!--akiadsense-->
Qui és el Jaume Maeso?
Un jove terrassenc de 25 anys, defensor aferrissat de la cultura i bojament enamorat de la seva ciutat i la seva gent.
Qui és el Jaume Maeso minyó? Què ha fet fins ara dins de la colla malva?
El Jaume Maeso minyó porta més de 12 anys a la colla, podríem dir que el que més va fer va ser molestar quan era petit. De més gran he donat pit amb tots els castells de la colla sense perdre’m ni una actuació, ja sigui a la pinya, al folre o tocant la gralla, però sempre amb la camisa malva. També he participat en diverses juntes directives, sobretot en l’àrea de comunicació i xarxes socials.
Què el porta a presentar-se a la presidència?
Doncs la veritat? Una mica el que es coneix com un “enredo”, tot comença en un bar fa uns mesos i no saps com et trobes presentant una candidatura amb un equip al darrere espectacular amb moltes ganes de treballar.
Sobretot són les ganes de crear nous projectes, de seguir treballant per la colla per fer-la encara millor i sobretot per seguir fent castells que al cap i a la fi és el que ens uneix a tots i més ens agrada.
Sempre hi ha problemes per tenir cadidatures. És bo o dolent que només n’hi hagi una?
Podríem dir que ja és prou bo que se’n presenti només una, algunes temporades ni això! Però està clar que la colla té un problema quan any rere any es troba amb dificultats per trobar nous equips que es vulguin posar al capdavant. És un compromís molt gran i sovint una feina molt desagraïda, però esperem que de mica en mica això vagi canviant i cada vegada sigui més fàcil trobar traspassos.
Com definiria el seu equip?
Un equip jove, que barreja cares noves amb persones amb molta experiència, ambiciós i amb moltes ganes de treballar per la cola.
Quins són els objectius del mandat?
Aquí podríem fer la carta als reis, però som conscients de l’any en què ens trobem, i en la dificultat de bastir un projecte en plena pandèmia. El primer de tot és posar tots els esforços per tornar a fer castells tan aviat com la situació sanitària ens ho permeti. De moment el que sí que tenim clar és que volem treballar per posar la colla al servei de la ciutat, obrir el nostre local i omplir-lo d’activitat. Que pugui ser un punt de trobada no només pels minyons, sinó per a tota la ciutat.
Econòmicament per la colla són moments molt complicats, seguim tenint unes despeses fixes, però els ingressos han baixat molt sense l’activitat castellera. Això ens obliga a repensar-nos econòmicament i de moment ja estem preparant una campanya de captació de nous socis que ens pugui ajudar a sustentar la colla econòmicament en aquests moments tan difícils.
Es tornaran a fer castells com abans, amb centenars de persones? Anirem cap a construccions sense folres i sense manilles?
I tant que tornarem a fer castells com abans, quan podrem fer-ho encara no ho podem saber, però els Minyons tenim centenars de castellers esperant per sortir a les places a fer els nostres millors castells!
A la que puguem començar a assajar sí que haurem de repensar els castells com els havíem treballat fins ara. Als inicis suposo que haurem de treballar estructures amb menys castellers, per tan tirar cap als castells nets (sense folre). Això potser ens farà tenir un ventall de construccions més ampli, però els castells amb folre i manilles no crec que desapareguin. Vaja, espero!
Què fa una colla quan no hi ha castells ni assajos, com passa ara?
Ara mateix podríem dir que intentar sobreviure. En un moment com l’actual on no podem fer castells, però tampoc podem obrir el local de la colla ni com a espai cultural ni com a bar i és molt complicat.
Estem una mica com tothom, a la que la situació millori, intentarem fer el màxim d’activitat que puguem. Aquest any hem intentat omplir de vida el pati del local dels Minyons, fent-hi concerts, circ, monòlegs, cinema a la fresca, glosades… La inventiva de la gent de l’àrea de social podríem dir que és quasi infinita, no paren de reinventar-se, són uns craks!
Una colla és molt més que castells?
I tant! Podrà sonar a tòpic, però podríem dir que som com una gran família. No només això, sinó que les activitats que ja fèiem abans de la pandèmia, ja anaven molt més enllà dels castells pròpiament. Si tu camines per Terrassa, de ben segur que et trobaràs un minyó amb qui aturar-te a parlar.
D’acord que és el president, però quin castell li agrada més? Quin li agradaria que els malva assolissin?
Ui, és una pregunta complicada de respondre.
M’agrada molt el 5 de 9 amb folre, però no ens enganyem, no hi ha res com els castells de 10 amb folre i manilles.
Pel que fa al que m’agradaria assolir, el 4 de 9 amb folre i pilar, és un castell que mai no hem aconseguit descarregar i poder recuperar el 4 de 9 sense folre i perquè no, ser els primers en descarregar el 3 de 9 sense folre. Es nota que jo no sóc el cap de colla i no em toca a mi pinar aquests castells eeeh.
Quin creu que és el “pepino” més gros que es pot fer?
Crec que els límits arriben fins allà on ens permeti arribar la imaginació gairebé.
Els últims anys s’han aconseguit veure castells que fins al moment semblaven impossibles, com el 4 de 10 amb folre i manilles o el 3 de 9 sense folre carregat. Però no sé si per somnis i dèries meves o el perquè, però crec que en un futur anirem cap a uns castells amb una base més. Per què no pensar en un 2 de 10 amb folre, manilles i una base més?
Com està el tema del nou local.
Hi ha una comissió que segueix treballant aquest tema.
Els últims anys ens hem anat trobant amb cada vegada més limitacions d’espai. Sobretot per fer una pràctica castellera més segura. El fet que no tinguem un pati d’assaig cobert el que ens obliga és a buscar un espai fora del local de la colla on fer castells cada vegada que plou. Les mides del pati del local també dificulten la possibilitat de fer una xarxa pels assajos d’estructura de 3 i de 4 entre d’altres.
Seguim treballant per aconseguir un nou local i esperem que sigui una realitat ben aviat.
Quina és i quina ha de ser la relació amb les altres colles de la ciutat?
La relació ha de ser bona, no només amb altres colles castelleres, sinó amb tots els grups de cultura popular i les entitats culturals de la ciutat. Ens uneixen moltes coses i tenim molt a compartir entre nosaltres.
Quina és i quina ha de ser la relació amb l’Ajuntament.
La relació és bona i així ha de seguir sent, i si pot, ha de ser excel·lent! Al cap i a la fi l’ajuntament és la cara visible de la ciutat, és la institució que tenim més propera i amb la que hi tenim tractes gairebé diàriament.
I ja per acabar: Terrassa es creu els castells? Encara ens falta molt per entendre els castells? Ho aconseguirem?
Potser la pregunta més complicada pel final. A mi m’agrada afirmar que Terrassa és una ciutat castellera, ja fa més de 40 anys que s’hi fan castells. Terrassa ha viscut alguns dels moments més importants de la història del món casteller, com van ser el primer 2 de 9 amb folre i manilles carregat l’any 1993 o els primers 3 i 4 de 10 amb folre i manilles de la història (1998 i 2015 respectivament).
A les cites castelleres locals més destacades, les places sempre estan plenes, des de la diada de Sant Jordi, la diada del Patrimoni a la Seu d’Ègara, Festa Major o la diada de la colla. Tot i això, encara tenim molt a treballar. Ens hem de creure molt més els castells, com a eix de cohesió social i com a transformador de la societat. La ciutat encara té molt a donar als castells i nosaltres molt a donar a la ciutat!
