Una història segurament mai explicada i un personatge poc o gens conegut a Terrassa, a Barcelona i a Catalunya, però sí a Sevilla, València, Cadis, Múrcia i Jaén, entre altres municipis. Parlem de Juan Armet Castellví, que va néixer el 30 de juny de 1895 a Terrassa, com recorda el compte de Twitter Real Madrid Jugadores. Per quina raó des de gent vinculada a la Casa Blanca es parla d’ell? Perquè va entrenar els de Chamartín entre 1941 i 1943. Si llegim la Vikipedia, ens recorda que va morir a la capital de l’Estat el 5 d’octubre de 1956 (61 anys), i el defineix com un futbolista que va jugar en la demarcació de davanter. En la seva faceta de director tècnic, va dirigir 46 partits oficials de Real Madrid.

Juan Armet Castellví/Real Madrid Jugadores

Sevilla, Espanyol, Betis, Cadis, Jaén i Sabadell

Juan Armet «Kinké» (un mot que li van posar a casa) era el fill d’una aristòcrata catalana. Va debutar com a professional amb l’Universitary SC, per fitxar després per l’Espanyol. Del camp dels pericos va passar al Sevilla FC, on va jugar 10 temporades, fins que es va retirar el 1927, amb 32 anys. La seva arribada va ser tot un esdeveniment i es va convertir en un ídol. Va ser el primer crac de l’equip sevillà. En la pàgina web del club el lloen a ell i als seus germans i es recorda que els aficionats anaven en massa als entrenaments només per gaudir de la seva tècnica depurada, la seva classe i elegància. Se’l considera el creador de “l’escola sevillana”.

Fins i tot el van comparar amb tot un mite del futbol espanyol, amb Rafael Moreno, que se sap més qui era si es diu que se l’anomenava “Pichichi”. Juan Armet «Kinké» va arrelar en la societat sevillana i es va convertir en un amant dels toros i del flamenc.

En la seva faceta d’entrenador, va dirigir el València C.F., el Real Betis Balompié (on no van quedar gens contents de la seva tasca), el Cádiz C.F, el Real Murcia C.F., el Real Madrid i el Real Jaén C.F. El seu últim club estava a prop de la seva ciutat de naixement. Va dirigir el C.E. Sabadell, el 1943, amb 48 anys.

Si en voleu saber més, podeu llegir aquí una entrevista del novembre de 1923 al diari La Libertad.

Comparteix

Icona de pantalla completa