Xavi Hernàndez, entrenador del primer equip del FC Barcelona de futbol, repeteix per activa i per passiva que el sistema de joc de l’equip és el clàssic 4-3-3 ofensiu. Molts mitjans de comunicació no veuen aquest dibuix tan clar i creuen que el tècnic de Terrassa el que fa és apostar per un 4-2-2. Qui està en possessió de la veritat? L’entrenador o els periodistes, alguns dels quals parlen també d’un 4-1-4-1, d’un 3-5-2 i fins i tot d’un 3-4-3. I de broma, es deixa anar un 2-4-4, amb Cristensen i Kounde per darrere i els laterals pujant. I un 2-6-2.
Un 4-3-3 amb diverses variants però l’esquema és el clàssic
Xavi reconeix que juga amb 4 migcampistes, però en situa un a l’extrem, com feia Pep Guardiola amb Andrés Iniesta. El tècnic argumenta que aquesta variant li permet un major domini de la pilota i del joc. El Barça mana i és el protagonista del partit. Xavi s’estima la pilota, vol tenir-la sempre, o no perdre-la de manera fàcil. Són situacions que ara com a entrenador i abans com a jugador, no soporta. En aquest sentit, ha reconegut que és un dels aspectes pels quals s’enfadava amb els companys, i ara amb el grup que té sota les seves ordres. El seu mantra és jugar fàcil. I arriscar només quan s’arriba a prop de l’àrea contrària, on el perill de contra és molt inferior. Allà hi ha més llibertat.
En el darrer partit què es va fer servir? Ter Stegen, porter; Joao Cancelo, defensa; Koundé, defensa; Andreas Christensen, defensa; Alejandro Balde, defensa; Frenkie de Jong, migcampista; Ilkay Gündogan, migcampista; Gavi, mig campista; Raphinha, davanter; Robert Lewandowski, davanter, i Joao Felix, davanter. En aquest cas, el 4-3-3 va ser més clar que mai, amb algunes variants. Kounde i Cristensen tancaven. Alejandro Balde i Joao Cancelo dues bales pels laterals, amb el portugués derivant una mica cap al mig. I al mig, Frenkie de Jong, Ilkay Gündogan i Gavi. Davant, per la dreta Joao Félix -i marxant cap a dins molts cops-, pel centre Robert Lewandowski, i per la dreta Raphina. Quan van entrar Fermín López, Oriol Romeu, Ferran Torres, Lamine Yamal i Sergi Roberto, tot va continuar igual, només era un canvi de cromos.
Alguns jugadors amb més llibertat de moviments
Davant del Getafe, de l’Osasuna, del Cádiz i del Vila-real, partits de Lliga d’aquesta temporada la proposta va ser la sempre. Cert que quan es mira amunt i ha retocs, i que hi ha jugadors amb més llibertat de moviments, com Joao Félix, però sobre la base del 4-3-3. I que hi ha partits on, en funció del rival, es demana alguna feina diferent dels laterals i a alguns jugadors. La temporada passada ja es va veure aquest model, llevat del principi, on va provar un 3-4-3 que aviat va guardar al calaix. Sí que es pot dir que el Barça és perfectament reconeixible. El tècnic de Terrassa, eix sobre el qual es movia al camp el Barça de Guardiola, ha recuperat el model tradicional. Un sistema que han desenvolupat el mestre Johan Cruyff, Frank Rijkaard i el noi de Santpedor. Tothom arreu del món del futbol sap a què juga el Barça, hi hagi els jugadors que hi hagi. L’aficionat vol guanyar, resultats, però a Can Barça es va una mica més enllà o s’hi afegeix el gust pel futbol que agrada. Que els resultats arribin ja són figues d’un altre paner.
Xavi, en un parell d’anys, ja s’ha consolidat a l’elit i ha estat nominat als premis The Best. Queden molt lluny aquells temps en els que va cobrar el seu primer sou com a jugador.
