El Terrassa FC i el CE Sabadell es retroben el 8 de desembre, en l’estadi del darrer, a la Nova
Creu Alta, en la 15a jornada de Segona RFEF, catorze anys després del darrer enfrontament.
Al llarg de la història hi ha hagut 76 enfrontaments oficials entre ambdós equips. Els
sabadellencs són els guanyadors amb 34 victòries, mentre el Terrassa FC n’ha guanyat 22. La
resta d’enfrontaments 20 han acabat en empat.
El primer matx entre els dos equips es va jugar el 7 de maig de 1911 a Terrassa, al camp del
Belil, situat on ara hi ha la plaça de Paulina Pi de la Serra. Va guanyar el Sabadell per 0-7 o 0-9.
Les cròniques consultades no coincideixen en el resultat. Fos qui fos, el Sabadell va guanyar
escandalosament.
El dia abans, el diari Comarca del Vallès anunciava la constitució d’un nou club anomenat
“Foot-ball Club Tarrasa”. Així doncs, el primer partit que va jugar el Terrassa va ser
precisament contra el Sabadell. El Terrassa, el qual va jugar amb samarreta ratllada verda i
blanca i pantaló blanc. El Sabadell va jugar amb samarreta blanc-i-negra a ratlles i també
pantaló blanc. Cap dels dos equips va jugar amb els colors que s’identifiquen actualment. A
partir de 1914 el Terrassa va jugar amb samarreta blanca i coll i punys vermells i és a partir de
1924 quan jugarà de vermell. El Sabadell estrenarà la seva samarreta arlequinada blanca-i-
blava un parell d’anys més tard, i precisament contra el Terrassa, el 14 de desembre de 1913,
en el primer partit oficial que van jugar tots dos equips i que va acabar amb empat a un gol, del
qual vam parlar en aquest article.
Després del primer partit tot just després de la fundació del Terrassa FC, el següent partit
s’havia de jugar a Sabadell una setmana després, el 14 de maig de 1911, però es va suspendre,
per una bona raó de pes: els jugadors del Terrassa, la majoria estudiants de l’Escola Industrial,
tenien exàmens l’endemà i el matx es va suspendre.
Els dos clubs no es van tornar a trobar fins al 15 d’octubre al camp del Terrassa, però per part
sabadellenca va jugar el segon equip. Els arlequinats van guanyar per 1 a 6.
I la següent trobada va ser a finals de 1913 en l’anomenat Campionat del Vallès dins la Segona
categoria del Campionat de Catalunya. El primer partit, el Terrassa i el Sabadell, jugat a la Creu
Alta va acabar en empat a un. El partit de tornada, jugat a Terrassa, els visitants van guanyar
per 0 a 4.
El 14 de maig de 1916, els dos equips es van enfrontar fora de les seves respectives ciutats. Es
van traslladar fins a Tàrrega on allà van jugar l’amistós Trofeu Nova Tàrrega, on el Terrassa FC
va guanyar el CE Sabadell per 1-2. Durant els següents anys van jugar molts més partits,
sempre de caràcter amistós.
Alguns d’aquests partits amistosos va provocar polèmiques entre els dos clubs, així per
exemple, el del 30 de setembre de 1917, jugat a Sabadell, no va finalitzar, ja que els
terrassencs van decidir retirar-se del terreny de joc en protesta per un tercer penal xiulat a
favor dels locals, quan anaven perdent per dos a un, amb dos gols encaixats de penal. Els dos
equips no van tornar a trobar-se fins al 19 de maig de l’any següent, quan van jugar a la Creu
Alta en un partit per recaptar diners pel jugador arlequinat Basili Pérez per alliberar-lo del
servei militar, on l’empresari restaurador sabadellenc Joan Cruz va oferir una copa a l’equip
vencedor. Van guanyar els locals per 5 a 2. Quinze dies després, el Sabadell va tornar la visita al
Terrassa, i el soci terrassenc Joan Ventayol també va oferir una copa. La premsa sabadellenca
va acusar el club egarenc d’inventar-se una copa per poder dir que el Terrassa també havia
guanyat un trofeu davant del Sabadell, com havia passat a l’inrevés quinze dies abans. Per
aquest fet, les relacions entre els dos clubs es van malmetre i no van tornar a jugar fins al
-
Els dos equips han jugat més partits amistosos que oficials. Alguns d’aquests partits van ser
partits per la Festa Major de Terrassa o la Festa Major de Sabadell o partits de pretemporada.
Altres partits van ser competicions organitzades per la mateixa Federació Catalana o
Espanyola, la majoria en finalitzar una temporada, però que no tenien caràcter oficial. Així
podem citar les Copes Macià i Aiguader, Copa Presidente de la Federación, Torneig Hispano-
Francés Agustí Pujol, el Torneig Julià de Campmany o la Copa Federación.
Pel que fa a les competicions oficials, la temporada 1924-25 tots dos clubs van coincidir per
primera vegada en el Campionat de Catalunya de Primera Categoria. En aquesta competició els
dos equips van coincidir cinc temporades consecutives, guanyat l’equip vermell cinc vegades,
l’arlequinat quatre i un empat entre els dos. La temporada 1928-1929 tots dos equips van
baixar a Segona categoria. A la següent temporada, el Sabadell va pujar a Primera categoria, en
canvi, el Terrassa FC va romandre a Segona. Tots dos equips ja no van coincidir més en un
campionat de Catalunya, ja que la darrera temporada d’aquesta competició va ser la 1939-40.
Pel que fa a la Copa Catalunya, l’any 1925 tots dos equips es van enfrontar per primera vegada.
La competició es disputà en forma de lligueta amb set equips. Els terrassencs van guanyar el
Sabadell en la darrera jornada i aquest fet va donar el títol al Terrassa FC. Aquell partit es va
jugar al camp de l’Europa i els vermells-i-blancs van jugar de locals. Aquell partit també va ser
el primer partit que el Terrassa FC guanyava al CE Sabadell en competició oficial. Va haver-hi
festa major avançada a Terrassa. L’any 1936 es van tornar a trobar. El Terrassa va eliminar el
Sabadell a vuitens de final i va continuar fins a arribar a la final on va derrotar el Girona FC i es
va proclamar campió per segona vegada. Un títol que va arribar amb la celebració del 25è
aniversari del club. Quin bon regal!
Els duels entre terrassencs i sabadellencs del primer terç del segle XX eren molt passionals i hi
havia molta rivalitat. Els estadis s’omplien de públic i els desplaçaments a la ciutat veïna eren
freqüents i nombrosos. Sovint a més, hi havia incidents tant a la gespa com a la grada, i en més
d’una ocasió van haver d’intervenir les forces d’ordre públic.
Pel que fa a competicions estatals, a partir de la temporada 1933-34 el Sabadell va jugar per
primera vegada a la Segona divisió espanyola i no va coincidir amb el Terrassa en aquesta
categoria fins a la temporada 1942-1943, sent la primera vegada que els egarencs arribaven
tan amunt. El primer derbi d’aquella temporada es va jugar l’1 d’octubre de 1942 a l’estadi de
Sarrià de Barcelona, ja que l’estadi del Terrassa no estava en condicions per organitzar un
partit de futbol. El partit va acabar en empat a dos, i en el derbi de tornada el Terrassa va
guanyar a domicili per 1 a 2. Aquella temporada els arlequinats van aconseguir l’ascens per
primera vegada a la Primera divisió espanyola i, en canvi, els vermells-i-blancs van baixar a
Tercera divisió.
No va ser fins a la temporada 1954-1955 quan tots dos equips es van trobar novament a
Segona divisió, categoria on van jugar 6 temporades consecutives. La temporada 1959-1960 el
Terrassa va quedar per primera vegada en la classificació per davant del Sabadell, un fet que
no havia passat mai fins aleshores en aquella categoria. Els egarencs van quedar en la 6a
posició i els sabadellencs en la 7a, tots dos empatats a 31 punts però amb el gol average
favorable al Terrassa.
Durant els anys 60 no van coincidir en cap competició oficial, ja que el Sabadell jugava a
Primera divisió espanyola, categoria on mai han jugat els terrassencs.
Per la temporada 1974-75 el Sabadell baixarà a Tercera divisió i el Terrassa pujarà a Segona
divisió, sent la primera vegada que els egarencs juguen en una categoria superior que els
arlequinats. Durant dues temporades el Sabadell va jugar a Tercera divisió, tornant a la divisió
de plata la temporada 1977-78 on va tornar a coincidir amb el Terrassa, on tots dos equips van
jugar en la primera jornada, el 3 de setembre de 1977, sent també el primer partit oficial al
nou estadi de la Nova Creu Alta, un partit que va acabar 4-3. Casualment, es va repetir el derbi
en la jornada inaugural la temporada següent, jugat però a Terrassa i amb empat a zero.
Tots dos equips no van tornar a coincidir fins a la temporada 1993-1994 a Tercera divisió. Feia
catorze anys que no es trobaven en un partit oficial i el derbi va acabar amb empat els dos
partits.
Durant la dècada del 90 els dos equips es van trobar a Segona Divisió, mitja dotzena de
temporades i aquella rivalitat passional que es vivia a les grades durant els primers derbis de
principi de segle va tornar a aparèixer en part pel fenomen dels grups ultres. En molts partits
es van produir enfrontaments entre les dues aficions. El balanç d’aquella dècada va ser 6
victòries egarenques, quatre sabadellenques i dos empats.
El 28 d’abril del 2002 va ser el darrer triomf terrassenc en un partit oficial també a Segona B.
Aquella temporada havia guanyat els dos derbis i els egarencs van acabar pujant de divisió. A
més, van obtenir dos títols consecutius a la Copa Catalunya, el 2002 i 2003. Durant tres anys
els egarencs van jugar a la categoria de plata, mentre el Sabadell restava a Segona divisió B. La
temporada 2005-2006 es va tornar a jugar el derbi a Segona divisió B, ja que el Terrassa havia
baixat de categoria. Però només es va jugar un any, perquè el Sabadell va baixar a Tercera
divisió. Però el derbi va tornar la temporada 2007-2008 gràcies a l’ascens arlequinat.
La temporada 2009-2010 va ser la darrera on es va jugar el derbi en un partit oficial de lliga,
pel fet que el Terrassa va baixar a Tercera Divisió, i el Sabadell des de llavors sempre ha jugat
en una o dues categories superiors a l’equip egarenc. Empat a casa del Terrassa i victòria local
per 2 a 0 a casa del Sabadell.
El derbi jugat el 24 de gener de 2010 va ser el primer on els dos entrenadors dels respectius
equips havien nascut a la ciutat que entrenaven. Així David Pirri va néixer a Sabadell, havia
jugat al Sabadell, i ara era l’entrenador. I Miquel Olmo va néixer a Terrassa, havia jugat al
Terrassa, i ara era l’entrenador. Va resultar que casualment un parell d’anys després tots dos
entrenadors van canviar de banqueta i van marxar a l’equip de l’altra ciutat. Així Pirri va
entrenar el Terrassa i Olmo el Sabadell.
El darrer partit oficial va ser quan els dos equips es van trobar a la Copa Catalunya, el 7 d’agost
de 2011 amb triomf arlequinat per zero a un, matx que només va atreure uns 600 aficionats a
l’estadi Olímpic, lluny d’aquells duels que omplien les grades.
