En un partit per al setè lloc que va tenir una part d’agònic, la selecció espanyola d’hoquei sobre herba va acabar vencent aquest dijous la Xina en una interminable tanda de shoot outs per a situar les RedSticks en aquesta posició del Mundial de Bèlgica i Països Baixos, igualant la seva classificació de l’anterior cita el 2022. Després de finalitzar-se l’encontre amb empat a un, no va ser fins al sisè shoot out que Lucía Jiménez va marcar el primer i definitiu gol dels dos equips i, a més, gràcies a un penal consecutiu acordat a la seva acció. Però la primera diana en temps reglamentari havia anat a càrrec de la terrassenca Marta Segú i, sobretot, la també terrassenca Clara Pérez va ser la gran protagonista del partit perquè no va encaixar cap dels sis shoot outs executats per les xineses.
L’encontre va començar amb força per a la selecció espanyola, que va tenir diferents ocasions i la compensació va arribar just en l’últim minut del primer parcial en què Segú va signar una gran jugada individual, obrint-se espai dins l’àrea i creuant un llançament impossible per a la portera xinesa.
En el segon parcial, es va girar la truita i el domini va ser per a les asiàtiques. Aquestes van disposar de fins a dos penals córners, que no van saber aprofitar, però també a només tres segons d’acabar-se el període Anhui Yu va treure ràpidament una falta llançant una bola que es va colar dins les malles de la portera María Tello. Malgrat la revisió de la jugada amb vídeo demanada pel combinat espanyol, l’empat a un va pujar al marcador.
En la represa de l’encontre, la pressió de la Xina es va fer encara més intensa però Pérez va substituir Tello a la porteria i la terrassenca de l’Atlètic va començar a fer un recital d’aturades. Així va ser en el llançament d’un penal córner de les xineses i, just dos minuts després, en una altra jugada assajada. L’últim parcial va transcórrer en una tònica semblant, amb dues grans parades de Pérez en penals córners. A la meta contrària, la portera xinesa Ping Lui, que també havia entrat en aquesta segona meitat protagonitzava alhora aturades de mèrit.
Una tanda de ‘shoots outs’ amb lluïment de les porteres
I així es va arribar al final del temps reglamentari, que va donar lloc al desempat per shoot outs, en què les jugadores es col·loquen soles en la línia de 23 metres i disposen de vuit segons per a batre la portera contrària. Així, en una primera tanda de cinc shoot outs per cada equip fins que, si es manté la igualada, anar ja directament a la mort sobtada a partir de la sisena tanda. Aquí és on es van lluir especialment les porteres de les dues seleccions. Però, especialment, Pérez que, fins i tot, va haver d’afrontar un penal en aquesta sisena tongada per part de les xineses.
Llavors, li va tornar a tocar el torn a Lucía Jiménez, que va marcar el primer shoot out de tota la sèrie… però just unes centèsimes fora dels vuit segons. En la revisió de la jugada, però, se li va acabar concedint un penal i, aquí, ja no va fallar. Les RedSticks, amb cinc jugadores terrassenques (comptant també Clara Badia, Sofía Keenan i Estel Petchamé), conservaven aquest setè lloc de fa quatre anys i ho feien, si menys no, davant de les actuals subcampiones olímpiques i malgrat no haver pogut passar a les semifinals en la segona fase de grups.
La valoració positiva del seleccionador García Cuenca
El seleccionador Carlos García Cuenca admetia, en acabar l’encontre, que l’objectiu hagués estat millorar la setena plaça mundial, però en treia una conclusió positiva. “Valoro la reacció emocional de l’equip després de dos partits complicats”, ha destacat García Cuenca d’aquesta segona fase i les dues derrotes contra l’Argentina (0-3) i Alemanya (1-4). “Hem fet una bona primera meitat, amb un gran treball defensiu després del descans i diverses ocasions generades. La tanda de shoot-outs ha estat poc habitual, sense gols, però hem aconseguit la victòria gràcies a l’stroke transformat per Lucía Jiménez, una jugadora que s’ho mereixia”, ha ressaltat.
En el balanç general, el seleccionador diferencia “una primera fase de grups quasi excel·lent (victòries davant Irlanda i Nova Zelanda i empat contra l’amfitriona Bèlgica) i “una segona marcada per una inesperada caiguda emocional”. “La sèptima plaça suposa un petit fre, no un retrocés, dins l’evolució de l’equip”, ha situat en perspectiva. “Ara es tanca un cicle i comença l’última etapa del camí cap als Jocs Olímpics, amb la reacció mostrada en l’últim partit com a referència per a seguir creixent”, s’ha posat com a fita de cara a Los Angeles 2028.
