MónTerrassa
Vives: “El futbol d’abans era pitjor, però també més proper a l’aficionat”

El Josep Vives (38) i la Sagra Pérez (34) són una parella de Rubí. Ell és economista i ella experta en màrqueting digital, però fora de la feina la seva “il·lusió” i “el que dia a dia fa que els problemes siguin més petits” des de 2016 és Golstalgia, un pòdcast amb el qual viatgen en el temps per repassar els grans moments de la història del futbol. Diuen que els apassiona explicar històries, que treballen molt bé en equip i el seu somni seria poder viure del que de moment és el seu hobby.

Com comença la seva història?

Sagra: Som una parella i ens vam conèixer fa quasi 14 anys. Jo sóc de Toledo i tinc 34 anys. Fa 10 anys que vaig venir a viure a Rubí per amor. Sempre hem estat una parella molt creativa. En Josep és excepcional, et podries estar hores i hores escoltant històries seves. Sempre li ha encantat el futbol i explicar històries. Fent una sèrie de gravacions com a regal d’aniversari per a la seva mare vam veure que ho feien molt bé junts. 

Josep: Teníem química.

Sagra: En Josep era molt oient de pòdcast, i gràcies a ell m’hi vaig aficionar. Vam notar que no hi havia molt contingut sobre futbol vintage. Llavors, l’abril de 2016 és quan sorgeix la necessitat i vam començar amb el nostre primer projecte: Golstalgia

Què és Golstalgia i quina era la seva intenció amb el pòdcast?

Josep: El que intenten amb Golstalgia és explicar tot allò que passa en moments determinats de la història del futbol. Sense ometre res. Que tothom pugui viatjar en el temps. Ja hi havia podcasts de futbol vintage, però potser feien la recopilació d’una lliga en 5 minuts. I jo considerava que hi havia una manca de profunditat. Com és possible, per exemple, que Grècia guanyés una Eurocopa? Doncs s’ha de fer un treball per veure què hi havia enrere, no només perquè a la final van guanyar amb un gol de córner. A mi m’agrada profunditzar i contextualitzar. Quan visitem el passat hem de posar-nos les ulleres d’aquell any, per entendre-ho tot millor. I com creia que faltava alguna cosa així, doncs vam crear Golstalgia. Ho vam crear a partir d’idear el que a mi m’agradaria escoltar. Amb el nostre pòdcast aprens també d’història, de la societat i de com era el futbol del moment.

Per què centrar-se en el passat? A què es deu aquesta nostàlgia?

Josep: Primer, perquè les persones que som futboleres portem aquest esport molt intrínsec a dins i el que més et marca és la infància. Segon, perquè el futbol actual no m’interessa de la mateixa forma. Quan jo era petit podies admirar el davanter d’un equip perquè era calb, amb bigoti, potser cobrava 3 o 4 milions de pessetes a l’any. I podies anar al camp a veure partits de primera divisió per 700 pessetes. Ara puc admirar el joc, però mai tindré aquesta admiració per un futbolista que està cobrant 15 milions d’euros. 

Els rubinencs Josep Vives i Sagra Pérez son els autors de Golstalgia, un podcast de futbol vintage | Jordi Martín

Sembla com la famosa cançó, “odio eterno al fútbol moderno”

Josep: [Riu] Clar. És cert que el futbol d’abans era pitjor que el d’ara: només has de veure l’estat dels terrenys de joc, les pilotes, la forma física de jugadors i àrbitres… Tot era pitjor, però l’aficionat formava part molt més d’aquell futbol. De petit vaig parlar amb jugadors del Barça o de l’Espanyol, mentre que ara seria impossible. 

Com és el seu procés creatiu?

Josep: A mi se m’ocorren les idees a la dutxa. Abans gravava sense guió, però a l’hora d’editar veia que havia omès certes coses que considerava importants. Moltes coses de les quals parlo les conec, però si conec un 99% del tema del qual parlaré, sóc un obsés i si he de passar 35 hores buscant informació sobre l’1% restant, no tinc cap problema. Llavors escric el que vull dir, faig un guió, gravo i editem. 

Sagra: Josep és la part creativa quant a contingut i jo faig el treball tècnic i d’edició. 

També fan sèries de pòdcasts sobre temes específics, com la història del Barça a Europa o sobre partits destacats dels Mundials; com estructuren els continguts?

Josep: Sempre havíem fet pòdcasts de forma lliure sobre temes que em passaven pel cap. A partir de juny vam sacar una sèrie, “Per què el Barça té 5 copes d’Europa”, i a partir d’allà expliquem la història del Barça durant els últims 80 anys. Cada divendres publiquem un capítol d’una hora. Ara anem per les eleccions presidencials del Barça a l’estiu de 1961. 

També vaig voler fer com a repte personal un repàs dels mundials. Jo sóc un apassionat dels mundials i de cara a Qatar 2022 vaig decidir agafar dos partits de cadascun dels 21 mundials que s’han jugat fins ara i durant 5 minuts explicar què havia significat cada partit. Amb un vídeo diari durant els 42 dies previs al mundial d’aquest any. Ha estat un repte, perquè sintetitzar un partit en 5 minuts és complicat. De fet, hem fet pòdcasts parlant d’un partit on ha durat més el programa que el partit. 

No tenen una duració fixa?

Josep: Ara ho fem una mica més rígid. Fem un episodi setmanal d’una duració màxima d’una hora i mitja. Depenent del tema, fa dues setmanes vam fer un episodi sobre la final de la Copa d’Europa que el Barça perd el 1971. Intentem que siguin d’una hora de duració perquè són temes amb densitat, amb molta càrrega d’informació. Abans els programes ens podrien durar tres o quatre hores, perquè volia tractar els temes amb tota profunditat i sense deixar anar cap detall. Però he après que es pot explicar el mateix, però en quatre episodis d’una hora cadascun, i la gent manté millor l’atenció. 

Han pensat a portar invitats com exjugadors o personalitats del futbol clàssic?

Josep: Sí, però hi ha dos problemes. El primer la dificultat d’arribar a ells. I tampoc m’agrada demanar favors. I, segon, que moltes vegades te’n recordes molt més tu que ells; d’on estaves o com ho vas viure. Ells potser han jugat 400 partits com a professionals i aquest és un més. També és difícil que s’obrin a parlar si és amb videotrucada, no generes el vincle necessari. Una vegada vam parlar amb un exentrenador del Reial Madrid, que va ser molt amable, però passava tot això. 

Han vist el mundial de Qatar?

Josep: Sí. Quan hi ha mundial, per mi és un mes cada quatre anys que no vull plans socials ni res més.

Sagra: Hem fet una porra i jo he estat també molt enganxada. 

Parlaven de la desconnexió entre el futbol actual i l’aficionat, què els sembla que s’hagi jugat a Qatar i amb les circumstàncies en les quals s’ha donat?

Josep: Tot i que el futbol li diuen l’esport del poble, és un esport que s’ha gentrificat. Hi ha unes màfies enrere… D’entrada, s’ha fet que tothom canviï els seus plans per jugar un mundial al novembre. Per altra banda, hi ha hagut altres mundials que s’han jugat a dictadures, com a Itàlia el 1935 o a Argentina el 1978. I el que es juga a Espanya el 1982 l’adjudica la FIFA el 1966, quan aquí encara hi havia un home dolent amb bigoti. Però són calamitoses les morts de milers de treballadors construint estadis en condicions infrahumanes. 

Els rubinencs Josep Vives i Sagra Pérez son els autors de Golstalgia, un podcast de futbol vintage | Jordi Martín

Com és la seva comunitat de seguidors? Tenen una relació propera?

Josep: El nostre contingut és cafè per a cafeters, però la gent que ens escolta s’hi sol enganxar i tenim una comunitat bastant fidel. 

Sagra: Estan enganxats ara amb el “culebrón” del Barça. Esperant cada capítol per veure quina misèria toca avui. 

Josep: En Ivoox, que és on vam néixer, tenim més o menys 1.700 subscriptors, i ha pujat bastant en els últims mesos. És una comunitat petita depenent de com ho miris, però n’estem molt orgullosos. A Ivoox, de tots els pòdcasts en espanyol, que em sembla que són uns 30.000, estem al 500 en total. I en la temàtica de futbol, el 34. 

Sagra: A Twitter tenim una comunitat de 3.000, que és on més persones tenim. Jo soc la que porta tota la gestió d’aquests temes i miro les estadístiques. En la resta de xarxes socials també anem creixent amb diverses idees. Per exemple, a mi m’agraden els calendaris d’advent, i se’m va ocórrer fer-li a Josep un del Barça i ha de respondre cada dia una pregunta relacionada amb la història del club per a veure si l’encerta. I la veritat és que s’ha fet bastant viral a TikTok. 

Són autodidactes?

Josep: Sí, la primera vegada que vam agafar un micro va ser pel podcast. 

Sagra: Ens hem format amb informació a internet i videotutorials. Jo sí que vaig començar a editar una mica abans, perquè ja feia vídeos a Youtube i sabia utilitzar algunes eines. I d’igual forma per elaborar els continguts, tenim una biblioteca important a on Josep fa investigació. 

Quantes hores dediquen a aquest hobby

Josep: Depenent del pòdcast. Per exemple, a les sèries que fem, entre preparació, escriptura, gravació i edició, unes 28 hores per capítol. Una vegada vam fer un pòdcast del mundial de Suïssa de 1954 i vaig calcular 150 hores, perquè em vaig veure resums dels 26 partits que es van jugar. 

Entenc que són hores del vostre temps lliure fora de la feina

Josep: Sí, clar. 

I ho monetitzen d’alguna forma a través d’aquestes plataformes?

Josep: No, estem pensant a fer-lo a partir de gener. Vam estar un temps a Twitch, però no ens va convèncer, perquè no és ben bé per al que nosaltres fem. A més, perquè és més aviat per gent jove, i potser no funciona el que hi hagi un senyor donant una xapa. Però el nostre objectiu en endavant és monetitzar i aconseguir patrocinadors. La intenció ara és arribar a més gent i, per què no, poder inclús viure d’això, d’explicar històries.

Com seria poder viure d’aquest projecte? 

Josep: Per mi seria el meu somni professional complert. Si fos així, em podria jubilar als 90 anys. 

Sagra: Jo vaig estudiar ADE i després un màster en comunicació digital. I vaig veure que era quelcom que m’agradava. Però, sense haver tingut les oportunitats que m’agradaria, amb Golstalgia faig les meves pràctiques. Si ho poguéssim fer professionalment, seria un somni complert dels dos. Què hi ha més bonic que això?

Tenen una relació molt especial amb el projecte

Josep: Sí. A més, en l’àmbit personal, fa 14 anys que estem junts i Golstalgia ens ha donat encara un punt més a la relació: treballar junts i lluitar per aquest objectiu en comú. 

Sagra: A vegades no tens la motivació suficient, per coses de l’exterior o problemes derivats d’aquesta època tan rara que hem viscut, i potser no et sents especialment creatiu o passes una mala ratxa, però amb aquests projectes tornes a agafar il·lusió per fer coses noves. És com un refugi.

Els rubinencs Josep Vives i Sagra Pérez son els autors de Golstalgia, un podcast de futbol vintage | Jordi Martín

Quins nous projectes tenen entre mans?

Josep: Estem pensant a fer entrevistes amb persones que coneguem gràcies a les xarxes socials que també són experts en futbol. I que en cada programa ens portin algunes opinions impopulars pròpies sobre el món del futbol per debatre. Creiem que pot ser divertit.

Sagra: Pot ser com donar un espai per expressar-se que no trobarien en altres llocs. El més bonic que ens ha donat Golstalgia és una comunitat d’apassionats del futbol que hem trobat. Moltes persones que vam conèixer gràcies al podcast ara són amics amb els quals compartim una passió i parlem cada dia.

Amb aquesta vocació tan acusada, no ha pensat mai en dedicar-se professionalment al periodisme esportiu? 

Josep: No. Jo vaig entrar a la universitat el 2002 i m’hauria agradat estudiar o periodisme o història, però em vaig acabar decantant per econòmiques, perquè em donava més sortides. Eren carreres que m’hagués agradat fer, escoltava la ràdio des que tenia 4 o 5 anys, però vaig pensar que potser no acabaria treballant d’això. Estudiaria història ara, pel plaer de conèixer; periodisme no, perquè tinc 38 anys, l’acabaria amb més de 40, i no crec que m’obri cap porta.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa