primer de tot, perquè quan jo vaig arribar durant el meu primer mandat, el club estava pràcticament en fallida. No teníem les instal·lacions que tenim ara, per exemple. Tampoc teníem un director general ni teníem un equip professionalitzat, cosa que ara sí que tenim. Tot i això, tampoc crec que hi hagi molta diferència. La naturalesa del club, és a dir, la part social i esportiva; és la mateixa i tampoc he trobat tanta diferència.
“Hem arribat a temps, s’ha solucionat a temps i, per tant, no hi ha res que no es pugui reconduir”
Durant el període electoral, la seva candidatura deia que volia “retornar al Club la professionalitat i la gestió eficient que el va caracteritzar”. Creu que en els últims anys el club ha perdut professionalitat?
Quan parlo de professionalitat, no vull dir que no hi hagués gent professional, perquè sí que n’hi havia. Tot i això, si tu a aquests professionals no els dones l’autonomia i capacitat de gestionar, difícilment poden fer la seva feina. Llavors, nosaltres volem donar a tot aquest equip la llibertat que es mereixen. A més, aquells departaments que han estat més abandonats o que no tenen prou estructura, doncs volem estructurar-los de tal manera que puguin desenvolupar molt millor la seva feina.
I creu que aquest és l’objectiu principal ara mateix, la professionalitat? O hi ha altres problemes que també els preocupen?
En aquest sentit, seria un dels que més em preocupava. Un segon problema, era reforçar la part esportiva. Per exemple, al waterpolo masculí i femení hem contractat uns coordinadors que ensenyin a tots els entrenadors a entrenar d’una manera més eficaç. Tot això amb l’objectiu de potenciar les bases de totes les seccions, de tal manera que aquests nois i noies puguin arribar al primer equip o, fins i tot, a les seleccions. La nostra voluntat és intentar potenciar el club des de a baix, amb uns bons monitors i professionals amb l’objectiu de captar bons esportives i aconseguir un bon rendiment esportiu.
“L’objectiu és potenciar les bases de totes les seccions”
Parlant de coses que els preocupen, creu que les instal·lacions actuals del club són les adients?
En tema d’instal·lacions, n’hi ha moltes que necessiten una millora. Per exemple, ens hem trobat el problema dels pavellons, que van ser obres que es van fer molt malament. També hi havia alguns problemes amb les piscines, que també hi estem treballant. També volem canviar la gespa del camp de futbol… però tot això, són inversions que s’han de fer i que moltes d’elles s’han deixat de fer. Sobretot, hi ha un problema amb tota aquella maquinària que no es veu; escalfadors, generadors… que estava bastant abandonada. Amb aquestes millores comencem ja. Aquest any invertirem uns 800.000 euros en millores d’instal·lacions.
El club va patir una caiguda en el nombre de socis per la pandèmia. S’han recuperat les xifres de prepandèmia? Volen créixer més en nombre de socis?
La pandèmia ens va afectar a tots i en tots els nivells. Pel club va comportar un cert endeutament i uns endarreriments en alguns pagaments molt concrets. Tot això, s’ha anat recuperant i en tema de la xifra de socis també ha estat així. Actualment, el club té una mitjana entre 18.000 i 18.5000 socis i créixer més no és un dels objectius. Estem còmodes amb el que tenim, però també volem estudiar si el club podria acceptar més socis pel nivell d’instal·lacions que tenim.
“Aquest any invertirem uns 800.000 euros en millores d’instal·lacions”
